“Començaven a esborrar-se de la seva memòria els records de la infància, després el nom i la noció de les coses, i finalment la identitat de les persones i la consciència del mateix ésser.” Així apareix narrat a Cent anys de solitud, la novel·la més cèlebre de l’escriptor Gabriel García Márquez. Tot i que Márquez no ho va dir textualment, és molt fàcil identificar aquesta malaltia: l’Alzheimer.
Però, en aquest reportatge, no parlarem de possibles tractaments ni del futur de la malaltia. Avui explicarem com es pot evitar la seva aparició, ja que, com se sol dir, la millor cura és la prevenció. Així doncs, comencem per buscar-ne l’origen: la proteïna precursora amiloide (APP).
Què hi té a veure la proteïna precursora amiloide (APP)?
La proteïna precursora amiloide (APP) és una proteïna que es troba a la membrana de diferents tipus cel·lulars, com ara les neurones, els músculs i diferents cèl·lules sanguínies. Ara bé, el tipus cel·lular que ens interessa són les neurones, més concretament les d’una regió del cervell que rep el nom d’hipocamp.
El cervell humà té dos hipocamps, un a cada hemisferi, i tenen la funció de processar i emmagatzemar la informació. Aquesta funció és imprescindible per poder fixar la memòria i generar els records. De fet, tal com vam comentar en aquest reportatge, la base de la memòria són les connexions entre les neurones dels hipocamps que fan servir el glutamat com a neurotransmissor.
Però, bé, tornem a l’APP. Es tracta d’una proteïna enganxada a la membrana cel·lular de les neurones, com si fossin pèls que sobresurten cap a fora. Tanmateix, l’APP es pot alliberar si es talla amb unes proteïnes especials anomenades secretases. Segons les secretases que hi actuen, tenim dues rutes diferents:
Ruta no-amiloidogènica
És la ruta majoritària. Actua una α-secretasa que genera un fragment APPα soluble. L’APPα fa diferents funcions cel·lulars i no presenta cap problema.
Ruta amiloidogènica
És la ruta minoritària, tot i que va prenent més protagonisme amb l’edat. Una β-secretasa genera un fragment APPβ soluble, i un altre fragment unit a la membrana. No passaria res si la cosa es quedés aquí, però resulta que el processament continua. Hi ha un altre complex, la γ-secretasa, que talla el fragment de membrana i genera la proteïna β-amiloide (Aβ).
El problema no és que es generi aquesta proteïna β-amiloide (Aβ), sinó que s’acumuli. L’excés d’Aβ forma agregats, anomenats plaques senils, que es propaguen per diferents parts del cervell i s’acumulen entre les connexions neuronals.
Però, per què l’acumulació d’Aβ condueix a l’Alzheimer? Per entendre-ho, podem prendre el símil d’un tub per on circula aigua, que simbolitza una cadena de neurones que es comuniquen amb glutamat. Les plaques senils serien un embús, de tal manera que l’aigua (el glutamat) no circula correctament i s’acumula. Llavors les neurones van morint lentament perquè la saturació de glutamat és tòxica.
Els símptomes de l’Alzheimer apareixen tard
L’acumulació d’Aβ és un procés silenciós que va fent el seu camí. De fet, s’estima que aquesta acumulació comença uns 20 anys abans que apareguin els símptomes. Al llarg d’aquest període, la persona és asimptomàtica perquè el cervell té mecanismes compensatoris.
Tornant a l’exemple anterior, quan un tub s’embussa, segurament n’hi haurà un altre que arribi al mateix lloc. Aquest fenomen es coneix amb el nom de plasticitat, però el problema és que la plasticitat del cervell té un límit. I, quan ens apropem a aquest límit, els símptomes de l’Alzheimer es comencen a mostrar.
Tot i que el símptoma clàssic és la pèrdua de memòria, associada a la mort neuronal de l’hipocamp, les plaques senils es propaguen cap a altres zones del cervell. Això dona lloc a l’aparició de nous símptomes, com ara problemes de llenguatge, canvis en l’estat d’ànim, apatia i desorientació espacial i temporal.
“La vida no és el que es viu, sinó el que es recorda, i com es recorda per explicar-ho.”
Gabriel García Márquez
El quid de la qüestió: es pot prevenir?
A grans trets podem afirmar que sí que es pot prevenir. Ara bé, hi ha tot un seguit de matisos que cal tenir en compte. D’acord amb la Fundació Pasqual Maragall, existeixen tres nivells de prevenció diferents:
Prevenció primària
S’apliquen a una persona sana per evitar desenvolupar l’Alzheimer.
Prevenció secundària
S’apliquen a una persona malalta i asimptomàtica per alentir i minimitzar l’aparició dels símptomes.
Prevenció terciària
S’apliquen a una persona malalta i amb símptomes per minimitzar-ne l’impacte i millorar la seva qualitat de vida.
Pel que fa a la prevenció primària, no parlem de causes, sinó de factors de risc. Alguns factors de risc són no-modificables, com ara la genètica i l’edat, però també n’existeixen de modificables. Aquests últims són els que ens interessen perquè depenen de nosaltres i de les decisions que prenem durant el dia a dia.
Les pautes que minimitzen els factors de risc modificables són les mateixes que els experts recomanen per tenir un envelliment saludable. Destaquen l’exercici físic, l’activitat cognitiva abundant, els reptes mentals, la salut cardiovascular, la higiene de son i la dieta mediterrània.
Ja per acabar…
Hem començat aquest reportatge amb Cent anys de solitud, concretament amb l’episodi d’amnèsia col·lectiva que afecta el poble fictici de Macondo. És molt probable que Márquez s’inspirés en una forma d’Alzheimer congènita molt arrelada a la regió colombiana d’Antioquia, on se situaria Macondo. La culpable és una mutació hereditària que provoca un deteriorament cognitiu molt agressiu a partir dels 40 anys.
Ironies del destí, Gabriel García Márquez va acabar patint una demència, segurament Alzheimer. Després d’anar perdent facultats de forma progressiva, va morir l’any 2014, sense recordar-se que, un dia, va guanyar el Premi Nobel de Literatura.
Per saber-ne més
Dale Purves – Neuroscience
Fundació Pasqual Maragall – Entrevista a Gema Huesa
National Institutes of Health (NIH) – Preventing Alzheimer’s Disease: What Do We Know?
Els esquemes d’aquest reportatge s’han elaborat amb BioRender. La imatge de l’hipocamp ha estat obtinguda de Wikimedia Commons.
