Catalunya és una regió mediterrània amb una important massa forestal que està patint les conseqüències dels canvis socioeconòmics des del segle XX i XXI. A més, li hem d’afegir els efectes del canvi global. En els últims anys s’ha incrementat el nombre d’incendis forestals, que cada vegada són més grans i servers. Descobrirem el perquè i com fer-hi front.
Què és un incendi?
Cada any, més de mig milió d’hectàrees es cremen al voltant del Mediterrani, fet que posa en perill la vida humana i els valors naturals.
Els incendis són esdeveniments naturals en molts ecosistemes de clima mediterrani i, de fet, hi juguen un paper fonamental. Aquest fenomen altera l’estructura de l’ecosistema i de les comunitats, canvia la disponibilitat de recursos i crea oportunitats per a noves comunitats.
A Catalunya, més del 60% del terreny és forestal.
Durant la segona meitat del s. XX, a causa de l’abandonament rural, moltes terres de cultiu van ser colonitzades ràpidament per vegetació, de manera que es va anar acumulant biomassa que actua com a combustible. Com a conseqüència, els focs es van anar tornant més freqüents, més dispersos pel territori i més catastròfics.
D’altra banda, segons l’administració, més d’un 90% dels incendis dels últims anys han estat intencionats o causats per negligències i, per tant, es podrien haver evitat.
Com controlar el foc?
Des dels inicis dels temps les persones ho hem intentat. Gràcies a la tecnologia actual, podem fer models i aproximacions.
Per fer-ho és molt important tenir en compte la ubicació, l’entorn, el combustible —allò que s’està cremant o es podria cremar— i la forma del terreny, que inclou la topografia i el temps: la calor, la humitat, el vent i la pluja també afecten el comportament de l’incendi
Anticipar els canvis en les tendències dels incendis i conèixer els factors que els controlen és imprescindible pel territori i la seva població. Algunes eines que ens permeten la gestió, la presa de decisions i l’anticipació als focs són la modelització d’incendis, la caracterització dels diferents tipus, l’índex de risc espacial del foc i els SIG – Sistemes d’Informació geogràfica. Tot i això, són difícils de predir.
Les estratègies d’extinció i prevenció són clau per reduir la superfície cremada. Una reducció del combustible afecta la intensitat i la severitat del foc, i pot oferir oportunitats als equips d’extinció per “controlar-lo”. Gràcies al desenvolupament de la bioenginyeria i les eines tecnològiques, cada dia avancem cap a una gestió més eficient. A més, tenen un altre avantatge: són rendibles econòmicament, tant a curt com a llarg termini.
Què passa després d’un incendi?
Els ecosistemes mediterranis estan lligats al foc. Aquest vincle va tan enllà que fins i tot presenten adaptacions específiques a aquest.
Després d’un incendi, normalment aquest tipus d’ecosistemes tornen al seu estat inicial passant per diferents etapes en un procés anomenat autosuccessió. Així i tot, el sistema pot anar cap a un altre estat segons la recurrència dels incendis i de què passi els dies següents com ara pluges torrencials, erosió, espècies invasores…
Si la freqüència amb la qual hi ha incendis en una mateixa zona és molt alta, els arbres no podran assolir una mida i edat suficient per a generar llavors, fet que provocarà que aquell terreny no tingui un banc de llavors a partir del qual es pugui recuperar. Per tant, passen de ser boscos madurs a ser matollars o prats.Després d’un incendi s’ha d’actuar de pressa, però també pensar a llarg termini per evitar més problemes, sobretot en les zones més vulnerables. Una de les coses més preocupants són les fortes pluges, que després d’un incendi poden tenir efectes terribles i fan que l’erosió augmenti un 150%.
Sempre ens han dit que els arbres no s’han de tallar, però en aquest cas sí. Després d’un incendi, les espècies arbòries i arbustives poden arribar a assolir densitats molt altes. Segons els estudis realitzats pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), s’ha de fer una reducció de la densitat d’individus –nombre d’arbres per hectàrea. Això fa que, en el cas dels pins blancs (Pinus halepensis), produeixin pinyes abans, en més quantia i amb més pinyons. També s’ha vist que tindrien un tronc més gruixut i resistent als incendis, serien més valorats econòmicament i amb un millor creixement de les arrels. El mateix passa amb l’alzina (Quercus ilex) i amb el roure martinenc (Quercus faginea). També es fan actuacions de poda del sota bosc per augmentar la distància entre aquest i les capçades.
Tot i això, la recuperació és un procés natural que pot comportar temps i que està lligada a la freqüència dels incendis i al nivell de resiliència dels ecosistemes, és a dir, la capacitat de resposta davant d’una pertorbació i de recuperar-se ràpidament”.D’aquesta manera, veiem com els incendis són oportunitats per fer una gestió eficient i una bona planificació dels paisatges, sobretot en aquells boscos més vulnerables, per tal que, davant del foc, siguin més resistents i resilients.
Com sobreviure al foc?
