Segurament estimes els teus amics peluts i trapelles, els teus animals de companyia, però saps què passa quan s’escapen o algú decideix abandonar-los? Sovint, aquests animals acaben sent espècies al·lòctones, és a dir, es veuen introduïts en ecosistemes on no pertanyen de forma natural. D’aquesta manera, s’altera el fràgil equilibri dels ecosistemes.

Us expliquem les seves conseqüències i com gestionar-ho. 

Gats contra gossos o natura contra humans?

Quan som a casa sabem què fan els nostres animals: dormir, jugar, prendre el sol… però què passaria si, quan marxessis de casa o sortissin ells, canviessin totalment? I si els nostres animals de companyia fessin com les joguines de “Toy Story”?

Els gats (Felis catus) i els gossos (Canis lupus familiaris) són animals domèstics i també són depredadors introduïts pels humans a quasi tot arreu. La seva arribada descontrolada en alguns llocs  on abans no hi eren ha causat problemàtiques ambientals, sanitàries i econòmiques. 

En aquest reportatge farem una distinció dels animals que tenen relació directa amb les persones, és a dir, els animals domèstics. Els podrem trobar en llibertat quan són mascotes que surten lliurement de casa o ferals quan s’han abandonat o són salvatges. Com que parlem d’animals domèstics, en aquest cas no mencionarem el gat silvestre (Felis silvestris), un carnívor que habita Euràsia i Àfrica. 

Segons un article publicat a la revista Nature —enllaçat a la bibliografia—, “les amenaces antròpiques, com ara col·lisions amb estructures artificials, vehicles, intoxicacions i depredació per part d’animals domèstics es combinen per matar milers de milions d’animals salvatges anualment.” Tot i això, la informació envers aquest últim tema és escassa i caldria més evidència científica per poder veure els efectes d’aquests animals introduïts en els diversos ecosistemes. Aquesta informació ens diria, entre altres, quines espècies depreden més (autòctones o al·lòctones) i l’estimació del nombre de víctimes.

Tenim poca informació sobre els costos ambientals o econòmics dels gossos i gats ferals, com són per exemple els costos relacionats amb les zoonosis —malalties que passen d’animals a humans— o amb la transmissió de paràsits d’aquests animals ferals cap als humans o altres animals domèstics, com el cas del Toxoplasma, un protozou paràsit que afecta els gats i pot afectar a les persones.

Malgrat les evidents conseqüències ambientals dels  animals domèstics en llibertat i ferals, les polítiques de gestió estan focalitzades en el benestar animal en lloc dels impactes ecològics. Encara ens queda molt per saber i per adoptar les mesures de gestió adequades. Però si apliquem les troballes científiques a la gestió i als programes de divulgació pública, es facilitarà la recuperació i el manteniment de les poblacions de fauna salvatge a escala mundial. D’aquesta manera s’evitaran problemes de salut pública i es reduiran les pèrdues econòmiques.

Els reis de les xarxes socials

Els gats, associats a les plagues de rosegadors dels assentaments humans, es van domesticar fa onze mil anys a l’Orient Mitjà. La seva distribució mundial s’associa als navegants pel control de rates a les naus. Aquests animals s’adapten fàcilment a les noves situacions, poden viure en un gran rang d’hàbitats i són bons reproduint-se, característiques que els fan bons colonitzadors. De fet, es troben entre les 100 pitjors espècies invasores del món (IUCN).

Un artista va intentar plasmar l’efecte dels gats amb una fotografia anomenada “Caught by cats”  —“Capturats per gats”—. Segons Nature, han contribuït a l’extinció de 63 espècies de vertebrats, la majoria aus, amb tot el que això implica per l’equilibri dels ecosistemes. 

S’ha pogut veure que els gats depreden un 70% d’aus autòctones i un 30% d’al·lòctones. Als EUA la principal causa de mortalitat d’aus són els gats en llibertat i ferals. En mamífers, segons el paisatge, entre el 75 i el 100% de les espècies depredades serien autòctones (ratolins, musaranyes, esquirols i conills). 

Mota gent sosté que els gats són depredadors naturals, sense tenir en compte que la relació natural entre depredador i presa s’ha vist alterada per la domesticació. Diversos articles pretenen conscienciar la ciutadania sobre la importància de la mortalitat causada pels gats en llibertat i sobretot pels ferals. 

Austràlia: l’illa que volia desfer-se dels gats ferals 

Austràlia es va separar fa 140 milions d’anys, va aïllar la flora i la fauna, i va desenvolupar un nivell d’endemisme únic al món (espècies exclusives d’un mateix lloc). El segle XVII van arribar els colons europeus per l’exploració i els oficis baleners, amb els quals van arribar els gats, i des d’aleshores s’han anat dispersant per tot el territori, gràcies també a introduccions secundàries. No són les mascotes més populars del país, però són ben rebuts a condició que portin microxip, estiguin esterilitzats i es mantinguin dins de casa. 

