Ròmul i Rem, Càstor i Pòl·lux, Anna, Teresa i Helena o les germanes Olsen… què tenen en comú aquests noms? Durant l’Antiguitat bé eren sacrificats en rituals o bé eren un amulet de bona sort. Però sempre han estat una curiositat per metges, psicòlegs i la gent que els envolta. Sí, avui et parlaré de bessons!
Als ulls de tothom
Els bessons sempre han estat de gran interès per a tothom. Shakespeare, que va ser pare de bessons, mai va entendre la diferència entre bessons dizigòtics i monozigòtics (no pateixis, en aquest reportatge sí que l’entendràs!). Així i tot va escriure obres de teatre on sortien bessons. Una d’elles és La comèdia dels errors, on a dos bessons els compren llurs servents, també bessons.
Durant l’Holocaust es va fer molta experimentació amb bessons. Un dels metges més famosos era Josef Mengele, metge nazi molt interessat en bessons idèntics al camp d’Auschwitz. El seu objectiu era descobrir el secret dels embarassos múltiples i així millorar les taxes de reproducció de la raça ària per poder engendrar individus superiors. A més de l’absoluta crueltat dels experiments, se sap gràcies a la seva llibreta de laboratori, que els seus estudis estaven completament mancats del mètode científic. Per tant, podem dir que era simplement un torturador molt allunyat de la ciència.
Els bessons no tenen per què ser idèntics
Quan pensem en bessons solem imaginar dues persones exactament iguals. Però realment, el terme “bessó” designa aquells individus nascuts d’un embaràs múltiple, i això no implica que aquests siguin idèntics. Abans de tot, però, entendrem què passa durant les primeres etapes del desenvolupament de l’embrió.
Etapes primerenques de desenvolupament del zigot
Sense entrar en més detalls, quan l’espermatozoide es fusiona amb l’òvul es produeix la fecundació i s’obté el zigot, cèl·lula que conté tota la informació genètica i que és capaç de donar lloc a un individu. Aquest zigot s’anirà dividint i formarà un conjunt de cèl·lules anomenat mòrula després d’1-3 dies de la fecundació. Cap al dia 6 ja trobem l’estat de blastocist, i entre els dies 8 i 13 aquest blastocist s’implanta a les parets de l’úter, conegudes com a endometri.
Hi haurà certes cèl·lules del blastocist que es desenvoluparan i donaran lloc a estructures extraembrionàries que aportaran protecció, nutrients, hormones, vitamines i gasos a l’embrió. Trobem el còrion, que formarà la famosa placenta que permet l’intercanvi de nutrients i gasos entre la mare i el fetus. Més a l’interior trobem el sac amniòtic que rodeja l’embrió o el fetus suspès en el líquid amniòtic. Aquest líquid permet que l’embrió es trobi en una temperatura constant i pressió adequades. Altres estructures són el cordó umbilical, el sac vitel·lí i l’al·lantoides.
Bessons monozigòtics i dizigòtics
Diferenciem entre dos tipus de bessons:
- Monozigòtics: procedeixen de la divisió d’un zigot. Són del mateix sexe, quasi idèntics des del punt de vista genètic i molt similars en el seu aspecte físic.
- Dizigòtics: procedeixen de dos zigots diferents. Poden ser de diferent sexe i no són tan similars des del punt de vista genètic. D’aspecte poden ser més diferents. A efectes pràctics podrien ser germans nascuts en moments diferents.
Els bessons monozigòtics poden compartir més o menys estructures extraembrionàries segons el moment de divisió del zigot. Com més tard es divideixi l’estructura embrionària, més estructures embrionàries compartiran.
El més comú és que comparteixin còrion i estiguin en diferents sacs amniòtics. També podria ser que compartissin aquestes dues estructures, però és extremadament rar. I poden no compartir ni còrion ni sac amniòtic, com els dizigòtics.
Trigèmins, quadrigèmins… i siamesos!
Fins ara només hem parlat d’embaràs múltiple de dos individus, però podrien ser de tres (trigèmins), de quatre (quadrigèmins) i més!