En ser una pertorbació natural, les espècies vegetals s’hi han adaptat, i inclús trobem espècies piròfiles – que els “agrada” el foc. Gràcies a aquestes adaptacions, els ecosistemes són més resistents als incendis i es recuperen més ràpidament. A continuació, us expliquem com s’ho fan algunes d’aquestes espècies per “sobreviure” a les flames.
El pi blanc o carrasca té pinyes que anomenem seròtines, és a dir, és a dir, que amb les altes temperatures s’obren i dispersen llavors resistents al foc que poden germinar en sòls nuus. De la mateixa manera, també germinen el romaní (abans Rosmarinus officinalis, ara Salvia rosmarinus) o l’estepa (Cistus sp).
També tenim espècies com l’alzina surera (Quercus suber), que és una espècie resistent gràcies al suro que l’aïlla del foc i que, com la resta d’espècies del gènere Quercus —com l’alzina (Q. Ilex) o garric (Q. coccifera)—, poden rebrotar després d’un incendi sense necessitat d’entrada d’aigües. Altres espècies rebrotadores són el càdec (Juniperus oxicedrus), l’arboç (Arbutus unedo) i la mata o llentiscle (Pistacia lentiscus). Aquestes rebrotadores ajuden a disminuir el risc d’erosió, però amb els anys se n’ha de reduir la densitat.A altres regions del món també trobem espècies adaptades al foc. A Xile trobem l’araucària (Araucaria araucana), que és piròfila per la dispersió de llavors, i a Austràlia el “Corkwood”, que té l’escorça com si fos de suro.
Incendis i canvi climàtic
El canvi global té moltes repercussions sobre la salut humana i els ecosistemes. En un planeta tan dinàmic com és la Terra, els incendis afecten la vegetació, el clima i el paisatge. Alhora, aquests tres afecten també als incendis: estan lligats els uns als altres.
Com bé sabem, els escenaris de futur projecten increments de les temperatures i una disminució de la precipitació. Això comportaria un augment de la freqüència i intensitat de les sequeres i onades de calor més llargues. Aquest fet faria que les temporades d’incendis també s’allarguessin i augmentés el risc d’incendi i de situacions extremes. La regeneració del paisatge sota aquestes condicions pot ser més lenta i dificultosa, fet que comporta, alhora, una degradació dels ecosistemes.
Segons els models que tenen en compte les tendències climàtiques, la superfície cremada en els pròxims anys podria augmentar en més d’un 60%, així com la recurrència d’incendis.
La mida sí que importa
Un gran incendi forestal, un GIF, és aquell que crema més de 500 ha. En altres mesures serien uns 500 camps de futbol o 500 piscines olímpiques. Però, qui és capaç d’imaginar-se això? La gent de Barcelona segurament coneixeu Montjuïc: seria com dues vegades la seva superfície.
Els grans incendis són explosius, grans i, com indica el seu nom, intensos i incontrolables. Podem dir que són un veritable desastre, ja que transformen els ecosistemes i tenen impactes socials, econòmics i sobre la salut de les persones.
Cada vegada, els incendis són més grans, més difícils de gestionar, més freqüents i les seves conseqüències pitjors… Aquest fet preocupant ha fet que s’hagi hagut de replantejar la nomenclatura dels incendis. Per això, a part dels GIF, s’ha buscat un nom pels incendis que són encara més grans, els que anomenem “Megafires” o Megaincendis.
Aquests Megaincendis es dispersen per qualsevol classe de vegetació, de manera que la gestió a escala de paisatge passa a ser encara més important. Les principals conseqüències que s’accentuen són la pèrdua de retenció d’aigua al sòl, els impactes socioeconòmics i el balanç de gasos d’efecte hivernacle…
Megaincendis al món
Al llarg de la història recent n’hi ha hagut un munt. A continuació us en parlem d’alguns:
Megaincendis arreu del món
Dissabte negre d’Austràlia, febrer del 2009
Enmig d’una època de sequera amb temperatures de rècord (46 °C), es van declarar diversos incendis que avançaven a gran velocitat, causats pel mal estat de les línies elèctriques, per llamps o de manera intencionada. Aquells focs van deixar ciutats destrossades, més de 2000 cases destruïdes i 1 milió d’animals morts, a més de moltes conseqüències psicològiques, econòmiques, i humanes: van morir 137 persones. Van ser més de 450.000 hectàrees, 4500 km², l’equivalent a la Catalunya Central (comarques del Berguedà, Solsonès, Bages, Anoia, Osona i el Moianès).
Xile, gener i febrer del 2017
Va causar la mort de 16 persones i va arrasar 580.000 ha, gairebé la superfície de tota la província de Girona.
Nord de Califòrnia, octubre del 2017
Es va endur la vida de 10 persones, 1500 habitatges van ser arrasats per les flames i més de 30.000 persones van ser evacuades.
Foc de Thomas, desembre del 2017
Va cremar més de 114.000 ha. Era l’incendi més gran de Califòrnia fins que va ser superat a l’any següent. Va anar seguit de fortes pluges que van ser catastròfiques i es van endur moltes vides a més de patir greus conseqüències econòmiques.
