És probable que et sonin moltes notícies que es fan ressò periòdicament en l’avenç en la lluita contra el càncer, més concretament contra la metàstasi. Un estudi publicat per l’equip d’en Joan Massagué al gener del 2020 va aportar nova informació per entendre aquest fenomen que tants problemes causa a l’hora de tractar i poder curar aquesta malaltia. Ara, gràcies a aquest estudi, s’obre un nou horitzó sobre el qual apareixen noves esperances.
Les xifres del càncer: un enemic poderós, però no invencible
Per comprendre una mica la magnitud del càncer, és bo tenir una perspectiva estadística que ens mostri com avança la lluita contra la malaltia.
Com bé podem saber, el càncer és una de les principals afeccions en l’actualitat. Així ho confirmen les xifres d’un informe de la SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica). Però no només això, sinó que sembla que el càncer ha incrementat al llarg de les últimes dècades. A escala mundial, s’estima que el 2012 es van diagnosticar 14 milions de tumors, davant els 18,1 milions que van detectar-se el 2018.
Només a Espanya, es va estimar que es diagnosticarien al voltant de 280.000 tumors l’any 2019. A més a més, cal recalcar que aquesta incidència presenta una segregació per sexes: el càncer afecta més a homes que a dones.
Per què incrementa el càncer?
L’augment d’aquesta incidència pot estar relacionat, per una banda, amb l’increment de la població, però alhora, amb l’envelliment demogràfic, és a dir, les persones cada cop tenen més esperança de vida i a edats avançades s’és més propens a patir-lo.
A tot això s’han de sumar també els factors ambientals que afecten cada cop més negativament a la nostra salut, com ara la contaminació (que també incrementa cada any) i els hàbits de vida no saludables, ja siguin el tabac i l’alcohol, la mala alimentació o el sedentarisme.
Però hi ha esperança
Tot i que els números confirmen que el càncer és una de les principals causes de mort al nostre país, no tot està perdut. La mortalitat pel càncer a Espanya ha disminuït molt en les últimes dècades. Aquest fet ve donat sobretot per la millora de les activitats preventives i les tècniques de diagnòstic precoç, però també pels grans avenços terapèutics i de genètica dirigida. Un 53% dels malalts sobreviuen al cap dels 5 anys, i aquesta xifra augmenta. És una carrera de fons que la ciència no pot deixar de córrer.
Següent pas: conèixer l’enemic
La paraula càncer agrupa un conjunt bastant heterogeni de malalties, que poden diferir en molts factors. Hi ha un denominador comú que els agrupa i és que les cèl·lules canceroses poden dividir-se sense control.
Tot el nostre organisme està constituït per cèl·lules que conformen teixits diferenciats que porten a terme les funcions requerides per viure. Aquestes cèl·lules realitzen un cicle cel·lular: es repliquen, creixen, fan les seves funcions i continuen dividint-se. També tenen la capacitat de programar la seva mort quan arriba el moment (procés conegut com a apoptosi), si hi ha algun dany o ja han complert la seva funció. Tot aquest cicle està finament regulat per molts factors que indiquen quan han de tenir lloc aquests fenòmens, ja sigui per renovar els teixits, mantenir-los o evitar danys greus.
Ara bé, en diverses situacions es poden produir danys que afecten els mecanismes de control del cicle, i en comptes de provocar l’apoptosi cel·lular, es dona una desregulació que causa una divisió sense control de la cèl·lula. Amb temps, es formarà una aglomeració de cèl·lules, constituint un tumor. Quan aquest té la capacitat d’envair teixits i òrgans del voltant, és quan parlem de càncer (tumor maligne), però si no, estarem davant un tumor benigne.
Per què apareix?
L’aparició d’un càncer es veu fortament influenciada per factors externs,reflectits en l’ambient i els hàbits de vida. És per això que són tan importants les tècniques de prevenció i diagnòstic, ja que aquests factors, en general, són modificables.
Aquests agents externs, davant una exposició molt prolongada, poden acabar provocant mutacions a les cèl·lules que danyen els mecanismes ja esmentats, provocant la seva divisió descontrolada. Tots aquests agents externs es coneixen com a carcinògens. Alguns exemples, ja esmentats, són l’alcohol, el tabac i altres drogues però també l’alimentació i molts compostos químics a què ens podem veure exposats, així com les radiacions ultraviolades i molts altres, que encara potser no es coneixen.
Aquestes mutacions, normalment, són somàtiques, és a dir, afecten només al nostre cos. Consegüentment, pocs càncers són hereditaris, d’un 5% a 7%. En aquests casos, s’hereten gens ja mutats, ja que afecten la línia germinal. Això provoca una certa predisposició a patir algun tipus de càncer. Un exemple són les mutacions al gen BRCA, que augmenten les probabilitats de patir càncer de mama i ovari.
La metàstasi: avançant posicions
Hi ha situacions en què les cèl·lules canceroses es desprenen del tumor original, és a dir, el tumor primari. Això provoca que les cèl·lules lliures viatgin per la sang o el sistema limfàtic, arribant a altres teixits on poden establir-se i formar un nou tumor, lluny del primer. Moltes cèl·lules que es desprenen, però, també són eliminades. És un procés difícil d’aconseguir. Cal tenir en compte, però, que les cèl·lules són del mateix tipus, encara que hagin anat a un altre teixit. Aquest fenomen, la metàstasi, pot tenir lloc fins i tot anys després que el tumor primari aparegui.
El descobriment del 2020
Al gener del 2020, l’equip de l’investigador Joan Massagué, director del Sloan Kettering Institute, a Nova York, va descobrir que les cèl·lules tumorals que eventualment generen la metàstasi aconsegueixen simular un procés de reparació. Dit d’una altra manera, és com si les cèl·lules metastàtiques fessin veure que són una ferida, de tal manera que es reparen i acaben generant el tumor a un altre teixit. Els científics van observar que una proteïna pròpia del procés de reparació, la L1CAM, també es troba a les cèl·lules metastàtiques. Això obre noves vies d’investigació per tal de trobar dianes que permetin prevenir la metàstasi, que fins ara, no existien.
Per tant, la metàstasi es dona per una reprogramació cel·lular que permet l’adaptació i proliferació de les cèl·lules als nous teixits, alhora camuflant-se per no ser detectades pel sistema immune.
Ja per acabar…
Esclar que queda molt per guanyar la lluita contra el càncer, ja que és una malaltia extremadament complexa que requereix ser enfocada de mil maneres diferents. És per això que s’ha de donar suport a tota recerca, que cada dia fa passes endavant en benefici del nostre futur, tot i amb les dificultats. Centres de recerca com l’IRB porten a terme campanyes actives on tu mateix hi pots participar. Per això, t’animem a formar part del Repte Metàstasi.
Per saber-ne més
IRB – El repte metàstasi
NIH – Causas y prevención del cáncer
AECC – ¿Qué es el Cáncer? ¿Cómo se Desarrolla?
