A la secció de Filosofia i Història de la Ciència, sempre ens agrada que et qüestionis les teves teories; fer-te pensar d’on venen les idees i el coneixement, i per què enfoquem la ciència de la manera que ho fem. Avui, m’agradaria plantejar-te un petit dilema que ja vam tocar anteriorment parlant de Popper, però que no vam acabar de resoldre. Per fer-ho més interessant, no sols no respondrem la pregunta, sinó que afegirem encara més qüestions. M’hi acompanyes?

El coneixement és infinit?

La pregunta al voltant de la qual circula el reportatge és senzilla: podem conèixer totes les coses? Fa uns mesos que vam aprendre que tant Kuhn com Popper presentaven sistemes per fonamentar el coneixement, on les teories es poden anar falsant o verificant per tal d’anar construint els fonaments del progrés científic. A partir d’aquestes teories, un cop demostrades, en podem obtenir coneixement que podrem recopilar i acumular.

Tot i això, anar construint el coneixement com si es tractessin de maons o un arbre amb les seves branques no ens respon la nostra pregunta. Imagina’t que vols construir una paret utilitzant tots els llibres que tens a casa teva: possiblement pots formar un mur sòlid d’un parell de metres d’alçada. Però, de ben segur que els teus veïns tenen llibres que tu no tens, i, en conseqüència, poden fer més alt aquest mur. Si anem sumant llibres, aquest mur esdevindrà una gran estructura faraònica, però, a quina altura arribarà? Serà… infinita?

Les primeres megaconstruccions: les piràmides

Si comencem a parlar de megaconstruccions faraòniques, la primera idea que ens ve al cap és la de les piràmides de Giza. Les tres grans construccions, elevades sobre la sorra del desert, van ser en el seu moment (i ho segueixen sent) una gran obra d’enginyeria i domini matemàtic. Per exemple, existeix la hipòtesi que postula que les tres piràmides es troben ubicades en correspondència amb les tres estrelles centrals de la constel·lació d’Orió, que pels egipcis corresponia al déu de la mort, Osiris.

Això, si fos cert, tindria un sentit molt lligat al de les piràmides. I és que a part de servir de rellotge solar i poder marcar solsticis i equinoccis, la seva principal funció era la de contenir l’essència del faraó enterrat, per tal que pugui viure entre els déus del cel en forma d’estrella. En certa manera, buscava l’eternitat o la vida infinita. D’aquí en sorgeix el jeroglífic egipci per simbolitzar l’infinit -o un milió- : un déu agenollat aguantant el cel, ja que el déu és etern i 1 milió d’anys és similar a una eternitat.

Jeroglífic egipci corresponent a l’infinit

Seguim a Egipte: la biblioteca d’Alexandria

Sens dubte, tant si seguim el fil de les megaconstruccions egípcies com el de les meravelles del món antic, la ruta ens portarà cap a Alexandria. Aquesta ciutat portuària del Mediterrani és coneguda per dues grans obres: el far d’Alexandria i la biblioteca d’Alexandria.

La biblioteca d’Alexandria va ser un gran centre cultural de l’antiguitat fundat vora l’any 300 aC per Alexandre Magne. Famosa per haver albergat fins a 900.000 llibres, es considerava una de les majors institucions científiques i bibliogràfiques de l’època. El complex estava format per un museu, una universitat, una acadèmia i la famosa biblioteca. Per entendre la dimensió humana, es considera que podria haver acollit fins a 5.000 estudiants.

Malgrat tot, l’any 43 aC va patir el famós incendi que destruí gran part del coneixement que allotjava. A més, els posteriors segles, un seguit de dictàmens romans van restringir i eliminar part del coneixement exposat per raons desfavorables als interessos de Roma. Així, tot el temple del saber construït fins llavors va ser reduït a cendres o a pocs volums, obligant els savis i filòsofs a refer les seves passes…

Més biblioteques: ara a Babel

Babel (o Babilònia) és la ciutat mesopotàmica on es construeix la fictícia i famosa torre de Babel. La interpretació bíblica explica que aquesta construcció, erigida fins al cel com el nostre mur de llibres, buscava acostar-se al cel i igualar la humanitat a Déu. En un símil més científic i filosòfic, Jorge Luis Borges va acostar la idea de la torre de Babel i la va fusionar amb la biblioteca d’Alexandria, redactant el seu famós conte “La biblioteca de Babel”.

