Encara que sembli impossible, fins fa uns quants anys no hi havia cap estudi sobre les crispetes. Fins aquell llavors, més o menys es tenia una idea de per què explotaven. Però les certeses han arribat de la mà d’un treball publicat l’any 2015.
Qui no té feina, el gat pentina. I aquest és el cas de dos científics francesos: Alexandre Ponomarenko i Emmanuel Virot. Aquests amics van decidir descriure amb rigor la formació de les crispetes, des del gra de blat de moro fins al final.
Vapor a pressió
Comencem pel principi. Els grans de blat de moro estan formats per una pell molt dura i resistent, la qual impermeabilitza completament l’interior de l’exterior. I a dins hi trobem una barreja de midó (85%) amb aigua (15%).
A mesura que augmenta la temperatura, l’aigua es comença a evaporar. I continua així fins a arribar als 100°C, quan l’aigua bull i incrementa molt la pressió de l’interior. Però la crispeta encara no es forma, perquè la pell és molt resistent.
Quan s’aconsegueix una temperatura de 180°C, l’escorça del gra ja no aguanta més. Aquesta és la temperatura crítica. Un 96% dels grans es comencen a esquinçar, i la barreja de midó amb vapor d’aigua surt disparada cap a l’exterior.
L’origen del salt
L’explosió d’una crispeta dura unes poques centèsimes de segon. En aquest petit període de temps, el gra surt disparat cap amunt. Però, quin és l’origen d’aquest moviment?
Ponomarenko i Virot van partir de la hipòtesi de la nau espacial. Com un coet que s’enlaira, van suposar que el vapor d’aigua a pressió és suficient per enlairar les crispetes.
Però resulta que no és així.
Amb una càmera especial van gravar l’explosió a una velocitat de 2900 fotogrames per segon. Al principi, quan la pell del gra es trenca, una part del midó surt en línia recta i forma una pota.
Aquesta pota és la que impulsa la crispeta cap amunt. Com si es tractés d’un acròbata, el gra salta a gran velocitat. I un cop a l’aire, es fa més gran per esquinçar la resta de la pell.
I el seu so?
Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del soroll:
- La fractura de la pell del gra.
- L’escapada de vapor de l’interior.
- El rebot del gra contra el terra.
Per trobar la solució del problema, van sincronitzar el so amb els fotogrames que ja tenien enregistrats. Després només van haver d’observar en quin moment hi havia l’explosió.
Al final, l’equip d’investigadors va deduir que el culpable del so és l’alliberació sobtada i ràpida del vapor d’aigua acumulat dins del gra. Les cavitats de les crispetes actuen com a caixes de ressonància, i amplifiquen el so de l’explosió.
Podem dir que és un procés semblant a quan s’obre una ampolla de cava.
Ja per acabar…
La formació d’una crispeta és un procés força entretingut. Et permet aplicar els coneixements de termodinàmica i mecànica clàssica a un cas pràctic. És més, l’estudi que aquests francesos van publicar contenia més informació de la que he donat.
Si estàs interessat a llegir-lo sencer, endavant. Es titula Popcorn: critical temperature, jump and sound, publicat a la Royal Society Interface.
Per saber-ne més
BBC – Resuelven el misterio de por qué explotan las palomitas de maíz
La Vanguardia – Por qué algunos granos de maíz estallan y otros no
The Guardian – Scientists now know why popcorns pop
