Actualment, estem vivint una situació de pandèmia: la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, podem patir infeccions víriques cada dia, com el virus del refredat. En aquests casos, després d’una visita puntual al metge i tenir el diagnòstic pertinent, passem per la farmàcia a comprar el medicament receptat i ens disposem a començar el tractament. Si la infecció és causada per bacteris, és molt probable que el tractament siguin antibiòtics, mentre que en el cas dels virus, aquest serà a partir de compostos antivirals.
Així mateix, el terme antibiòtic està molt estès, però són un tipus de compostos que no funcionen per tots els agents infecciosos. El seu mecanisme de funcionament, per exemple, és inútil per a infeccions víriques, de manera que prendre’n quan tenim la grip o un refredat, només ens portarà problemes. Ara bé, durant una infecció bacteriana (pneumònia, meningitis…), l’administració d’antibiòtics ha d’estar altament controlada. La conseqüència directa d’un mal ús d’aquests durant els darrers anys ha portat a un augment important de la resistència bacteriana als antibiòtics.
La resistència bacteriana als antibiòtics
La resistència bacteriana, com indica el seu nom, és el procés pel qual una població de bacteris esdevé immune a la utilització d’un antibiòtic. Per tant, a l’hora de tractar la infecció, aquest bacteri creixerà lliurement sense veure’s afectat pel fàrmac, causant una possible infecció més greu que l’original.
Això es deu a un seguit de mutacions que passen espontàniament durant el creixement, que permeten que alguns bacteris tinguin la capacitat de “trencar” la molècula antibiòtic o protegir-s’hi. En ser un fet espontani i que no podem controlar, les poblacions de bacteris evolucionaran per adquirir resistències, però la correcta utilització i administració d’antibiòtics per part nostra pot reduir-ne l’aparició a nivells controlables. Les principals directrius que l’Organització Mundial de la Salut (WHO) per evitar la resistència bacteriana son:
- Fes una bona feina de prevenció. Assegura una higiene correcta i tingues el calendari de vacunes al dia, especialment si viatges a l’estranger.
- Segueix el consell del teu metge o metgessa i restringeix el tractament a la durada recomanada. No comparteixis antibiòtics i utilitza’ls quan sigui estrictament necessari.
- Utilitza just el necessari. Com més tractaments segueixis alhora, més risc de contraure resistència tindràs. Recorda que hi ha infeccions que no són afectades pels antibiòtics!
Una llarga història de resistència
Però, realment la resistència bacteriana és un problema? Vegem-ho històricament. La següent imatge indica el descobriment dels antibiòtics i les seves resistències durant l’últim segle, on podem veure que tots els principals grups d’antibiòtics tenen resistències detectades.
A més, durant les últimes dècades, aquest procés s’ha accelerat i, combinat amb la poca descoberta de molècules eficaces, fa de la resistència bacteriana una de les amenaces per la salut global, a més de posar en risc la seguretat alimentària i el desenvolupament de molts àmbits.
Noves tecnologies, noves solucions
Com ens ho podem fer per resoldre aquest problema? De moment, la solució és senzilla: seguir buscant molècules efectives (nous antibiòtics) que siguin més difícils de provocar resistència, a més de tota la prevenció ja assenyalada. Per això, un equip del MIT (Massachussets Institute of Technology) ha descobert un antibiòtic nou mitjançant un nou mètode: una intel·ligència artificial.
Després d’un procés força entravessat, l’equip va aconseguir la identificació de l’halicina, el primer antibiòtic descobert mitjançant l’aprenentatge automàtic (o machine learning). Aquest compost actua variant les condicions d’acidesa del medi intern del bacteri, que altera la seva capacitat per obtenir energia i, eventualment, el mata. Per comprovar-ne l’efectivitat, s’ha comprovat l’eficàcia en dues poblacions bacterianes resistents, on ha donat resultats molt positius i consistents.
L’aspecte positiu, a més, és que el rang d’actuació de l’halicina és molt ampli, de manera que pot actuar sobre molts tipus diferents de bacteris. Per trobar la molècula adient, els investigadors van entrenar un algoritme per identificar aquells processos cel·lulars alterables que poden provocar la mort cel·lular. Després, van investigar computacionalment més de 6.000 molècules en aquestes dianes, obtenint un petit rang de 23 molècules candidates, entre les quals s’hi trobava l’halicina. Finalment, després de comprovar experimentalment l’actuació d’aquestes 23, es va seleccionar la molècula SU3327 i es va decidir reanomenar-la halicina, en honor a la intel·ligència artificial HAL 9000, de la pel·lícula “2001: Una Odissea a l’Espai“.
Ja per acabar…
La resistència als antibiòtics, per tant, és un problema d’escala mundial. Té solucions (de moment temporals), però la recerca en aquest àmbit és constant, i totes podem ser partícips de la solució. Seguint els consells de prevenció o actuant en l’àmbit local, sigui informant o creant consciència a la gent del nostre voltant, ja podem fer difusió d’un problema real que afecta a tothom.
Per saber-ne més
Health Line – Viral Diseases
WHO – Global Action Plan on Antimicrobial Resistance
The Guardian – Antibiotic that kills drug-resistant-bacteria discovered through AI