Pintura de Paul Gosselin: “La Torre de Babel”

En aquesta petita història, Borges imagina una biblioteca organitzada en un nombre indefinit de galeries hexagonals idèntiques, amb quatre seccionsun passadís d’entrada, un passadís de sortida i quatre parets– cadascuna. Cada secció o paret té cinc prestatges, amb trenta-dos llibres en cada prestatge. Cada llibre –amb una combinació de lletres al dors– té exactament 410 pàgines, i en cada pàgina hi podem trobar 40 línies. Alhora, cada línia conté 80 caràcters d’entre una combinació de vint-i-cinc possibles –comptant vint-i-dues lletres, l’espai, el punt i la coma– .

Amb aquesta premissa, es poden calcular tot el nombre de combinacions de símbols que hi ha a la Biblioteca, obtenint una xifra gegantina de combinacions. Tanmateix, un nombre finit. Dit d’una altra manera, en aquesta Biblioteca hi podem trobar simultàniament totes les edicions del Quixot, la propera editorial de la teva periodista de confiança, el programa electoral del partit on milites o bé el proper descobriment del Premi Nobel.

La Biblioteca de Babel, a les teves mans

Tal com l’escriptor construïa la seva biblioteca, Borges argumentava que no era el primer autor de “La Biblioteca de Babel”, ja que en algun punt de la biblioteca, aquella mateixa història hi apareixia escrita. Aquesta va ser la inspiració per Jonathan Basile, un estudiant de Literatura Comparativa, que va crear el web Library of Babel, simulant virtualment la famosa Biblioteca de Borges.

Aquesta reflexió ens pot portar al debat entre descobriment o invenció: com podem saber que un llibre, una fórmula química o un coneixement qualsevol ha estat inventat o descobert? Realment no tenim cap manera de saber si tot el coneixement ja és existent i el que anem fent és descobrint-ne petites porcions de mica en mica.

Anant directament a la part pràctica, et proposo un joc: entra al web, i busca qualsevol paraula o frase. Pot ser l’últim missatge de text que t’hagin enviat, el teu propi nom o Ciència Oberta! Hi apareix, de ben segur. I sempre hi serà allà, al mateix hexàgon, a la mateixa secció, al mateix prestatge, al mateix llibre i a la mateixa pàgina, ja que la biblioteca és permanent i no varia.

Extracte de la Library of Babel, on podem trobar-hi l’article d’aquest reportatge.

Llavors… coneixement finit o infinit?

Com he avançat al principi, no seré jo qui et respongui aquesta pregunta, sinó que m’agradaria parlar d’un petit tema abans de marxar. En la nostra recerca de gran quantitat de coneixement, necessitem alguna manera d’organitzar, emmagatzemar i destriar la informació que recopilem. Si dins la Biblioteca de Babel hi trobem la vacuna per la propera pandèmia, necessitem eines per poder eliminar tots aquests caràcters que no ens van bé i poder aïllar la informació que ens interessa. D’aquesta necessitat va néixer precisament el big data, però d’això en parlarem un altre dia.


Ja per acabar…

Més enllà de la capacitat de poder recopilar tot el coneixement existent, també m’agradaria que marxessis d’aquest reportatge amb una perspectiva existencialista. Com a petits éssers en un vast Univers, la petita porció de coneixement que podem arribar a dominar al llarg de la nostra vida és ínfima respecte a tot aquell coneixement possible. Doncs, com es podria resumir: tot el coneixement es divideix en aquelles coses que saps, aquelles coses que saps que no saps i aquelles coses que no saps que no saps; i, per bé o per mal, aquesta darrera és la porció més gran del pastís.

Per saber-ne més

Electric LitPutting Borges’ Infinite Library On the Internet

VsauceMessages For the Future

Fat RankYou Don’t Know What You Don’t Know