Sandàlies, ulleres de sol i màniga curta: un conjunt comú durant l’època primaveral i estival a Catalunya. Però en un futur molt llunyà, podríem començar a veure aquests modelets a l’hivern. Patirem les conseqüències d’un fenomen que ja és irreversible, que està predit des de fa molt de temps i l’impacte del qual només podem intentar minimitzar: el canvi climàtic.
Un camí de no retorn
En els últims anys hem pogut veure com les glaceres han anat desapareixent mica en mica. I no ens cal anar gaire lluny. Als Pirineus, la glacera de l’Aneto ha patit un retrocés de 300 metres des del 1982 i la glacera de la Maladeta ha perdut un 60% de la seva superfície, com es pot observar amb les fotografies de l’abans i el després.
Les glaceres són estructures que es formen per la compactació de la neu al llarg de milers d’anys. El seu desglaç és, doncs, un camí irreversible que comporta la pèrdua de jaciments geològics, biodiversitat i reserves d’aigua.
| Com es formen i quina importància tenen les glaceres? En Manel de Repedra ens ho explica: Les glaceres es formen durant anys, quan la neu que s’acumula és superior a la desfeta. La neu acumulada (neu granular) es torna més densa i queda comprimida per les noves capes de neu, que formen el firn, un estat intermedi entre la neu i el gel. Quan el firn és prou gruixut es fon i crea una gran massa anomenada gel glacial, però per tal que es puguin considerar glaceres hi ha d’haver un factor de desplaçament. Les glaceres són de vital importància per al clima de la Terra. Al ser de colors molt blancs, juguen un paper clau en l’albedo (la radiació solar que incideix sobre la Terra i que ésretornada a l’espai), contenen la reserva d’aigua dolça més gran de la Terra, són gransreguladors estacionals i el seu desglaç i retrocés implica impactes ecològics ieconòmics. |
El canvi climàtic, un fenomen que no està lluny de casa
Aquestes línies blaugranes no són el nou estampat de moda primavera-estiu 2022. Imagina’t que cada any pintem una ratlla de color amb la temperatura mitjana d’una zona, essent blau temperatures més fredes i vermell més càlides. Es fa palès que en els últims 20 anys la temperatura mitjana a Catalunya ha pujat.
I al Pirineu, què?
A Catalunya tenim la sort de poder gaudir tant del mar com de la muntanya. Els muntanyencs que freqüentem el Pirineu hem pogut observar com s’ha escurçat la temporada d’activitats de neu com caminar amb raquetes o fer esquí de muntanya, i hem hagut de renunciar a zones on solíem fer-les per la manca de neu.
En el gràfic següent podem observar que la temperatura mitjana al Pirineu ha augmentat 1,3ºC en els últims 50 anys.
Però… per què continua nevant?
A causa del canvi climàtic, cada vegada hi haurà fenòmens atmosfèrics més extrems, que no només estan relacionats amb la calor sinó també amb el fred. Les estacions s’estan polaritzant. Per tant, que hi hagi hagut alguna nevada extrema puntual no invalida el canvi climàtic, sinó que el reforça.
El fet que la temperatura mitjana del planeta augmenti, provoca que hi hagi més evaporació i més humitat en l’atmosfera. De manera que quan les temperatures baixen, hi ha més humitat que es pot convertir en neu. Aquesta elevada presència d’humitat també provoca precipitacions extremes que es poden traduir en inundacions al territori.
Així doncs, els episodis forts de neu que experimentem són un exemple claríssim que el canvi climàtic ja està passant. I més que ser una excusa per potenciar les activitats de neu i la creació de noves instal·lacions per la seva pràctica és una mostra de com d’insostenibles són aquestes infraestructures que acceleren el canvi climàtic.
La pèrdua de biodiversitat
El canvi climàtic també està aportant una pèrdua de biodiversitat important en el nostre territori. Els parcs naturals com els que es troben al Pirineu o al Delta de l’Ebre seran els primers en patir-ne les conseqüències.
Primerament, al Pirineu, l’augment de temperatures degut al canvi climàtic, sumat a una hipotètica creació d’infraestructures i gentrificació del territori per a la pràctica d’esports de neu, comportaria una pèrdua de biodiversitat i espècies pròpies de les nostres muntanyes, on hi ha més de 50 espècies animals i 80 vegetals amenaçades.
Augmentarà el nivell del mar
Els mars i els oceans constitueixen un 70% del planeta Terra, i també seran altament afectats pel canvi climàtic. Per exemple, hi haurà grans canvis en la dinàmica dels corrents marins a causa dels canvis de temperatura. Això provoca fenomens extrems com els que ja estem experimentant.
La costa catalana també en sortirà afectada. Si tornem al desglaç de les glaceres esmentat abans, sembla que el cas de Suïssa i Islàndia ens quedi lluny, però el que passa a la resta del món tindrà un impacte directe al nostre litoral.
Que la temperatura mitjana del planeta pugi solament 1,5ºC sembla que no hagi de tenir un gran impacte en el nostre ambient. Però com veurem, aquesta diferència de temperatura pot arribar a comportar la pèrdua total de zones com el Delta de l’Ebre.
Només 1,5ºC de diferència!
Si el gel que es troba sobre superfície terrestre desapareix, el nivell del mar augmentaria a tota la Terra. No és el cas de l’Àrtic ja que és gel que no es troba en terra ferma, però sí de l’Antàrtida, que té una superfície de 14.200.000 km².
Es pronostica que en els propers anys, si l’escalfament global és d’1,5ºC, el nivell del mar Mediterrani pujarà uns 2.9 metres. Si l’augment de la temperatura mitjana global és de 3ºC, llavors el nivell del mar podria augmentar fins a 6 metres.
Això implicarà que zones com el delta de l’Ebre o el delta del Llobregat desapareixeran i comportarà la pèrdua d’una gran font de biodiversitat i d’activitats agrícoles que s’hi duen a terme. A més, pobles sencer com Sant Pere Pescador o l’Estartit quedarien submergits, tal com mostra el mapa.
Ja per acabar…
El canvi climàtic ja és aquí. Però podem intentar minimitzar-ne les conseqüències evitant i reduint els combustibles fòssils i canviant-los per energies renovables, com la solar, i altres energies lliures d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com l’energia nuclear.
I, sobretot, hem de protegir el nostre territori per poder-lo conservar i preservar-ne la biodiversitat. Moltes activitats econòmiques com l’agricultura també en depenen i és evident que una indústria centrada solament en el turisme no és sostenible pel nostre país.
Catalunya té un entorn privilegiat. Poder continuar gaudint durant molts anys dels pics de la Vall d’Aran, els ocells del delta de l’Ebre, els paratges de la Cerdanya o les cales de la Costa Brava només depèn de nosaltres.
Per saber-ne més
Climate Central – Picturing Our Future
Show Your Stripes – Warming Stripes
Gencat – Canvi climàtic
Col·laboració amb Repedra
Si t’ha interessat l’aspecte geològic, no pots perdre’t el projecte Repedra d’en Manel, que ha estat autor dels paràgrafs on es parla estrictament de geologia! Pots seguir-lo a Twitter i Instagram.
