L’estiu és l’època de passar moltes nits a l’aire lliure. Personalment, m’encanta sortir al jardí i llegir un llibre a la fresca, tot mirant el cel nocturn. Si ets una mica entès, fàcilment identifiques algunes constel·lacions, o fins i tot el pas de satèl·lits i de l’estació espacial internacional per sobre del cap.
Però, podria ser que un dia deixéssim de gaudir d’aquest espectacle? Si cada vegada hi ha més satèl·lits, podrien arribar a distorsionar l’aspecte del cel nocturn? Hi ha alguna regulació al respecte? En el reportatge d’avui respondrem a totes aquestes preguntes.
Aquest és el projecte de SpaceX
La companyia nord-americana SpaceX, propietat d’Elon Musk, ha posat en òrbita més de 500 satèl·lits en el darrer any. Tanmateix, el seu pla és més ambiciós. Vol arribar a tenir uns 12.000 satèl·lits per portar connexió a Internet arreu del món. És un objectiu molt noble, potser sí, però quin preu ens costarà la broma?
El moment àlgid per veure satèl·lits artificials és a la posta del sol. És llavors quan el cel és prou fosc, alhora que la llum del sol es reflecteix sobre la seva superfície metàl·lica. Tanmateix, els satèl·lits de nova generació acostumen a volar baix, així que es poden veure a ull nu fins i tot a plena llum del dia.
Tot això ens porta a una pregunta fonamental: no hi ha cap regulació a l’espai? El cel és una zona regulada internacionalment, o bé s’assembla més al salvatge Oest?
Tenim alguna regulació de l’espai?
L’any 1967, dos anys abans de l’arribada de l’home a la Lluna, es va signar l’Outer Space Treaty. Amb més de 129 països signants, aquest document marca les pautes de tothom que vulgui arribar a l’espai. Els 4 punts més importants són els següents:
- L’espai exterior és patrimoni de tots els humans.
- Els astronautes no són missatgers de cap país, sinó de tota la humanitat.
- La Lluna i la resta de cossos celestes no poden ser propietat de cap estat.
- No es poden posar armes en òrbita ni sobre els cossos celestes.
Ara bé, aquest reglament s’està complint? Suposem que arriba un moment que hi ha tants satèl·lits en òrbita que deixem de veure amb claredat el cel nocturn. Això podria afectar les tradicions de diferents poblacions mundials lligades a les constel·lacions.
Però, què me’n dius dels astrònoms? Moltes vegades han de prendre imatges d’una regió del cel durant molt de temps, per captar la llum tènue que arriba de galàxies llunyanes. Si comencen a passar satèl·lits artificials per davant de l’objectiu, com afectaria això a la qualitat de la seva recerca?
Negocis a l’espai: il·legals o alegals?
L’Outer Space Treaty és un document amb molta vigència. No obstant això, no diu res sobre activitats comercials a l’espai. Quan es va redactar l’any 1976, no s’havia previst que es poguessin dur a terme en un futur tan pròxim. És per això que els projectes privats, com ara el d’Elon Musk, queden fora del marc legal.
Com a conseqüència, potser ha arribat l’hora de fer una reforma de l’Outer Space Treaty. Caldria regular totes les activitats privades que es duen a terme a l’espai, ja que, si no, es pot acabar convertint en una mena de febre colonitzadora.
Ja per acabar…
L’espai és de tots, patrimoni de tota la humanitat. Llavors, si algun dia arribem a altres planetes, quina bandera hi hauríem de plantar? Una opció seria la de les Nacions Unides, però seria excloent. No totes les poblacions del món estan representades allà. Caldria una bandera que transcendís els estats i les nacions, i englobés la nostra espècie.
Amb aquest objectiu, l’any 2015 es va presentar la bandera de la Terra, de la mà de l’artista suec Oskar Pernefeldt. De moment encara no ha estat acceptada oficialment, però els creadors treballen perquè sigui utilitzada en les futures missions espacials.
Per saber-ne més
United Nations – The Outer Space Treaty
Science Friday – Who Owns The Night Sky?
BBC – Who owns outer space?
