Avui, 8 de març, és el dia de la dona. Així doncs, en el reportatge d’avui no podia faltar fer una especial menció a dones científiques que han tingut una gran repercussió en el camp científic. En les següents línies et parlaré de dones líders en els àmbits de la fisicoquímica, la biologia estructural, la computació i les matemàtiques.
Marie Curie i la radioactivitat
Coneguda realment com a Maria Salomea Skłodowska (1867-1934), es considera pionera en el camp de la radioactivitat. És el que la va fer reconeguda, i també la va dur a la mort, ja que en aquella època no es prenien suficients mesures de seguretat.
Encara que se li volia negar el reconeixement pel fet de ser dona, finalment va rebre el premi Nobel de Física l’any 1903 en reconeixement pels fenòmens de radiació descoberts. El 1911 rep també el premi Nobel de Química pel descobriment del radi i el poloni (en honor al seu país d’origen), convertint-se així en la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents categories.
Rosalind Franklin i el descobriment de la doble hèlix de DNA
Rosalind Elsie Franklin (1920-1958) va estudiar uns anys al King’s College de Londres, on les dones patien exclusions i discriminacions. Allà va ser on va fer la coneguda fotografia 51, que mostra per difracció de raigs X l’estructura de doble hèlix del DNA.
Sense cap consentiment de Franklin, aquesta fotografia va ser utilitzada com a evidència experimental del model de James Watson i Francis Crick, pel qual van rebre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1962. L’èxit d’aquesta parella havia estat possible gràcies a la contribució invisible d’aquesta química anglesa
Ada Lovelace i els algoritmes
Quan creus que van començar a haver-hi programadors? Pensaràs que potser van sorgir a meitat i final del segle XX… doncs no. Ada Lovelace (1815-1852) es considera la primera programadora d’ordinadors. Encara que els ordinadors eren força diferents dels d’ara.
Aquesta matemàtica i informàtica britànica va treballar amb el desenvolupament i millora de les primeres calculadores i màquines analítiques. Les seves obres revolucionàries, que no va firmar amb nom de dona, proposaven nous sistemes per dictar funcions a una màquina tèxtil.
Katherine Johnson i la NASA
Projectes com el viatge a la Lluna, la missió a Mart o altres viatges espacials no haguessin estat possibles per les seves contribucions en mecànica orbital. Katherine Johnson (1918-2020) és la primera dona afroamericana científica de la NASA. Va ser també la primera dona a posar fi a la segregació en la Universitat de Virgínia Occidental.
Al principi de treballar a la NASA, les dones no podien firmar els informes. Però Johnson, que havia fet gran part d’un projecte junt amb un company, va ser la primera dona a poder escriure el seu nom en el full. El 24 de febrer ens va deixar a l’edat de 101 anys. Sempre la recordaran com una heroïna que ha deixat un gran llegat a la NASA.
Ja per acabar…
Com hauràs pogut veure, les dones no han tingut mai un camí fàcil cap a l’èxit. Ja vam veure com Margarita Salas era tractada com “la mujer de Eladio” per treballadors del seu laboratori.
Encara que avui en dia ja trobem majoria de dones en carreres de biociències i salut, no passa el mateix en carreres d’enginyeries i informàtica, on les dones no superen el 12% dels matriculats. A més, en alts càrrecs laborals, continuen sent majoritàriament homes els que lideren, i amb un salari més alt que les dones.
En ple segle XXI existeix encara discriminació cap a les dones tant en l’àmbit laboral com personal arreu del món. Encara queda un llarg camí per recórrer per arribar a la plena igualtat de gènere.
Per saber-ne més
Xavier Roqué – Releer a Curie
Revista Mito – Rosalind Franklin y la fotografía que armó el modelo
BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics – The early mathematical education of Ada Lovelace
NASA – Katherine Johnson Biography
