Costaria de creure que no fa tant, un 13 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut va declarar la COVID-19 una pandèmia mundial. Ja a l’abril, el novell coronavirus (SARS-CoV-2) havia afectat 213 països. Quatre mesos després, el món encara segueix bregant amb una pandèmia que ha portat tota mena de conseqüències. Les seqüeles que es derivarien d’aquell 13 de març – i encara ara i en el futur vindran – s’han pogut observar sobretot en l’àmbit socioeconòmic. Però, com ha afectat el coronavirus al medi ambient?
El coronavirus ha tingut efectes mediambientals
Des de l’aparició del coronavirus, les investigacions dirigides a entendre la seva afectació han augmentat exponencialment, com és d’esperar. Més enllà de les implicacions purament mèdiques i biològiques, però, l’objecte d’estudi passa a ser el context d’altres ciències, com ara la sociologia i l’ecologia. Tot i això, encara és d’hora per determinar els efectes a llarg termini a diversos nivells, com el mediambiental.
En referència a això, és important recalcar que les conseqüències ecològiques no són causades pel virus en si, sinóque tenen origen antropogènic. El coronavirus ha pogut tenir efectes immediats positius en tant que l’activitat humana ha disminuït considerablement (indústria, transport, turisme, obres…). La millora de la qualitat de l’aire i l’aigua en zones urbanes en són un exemple. Alhora, no es poden oblidar efectes més negatius relacionats amb la gestió dels residus sanitaris. En resum, no és que el coronavirus hagi deixat petjada, sinó que la de l’activitat humana ja no hi seria.
Analitzem ara alguns aspectes i relacionar-los amb l’impacte que ha tingut el coronavirus.
La qualitat de l’aire es mesura amb diversos paràmetres
Per poder entendre l’impacte del coronavirus, cal saber què mirem per considerar si l’aire està contaminat. L’any 2017, l’Agència Europea del Medi Ambient va establir l’Índex de la qualitat de l’aire (IQA), un número que varia entre 0 (bona) i 500 (perillosa). Aquesta mesura inclou cinc contaminants, tots considerats perjudicials per a la salut i els ecosistemes. Aquests són:
- Partícules en suspensió (PM2,5 i PM10)
- Ozó (O3)
- Diòxid de nitrogen (NO2)
- Diòxid de sofre (SO2)
Només en la Comunitat Europea, l’activitat industrial i de transport és responsable de la major part de les emissions contaminants (per exemple, un 51% dels òxids de nitrogen). Cal tenir en compte, a més, que exposicions altes a partícules en suspensió poden fer la població més susceptible a patir problemes respiratoris. Això ha pogut provocar vulnerabilitat enfront del coronavirus en certes regions, com ara el nord d’Itàlia.
Com es mesura la qualitat de l’aire?
Per tal d’obtenir mesures de la qualitat de l’aire s’integren les dades de diverses fonts. Aquestes provenen d’estacions de qualitat d’aire fixes o mòbils, de fonts pròpies (dades de tràfic i indústries) i satèl·lits (missió Sentinel), entre d’altres.
La mesura es pot fer de forma directa (en contacte amb el gas) o a través de les emissions de l’espectre electromagnètic (és a dir, la llum), com fan els satèl·lits. Aquesta última es basa en la propietat de les molècules d’absorbir llum de diverses energies. Les molècules deixen passar un cert espectre de llum, que es pot detectar fidelment a través de sensors des de l’espai. Igual que en posar un paper semitransparent vermell davant la llum d’una bombeta, la llum vermella que travessa ens acaba informant que hi ha un objecte vermell que s’hi interposa.
Els efectes del confinament han sigut immediats
Ja entenent la qualitat de l’aire, és integrant les mesures que podem trobar explicacions a les observacions. A finals de març, es van poder observar disminucions en la contaminació en Xina, Itàlia i Nova York. A mitjans d’abril, es calculava una baixada del 40-50% en l’activitat econòmica acompanyada de grans restriccions de mobilitat a causa dels confinaments. A conseqüència de tot això, s’han registrat reduccions notables de contaminants aeris en moltes àrees del món, tot millorant la qualitat de l’aire.
Això s’ha pogut veure sobretot en el sector aeri i el de transport, responsables d’aproximadament el 2% i el 30% d’emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (com el CO2), respectivament. En conjunt, es pensa que la minva de les emissions d’efecte hivernacle permetran una disminució de la temperatura de l’aire.