Es va calcular que cada gat feral matava al voltant de 740 animals per any, mentre que els domèstics només 75. S’estima que, a Austràlia, hi ha actualment entre 2 i 6 milions de gats ferals. Segons el llibre “Cats in Australia: Companion and killer” —Els gats a Austràlia: Companys i assassins — cada dia es maten tres milions de mamífers, dos de rèptils i un d’ocells, contribuint a l’extinció de més de 20 espècies de mamífers i posant en risc a 124 espècies més. Això altera els ecosistemes i el seu risc d’incendis, com hem pogut comprovar amb els grans incendis del darrer any.

El 40% de les espècies en perill de l’illa ho estan per competència o depredació per espècies al·lòctones. Hem de tenir en compte que, a Austràlia, el 80% dels mamífers i el 45% dels ocells són endèmics, és a dir, només es troben allà. 

Els rèptils, petits mamífers i aus d’Austràlia tenen 20 vegades més probabilitats de tenir una trobada mortal amb gats ferals que amb altres depredadors natius, ja que estan presents en més ecosistemes i superen en nombre a qualsevol depredador australià. 

Això no només passa a Austràlia. En altres illes com Nova Zelanda o les Canàries, també s’han de gestionar de manera urgent les colònies de gats. A les Canàries preocupa per la repercussió en les poblacions d’espècies de llangardaix gegant (gènere Gallotia), que són endèmiques de l’arxipèlag. En illes tenim bastants més dades sobre els efectes dels gats, però a “terra ferma”, de moment, tan sols es pot especular. 

Quina és la solució? Com s’està gestionant?

La recerca científica és important per quantificar i minimitzar la mortalitat de totes les amenaces antròpiques, és a dir, la mortalitat total de les diferents amenaces relacionades amb les persones. 

De 87 campanyes per controlar els gats en 83 illes (114.173 ha), 19 han tingut èxit en 15 illes diferents, sobretot en les més petites. Tant de les que han resultat exitoses com de les que no, podem aprendre’n molt. En aquestes illes s’ha vist una millora positiva en els ecosistemes, en les poblacions de mamífers, rèptils i ocells, sobretot d’aus marines de llarga vida. També s’ha produït una millora de les condicions de reintroducció de fauna autòctona i colonitzacions naturals, sobretot d’aus.  

El fracàs d’algunes campanyes és causat per falta de suport institucional per completar les accions, una metodologia inapropiada, falta de pressupost o bé per qüestions socials.

L’any 2015 a Austràlia es va fer una campanya per eradicar els gats ferals que implicava matar-ne vora de 2 milions, envoltar amb tanques els santuaris de vida silvestre, millorar els hàbitats, reduir la fragmentació dels hàbitats, protegir llocs crítics … Aquests esforços no han sigut suficients, ja que no es van assolir molts dels objectius.  El sacrifici ha estat molt criticat, ja que es basa en una ciència inestable, a més que els gats són molt valorats com animals de companyia i per combatre plagues importants. 

Tot i això, abans de decidir erradicar-los, s’han de tenir en compte certes coses: els efectes positius i negatius, planificar accions de mitigació (com erradicar altres espècies introduïdes), la seqüència  en què s’eliminen les espècies invasores per no complicar les futures erradicacions… També s’ha de considerar el context i adequar la metodologia a l’ambient.

I els gossos què? 

El cas dels gossos té moltes similituds amb el dels gats, però difereixen lleugerament pel comportament i per la falta d’estudis relacionats amb el seu comportament en llibertat i dels ferals. En aquest cas, s’ha pogut comprovar que afecten negativament les espècies natives per depredació i competència. 

En algunes regions, els gossos s’utilitzen per facilitar la caça, protegir la propietat o reduir els conflictes entre la vida humana i la vida salvatge, així com millorar els mètodes de recerca i maneig de la fauna no invasiva, o inclús per detectar el SARS-CoV-2 com podeu veure en aquest reportatge. Quan els abandonen, poden arribar a alterar els ecosistemes, ja que poden ser els carnívors més abundants. 

La presència dels gossos repercuteix en estrès sobre la fauna local i comporta canvis en el comportament, en l’èxit reproductiu i en la recuperació de poblacions d’espècies salvatges. 

Els estudis centrats en els impactes sobre les poblacions de fauna salvatge, sobretot d’espècies en extinció, poden ajudar els propietaris de gossos a apreciar el seu impacte ecosistèmic. En saber-ho, podrien millorar l’educació dels gossos i evitar que en les excursions afectin la vida salvatge. També augmentarien les polítiques que exclouen els gossos en llibertat en hàbitats d’interès per a la vida salvatge —especialment en períodes de reproducció—, les normatives de corretja i altres mesures de suport relacionades amb els residus urbans. 

Com en el cas dels gats, abans de prendre mesures s’ha d’avaluar el seu paper ecològic, ja que els gossos poden ser controladors de poblacions on els grans depredadors han desaparegut. Per això, es poden fer seguiments amb tècniques no invasives com el fototrampeig amb càmeres i collars amb GPS, mostrant els itineraris i obtenint informació sòlida. 