En aquests casos es poden tenir individus monozigòtics i dizigòtics a la vegada: podria ser que tots els individus procedissin d’un mateix zigot, que tots procedissin de zigots independents o que alguns procedeixin d’un zigot i altres d’un altre. El nombre de possibles combinacions és elevadíssim!
Trobem també un cas especial de bessons monozigòtics, que serien aquells que han tingut una divisió tan tardana que presenten estructures unides: són els bessons monozigòtics siamesos. Poden estar units només per estructures externes com la pell o bé tenir òrgans fusionats. Hi ha siamesos que es poden separar amb èxit, però no sempre la intervenció quirúrgica és aconsellable. La incidència de bessons siamesos és 1 cada 50.000-100.000 habitants.
El material genètic dels bessons
Com ja s’ha dit, en el cas dels bessons dizigòtics la semblança del material genètic seria la mateixa que entre germans. En el cas dels monozigòtics el material genètic és generalment idèntic.
S’ha de dir que això ha pogut ser avantatjós en alguns casos: uns bessons que havien comès un atracament no van poder ser mai culpabilitzats, ja que es culpaven un a l’altre i viceversa. Com que el DNA de les proves era el mateix, no es va poder determinar mai el vertader culpable del robatori.
Per altra banda, també s’ha pogut utilitzar per poder tractar malalties de forma precoç: si un bessó té un càncer, és probable que l’altre també hi tingui certa predisposició i per tant ja es pot posar en mans de la medicina preventiva.
– Però jo no conec cap bessó 100% idèntic! – hauràs pensat-. I no, clarament els bessons monozigòtics no tenen per què ser 100% idèntics d’aspecte. Encara que la informació genètica sigui completament igual, no té per què expressar-se igual. Això és el que s’anomena variabilitat ambiental.
Així i tot, sí que hi pot haver variabilitat genètica degut a diversos trastorns genètics com poden ser anomalies vasculars durant el desenvolupament, mutacions somàtiques, anomalies cromosòmiques en el blastocist o bé una inactivació diferent del cromosoma X en bessones.
Tenir bessons: aleatori?
Sí i no. En el cas de bessons dizigòtics l’herència pot jugar un factor clau. Hi pot haver una major disposició a una doble ovulació si l’hormona FSH (Hormona Estimulant del Fol·licle) es troba sobre expressada. Aquesta hormona és l’encarregada que els fol·licles madurin i produeixin òvuls. Per tant, es diu que aquesta herència pot passar de mares a filles directament. En casos de fecundació in vitro també es pot aconseguir un embaràs múltiple pel fet que s’insereix més d’un embrió a l’úter de la dona.
Altres factors que influeixen en un embaràs múltiple són l’edat de la mare, haver tingut diversos fills i haver experimentat anteriorment un embaràs múltiple.
L’origen ètnic d’una persona també pot afectar: les dones nigerianes tenen més probabilitats de tenir bessons que les japoneses a causa d’un nivell més elevat d’hormona FSH.
Ja per acabar…
Existeix un poble al sud de Brasil, Cândido Godói, on el 10% de naixements són de bessons, quan normalment aquests no superen el 3-4% dels naixements. Fins i tot tenen una festa local per celebrar aquesta particularitat.
Hi ha dues hipòtesis que encaixen amb aquesta elevada taxa: una és l’efecte fundador, és a dir, que la majoria de persones de la població descendeixen d’un grup reduït de persones que presenten unes característiques comunes que s’han anat mantenint al llarg del temps. En aquest cas, la característica seria la predisposició a embarassos múltiples.
Per altra banda també hi ha la hipòtesi que en aquest poble s’hi va assentar durant els anys 60 el metge nazi Josef Mengele i va tractar de forma estranya a dones embarassades. Des d’aleshores es diu que la quantitat de bessons va augmentar. No obstant això, és possible que Mengele no fes una gran contribució i la pujada d’embarassos múltiples es degués exclusivament a factors genètics.
Per saber-ne més…
Universitat Rovira i Virgili – Què hi ha darrere dels bessons dizigòtics i monozigòtics?
Eva Mozes Kor –Twin Experiments at Auschwitz: A First-Person Account
Revista Catalana de Psicoanàlisi – Un estudi preliminar sobre bessons