L’efecte en les emissions es va poder observar només uns dies després del 13 de març. Tant a Europa com a la resta del món, com s’ha dit, van caure els nivells de diòxid de nitrogen i altres contaminants. La missió de l’ESA (Europe Space Agency) Sentinel-5P va monitorar via satèl·lit l’evolució d’aquests.
Entre les dates 16-22 de març a Barcelona, es van registrar disminucions d’un 55%, 50% i 30% en el diòxid de nitrogen, el sutge i les PM10, respectivament, i un augment del 33-57% de l’ozó. Tot en referència a les mateixes dates del 2019. Per entendre’ns, és com si de sobte la meitat de Barcelona desaparegués del mapa i no deixés rastre.
Contaminació i consum d’aigua
Per estudiar els efectes en sistemes aquàtics, no només es miren els contaminants sinó també les reserves que es consumeixen i els residus abocats.
Per exemple, en zones turístiques, com Venècia, es va observar en abril un aclariment de les aigües causat per la disminució del tràfic i les activitats turístiques. Bé podria haver sigut per la sedimentació de les partícules. Tanmateix, la generació massiva de deixalles en l’entorn sanitari (EPIs i altres) ja ha causat efectes negatius en ecosistemes aquàtics, sobretot costes.
El consum d’aigua també ha quedat afectat. S’han pogut veure tant increments com detriments. Destaca, tot i això, que zones turístiques, on normalment hi ha més consum, ha disminuït fins al 50%. També ha disminuït el consum industrial.
Els efectes a llarg termini depenen de les polítiques i el retorn a la indústria, agricultura, ramaderia i economia.
Els efectes en els ecosistemes depenen del futur
La societat afecta els ecosistemes, i aquests a la societat. És bastant probable que aquesta crisi no sigui l’única que la humanitat hagi d’afrontar en el futur pròxim a conseqüència del canvi climàtic. La destrucció d’hàbitats naturals, canvis en les distribucions de les espècies i moltes altres conseqüències que té la societat en els ecosistemes, poden afectar severament els humans. Recordem que el grup dels coronavirus són virus que infecten a animals i han passat a humans.
És preferible que la pandèmia remodeli l’economia i política del planeta pel que fa al medi ambient. Els acords internacionals han demostrat no ser suficients i és necessari repensar les estratègies i accions regionals cap a un futur sostenible.
El coronavirus i el canvi climàtic
En conjunt, és molt difícil de predir l’impacte de la pandèmia en el canvi climàtic, ja que actualment segueix. Voler estudiar els seus efectes directes i indirectes implica tenir en compte moltes variables. Rebrots, aspectes socials, econòmics i polítics de tots els països importen per tenir una imatge clara de les conseqüències futures en el canvi climàtic. Seria com haver intentat predir les conseqüències de la grip espanyola durant els anys 20 i 30, sense saber res de la Segona Guerra Mundial.
Els efectes directes es deriven dels confinaments i el tancament de les activitats econòmiques. Per exemple, es calcula que la Xina ha disminuït en un 25% les seves emissions. Tot i això, es calcula que les emissions de CO2 globals només podrien haver disminuït en un 5%.
I els efectes indirectes? Malauradament, és possible que augmentin les emissions de CO2 després d’aquesta crisi, com va passar al 2008. Quan el món cau, s’intenta aixecar amb més força, i això implica contaminar més.
Hi ha esperança en què el coronavirus ensenyi una lliçó. Un possible futur és que a partir d’ara es vegin més encarats els problemes ambientals amb un canvi econòmic, científic i social. La recuperació i reconstrucció cap a un futur sostenible són claus per evitar més crisis. I depenent de com s’actuï després d’aquesta, les conseqüències seran unes o altres.
Ja per acabar…
L’impacte del coronavirus sobre el planeta és – i serà – molt ampli. Alguna cosa ha canviat i moltes altres han de canviar encara per tal de poder evitar una gran catàstrofe mediambiental. És per això que la humanitat hauria d’esperar canvis profunds no només en la vida individual, sinó econòmica i social, que afectin el model de producció i de consum. Encara que els efectes inmediats hagin pogut ser més o menys positius, és només l’acció posterior el que determinarà si aquests són, efectivament, favorables. Depèn de tothom que així sigui, però sobretot dels poders polítics i econòmics.
Per saber-ne més
International Journal of Environmental Research and Public Health – Observed and Potential Impacts of the COVID-19 Pandemic on the Environment
EnviraIot – ¿Cómo se mide la calidad del aire?
ESA – Sentinel-5P