De Pere i el llop a Pere i el gos

S’ha vist que, en comparació amb els llops, els gossos en llibertat consumeixen més ramaderia. Moltes vegades, però, no es tenen en compte, per falta de personal i de recursos. 

En un estudi als Pirineus francesos de l’any 1995, es van registrar 733 assassinats d’ovelles domèstiques: el 91% van ser causats per gossos en llibertat o ferals. El 9% restant van ser per l’ós bru (Ursus arctos). És per això que cal canviar les prioritats en el pensament i l’acció de conservació. 

Al febrer rebíem la notícia que un gos feral havia matat més de 200 ovelles a Tavèrnoles (Osona), on prop d’una quarantena haurien mort per les mossegades. Els càlculs apuntaven a una pèrdua d’entre 13.000 i 16.000 €. 

Aquest problema pot esdevenir més freqüent a mesura que els assentaments humans augmenten. El nombre de gossos al seu voltant puja per l’accés directe i indirecte a menjar i aigua, i amb ells, les taxes de depredació. 

Actuacions a casa nostra

A Catalunya les accions es fonamenten en el voluntariat en protectores i en els alimentadors de gats de carrer. Molts municipis han instaurat el carnet d’alimentador de gats: una persona formada que pertany a un col·lectiu encarregat de gestionar colònies controlades i procurar que els gats estiguin sans, tractats i esterilitzats. 

Aquests alimentadors són imprescindibles per solucionar aquests problemes, ja que si els gats de carrer tenen un punt regulat i legal d’alimentació i sanitat, no recorreran a fauna salvatge per menjar. També s’evita que rates i coloms s’alimentin de les menjadores il·legals. Per reforçar aquestes bones pràctiques, es treballa en cooperació amb altres municipis i es multa les persones que alimenten els gats de manera il·legal, amb quanties de 100 a 500 €. 

També és obligatori dur el gos lligat amb una corretja. Tant els gats com els gossos tenen xip i carnet identificador i certes races han de tenir assegurança.

Moltes colònies de gats es troben a prop d’hàbitats d’espècies protegides i, gràcies a aquestes bones pràctiques i a la conscienciació de la ciutadania, es reduirien el nombre de colònies de gats de Catalunya i es millorarien aquests ecosistemes. 

És important incloure totes les peces al debat: l’administració, els ecologistes, la comunitat científica… Només així podrem tenir una gestió sostenible ecològicament i sustentable en el temps i de manera econòmica. 

Aquestes actuacions tenen despeses, però ràpidament serien compensades pels costos que hem anat veient en la biodiversitat i la salut pública. 

Per si no ets ni de gats ni de gossos…

No només els gats i els gossos afecten la biodiversitat: altres animals domèstics salvatges estan causant problemes, com les cotorres argentines, el bisó americà, les tortugues de Florida, els porcs vietnamites, les tórtores… Segurament us sonin pels seus efectes en la biodiversitat, algunes pels danys en edificis, altres pel seu caràcter simpàtic i anecdòtic… 

A Catalunya tenim diverses espècies al·lòctones, de les quals moltes són invasores. Siguin introduïdes accidentalment o intencionadament, aquestes poden tenir efectes devastadors. Els escenaris futurs no són gens optimistes, i menys tenint en compte l’acceleració per la globalització i el canvi global. Però això, ja és un altre tema…

Proposta: Si ja no pots o vols seguir compartint amb els teus animals de companyia, no l’abandonis! Porta’l a un santuari o un centre especialitzat on en puguin tenir cura.

Ja per acabar…

Com a curiositat trobem Aoshima, una de les dotze “illes de gats” del Japó, on hi ha sis gats per persona. Aquest fenomen és un gran reclam per turistes, en una illa on fins ara el principal recurs econòmic era la pesca. 

Petits canvis en la política i el comportament humà podrien reduir profundament els costos dels gats i gossos ferals i de les altres espècies al·lòctones pels ecosistemes i per l’administració. 

És important conscienciar la població que es tracta d’animals domèstics i que el seu abandonament té molts efectes ecològics. 

Perquè aquesta gestió sigui apropiada, cal evidència científica i programes detallats. 

Els programes de seguiment són fonamentals, així com els alimentadors de gats amb carnet, els santuaris i centres d’acollida de fauna… i els seus equips de voluntaris! 

Per saber-ne més

Nature – The impact of free-ranging domestic cats on wildlife of the United States

BioScience – Is Wildlife Going to the Dogs? Impacts of Feral and Free-roaming Dogs on Wildlife Populations

National Geographic – Los gatos domésticos mataron a los 232 animales de esta foto en solo un año 

Compartim amb il·lusió que totes les imatges pertanyen als animals de companyia que els nostres seguidors i seguidores ens han compartit amablement per Twitter! Si vols fer-los una ullada, només cal que miris aquest fil.