Grècia, juliol del 2018
Va causar la mort de centenars de persones i moltes més van resultar ferides pel que es considera dels més mortífers des dels del Peloponès de 2007. A causa de la poca prevenció per les retallades de la crisi, es van iniciar dos incendis simultanis que es van propagar per les fortes ratxes de vent. Van necessitar assistència internacional.
Austràlia, primavera-estiu 2019-2020
Aquest incendi present en la memòria de tothom es va endur la vida de 33 persones (entre les quals quatre eren bombers), més d’11 milions d’hectàrees (l’equivalent a la província de Barcelona i Girona) i molts animals es van veure afectats. A més, les cendres i el fum van viatjar fins a Sud-amèrica.
GIF i megaincendis a Catalunya
A Catalunya també hem tingut molts GIF i sobretot en els últims anys, com podreu veure en aquest enllaç.
Megaincendis a Catalunya
Incendi de Montserrat, 1986
Va assolar una bona part de Montserrat, encerclant el monestir i el santuari. Va ser un vertader desastre natural i sentimental, ja que va cremar durant onze dies, deixant 3.216 ha cremades, un 41% de l’espai protegit. L’estiu del 1994 va patir un altre gran incendi i el 2015 un foc a Òdena va cremar part del bosc que ja havia cremat l’any 1986.
Incendis de Catalunya del 1994
Són considerats els més greus de la història. Es van cremar un total de 76.626 ha i dotze dels incendis van ser considerats GIF. Alguns dels incendis van ser causats per espurnes en les línies elèctriques i es van portar als caps de manteniment de FECSA i Endesa a judici.
L’any 1994 va ser catastròfic per l’onada de calor i pels múltiples incendis, sobretot els del juliol. Per fer-nos una idea, en un dia es van declarar més de 100 focs als Països Catalans.
Empordà, 2012
Es van iniciar a la Jonquera i a Portbou. En total van afectar unes 14. 000 ha i van deixar dues morts. Van ser conseqüència de la sequera més important dels darrers quaranta anys i de les retallades de la crisi.
Ribera d’Ebre, 2019
Es considera el més virulent des del de l’Empordà (2012). Va cremar 5.046 ha. Es va iniciar a la Torre de l’Espanyol per la combustió d’un abocament de gallinassa i es va estendre ràpidament. Va ser causat per l’abandonament rural, la sequera i les altes temperatures. Després de l’incendi es va emprendre una iniciativa popular anomenada “Rebrotem”.
Ja per acabar…
No hi ha una fórmula màgica ni per prevenir els incendis ni per les actuacions a posteriori, ja que, com hem vist, depenen de molts factors: bancs de llavors, ubicació, clima, règim de pertorbacions… Fins i tot, amb una alta eficiència dels sistemes de gestió, l’acció del foc seguirà present als paisatges mediterranis i, per tant, no podem abaixar la guàrdia.
Per poder sobreviure al foc, és important que la gestió i la investigació vagin de bracet i que tinguin en compte les polítiques públiques i els diferents actors del territori (propietaris, gestors, centres de recerca, agricultors, administracions públiques…). Ens hem d’adaptar als grans incendis mitjançant la prevenció i gestió anticipada, emprant les eines tecnològiques que tenim al nostre abast, com FARSITE o POSTFIRE, i fent una bona gestió del paisatge.
Hem fet un canvi de paradigma de l’extinció a la prevenció, fet imprescindible tenint en compte els escenaris de futur, però encara ens queda molt de camí per fer en les polítiques dels usos del sòl, l’agricultura, la urbanització i l’educació. Per això són tan interessants iniciatives com la d’una sèrie sobre els incendis de Califòrnia anomenada “Fire Chasers” o l’exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí “Jugar amb foc”.
Què podem fer nosaltres? Doncs ara que arriben les festes i s’aixequen restriccions, és important que no llenceu burilles ni llumins, no llenceu petards prop de masses forestals, useu només barbacoes autoritzades, llenceu les restes de podes als llocs autoritzats, i que, si sou propietaris d’una propietat forestal, en feu una bona gestió.
Si us ha engrescat el tema i voleu ajudar a la prevenció contra els incendis forestals, us podeu unir a una ADF – Associació de Defensa Forestal.
Per saber-ne més
Ara – Per què crema Catalunya?
Web del CREAF
Web del Museu de la Vida Rural
Imatge de portada extreta de Wikimedia Commons (Salam2009, CC BY-SA 4.0).
2. En el mateix ordre que l’esmentat a la imatge, cada foto ha estat extreta de: Wikimedia Commons (Jean-Pierre Bazard Jpbazard, CC BY-SA 3.0), Irene Marta (@Irene_M.G), Flickr (PhototLanda), Flickr (emcruzado), Flickr (Xevi V), Flickr (Amadej Trnkoczy), Wikimedia Commons (Grm.gustavo, CC BY-SA 2.0 BR) i Wikimedia Commons (JMK, CC BY-SA 3.0).
3. Extreta de la Generalitat de Catalunya.
4. Extreta de l’ICGC.
5. Per Irene Marta (@Irene_M.G).
