Per frenar el canvi climàtic i començar a revertir-ne els efectes, cal moure’s des del primer moment. Tenim moltes maneres d’actuar a escala individual, però, potser, les més prometedores són les accions col·lectives. Aquestes tenen un efecte més significatiu en el còmput al global.
En el conjunt de la societat, les ciutats emeten el 65% de tots els gasos d’efecte hivernacle, mentre que els boscos n’absorbeixen el 35%. Amb aquests números al cap, què passaria si portéssim els boscos a la metròpolis?
En aquest reportatge et parlaré sobre una nova tendència: l’arquitectura verda. Perquè, si volem començar a actuar, el canvi ha de començar a les ciutats.
Els edificis més sostenibles
El primer edifici d’aquesta llista no és pròpiament un edifici. Es tracta de les Smog Free Towers, un seguit de construccions de 7 m d’alçada dissenyades per Daan Roosegaarde. El seu objectiu és absorbir els contaminants atmosfèrics per netejar l’aire del seu voltat. I la veritat és que funcionen: s’ha comprovat que l’aire és un 70% més net al seu voltant.
Passem ara als edificis pròpiament. El més emblemàtic, sens dubte, és el Bosco Verticale de Milà. Dissenyat per l’arquitecte italià Stefano Boeri, va ser escollit com a millor edifici del món l’any 2015. Es tracta d’un bloc de pisos tot recobert de plantes. Consta de més de 800 arbres i 20 mil plantes.
Dels edificis a les ciutats
Un edifici està molt bé, però què passaria si tota la ciutat estigués feta amb el mateix disseny? Aquest és l’ambició projecte que ha iniciat el govern xinès, anomenat Liuzhou Forest City, a la regió muntanyosa de Guangxi.
L’arquitecte de la ciutat ha estat el mateix que el creador del Bosco Verticale. Aquesta obra ocuparà unes 175 hectàrees al llarg del riu Liujiang, i està previst que s’acabi l’any 2020. Comptarà amb tota mena d’equipaments: escoles, hospitals, oficines, botigues i, esclar, habitatges.
La idea és molt interessant, ja que els arbres passaran a formar part de l’arquitectura. Vist des de l’aire, la ciutat quedarà camuflada entre els boscos del voltant. Serà impossible distingir on acaba un i comença l’altre.
Aquestes són algunes dades de la ciutat bosc:
- 30 mil residents.
- 1 milió de plantes i 40 mil arbres.
- 100 espècies de plantes diferents.
Quins són els beneficis de les ciutats bosc?
La Xina és el principal emissor de CO2 a escala mundial, així que aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida. Segons els càlculs de Stefano Boeri, Liuzhou Forest City serà capaç d’absorbir 40 mil tones de CO2 i 57 tones d’altres contaminats a l’any. Per altra part, produirà 900 tones d’O2 a l’any.
Les conseqüències d’això són immediates, ja que la qualitat de l’aire millora molt. Però no només això, també hi ha altres beneficis:
- Disminució de la temperatura a dins de la ciutat.
- Creació de barreres contra el so.
- Millora de la qualitat de vida.
A més a més, la ciutat es preveu que sigui autosuficient. Funcionarà amb energies renovables, com ara la solar i la geotèrmica. Per desplaçar-se, els habitants disposaran d’un servei de trens elèctrics per anar fins a la ciutat més propera.
Ja per acabar…
Les ciutats de tot el món estan creixent a un ritme espectacular, ja que ofereixen moltes oportunitats de feina. Tanmateix, les ciutats bosc semblen oferir una alternativa molt interessant a la creació de suburbis urbans.
Imagina que es decideixen construir ciutats bosc en una zona en perill de despoblació. Això frenaria l’emigració de la gent cap a la ciutat i, com a conseqüència, la densitat de població quedaria més repartida per tot el territori.
Per saber-ne més
Muy Interesante – China construye la primera ‘Ciudad Bosque’ del mundo
Lifegate – Liuzhou Forest City, millions of plants for a new model of Chinese urban development
Forbes – China’s New ‘Forest City’ Will Make You Rethink Urban Cities
