Desconstruint Darwin5 min de lectura

Com a científic, sempre he sentit certa seducció per aquella màxima que diu que la ciència no explica el perquè, sinó el com. Dins d’aquesta conciliació amb allò que va més enllà, el camp de l’evolució sorgeix com una excepció: una petita llum que ens apropa a un motiu, a un per què, a conseqüència del passat, la vida ha resultat tal com és. L’evolució, com bona teoria científica, va començar donant respostes simples a qüestions complexes. I encara que normalment s’aborda de manera reduccionista, l’evolució segueix sent objecte de debats i reflexions a la comunitat científica: no per posar-la en dubte, sinó per entendre-la millor. Així, potser, podrem tenir més llum en aquelles qüestions que Darwin va il·luminar per primer cop. En aquest llibre, Javier Sampedro, periodista i científic, desconstrueix Darwin no per desmerèixer la seva aportació, sinó per rescatar-lo de la divinificació científica. 

Aquesta obra té l’objectiu de parlar d’evolució, de les seves meravelloses capacitats i implicacions, de la seva història, els seus entramats i eterns debats i dels interrogants que posa i treu. I per a això, aquest mític comunicador relata una història que juga amb el nostre raonament, fent que cada passa sigui en temps real i sempre curós de no deixar-nos permanentment a les trampes. 

Així, el primer tram del llibre es basa en viure l’experiència del que va suposar no el descobriment de l’evolució –un concepte que no era del tot innovador– sinó de la selecció natural com a mecanisme. Assistim així a una de les aportacions més sorprenentment importants i simples de la història de la ciència, i que va marcar per sempre com entenem la vida a la Terra. És en aquest punt, quasi convençuts de la força omnipotent d’aquesta teoria i del gradualisme que d’ella se’n deriva que ens adonem que ens quedem curts. I és que el darwinisme pur –o la síntesi neodarwiniana en la seva extensió genètica– no és suficient per explicar l’entramat evolutiu del nostre planeta.

Dit d’una altra manera: la història evolutiva de la Terra no sembla ser el producte només d’un procés lent i continu de gradació i acumulació de petits canvis amb la selecció natural com a únic mecanisme. Hi ha alguns buits que es van saltar. I Sampedro és intel·ligent en mostrar-nos com no quadren, i ho fa sense timidesa, inquisitiu i decidit. En cap dels casos per desmentir l’evolució, sinó per retransmetre la tensió constant a la comunitat científica amb una ortodoxia contínuament incomodada.

Les veus i aportacions recollides en el llibre, com la de Stephen Jay Gould i el seu internalisme, juntament amb l’aclapadora estampida de fets discordants, com ara l’endosimbiosi, l’explosió càmbrica, els gens Hox… ens empenten a cercar explicacions més enllà de la selecció natural. És així com en Javier Sampedro ens introdueix als mecanismes d’evolució modular: de com l’evolució ha copiat, reutilitzat, resignificat i readaptat parts funcionals senceres de la vida per anar més enllà del que estava inventat, per saltar discretament d’un punt a un altre. I sí, amb la selecció natural posterior per fixar els canvis –o no–, però sense ser aquesta la força generativa.  

 Sense ser aquesta ni una solució ni una teoria definitiva, aquest llibre ens introdueix a un concepte d’evolució que va més enllà de la seva popularització, més enllà de Darwin. Integra, així mateix, la seva història i el seu progrés, els descobriments clau i les figures que l’han impulsat a nous nivells en un mar de situacions impossibles. Deixa molt clara la línia límit, on es trobava en el seu moment i els interrogants que el futur havia de salvar. És un estat de la qüestió. I ho integra tot magníficament en un relat amb sentit, interessant, constantment qüestionador i revelador. Amb una ploma exacta, apassionada, fluent i propera fa d’un relat científic de nivell un text familiar i divertit.

D’alguna manera, la lectura m’ha tornat una actitud d’estudiant universitari primerenc. M’ha recordat a la carrera en molts aspectes i ha revifat una motivació genuïna, impulsada per un desconeixement generador. Això és indicatiu, al seu torn, que el llibre fa servir sense rubor un llenguatge científic-tècnic de cert grau i que, tot i comptar amb un glossari i certs aclariments, assumeix un coneixement bàsic ampli.

És important esmentar que aquest llibre és de l’any 2002, i es nota. Han passat més de 20 anys i enrere han quedat alguns estudis que explica. Les ciències biològiques estan en una altra època. Per importants que fossin, moltes metodologies descrites com a punteres ressonen a ecos del passat. Tot i això, havent sigut reeditat fins a l’actualitat, no crec haver trobat una oxidació excessiva ni dels fets ni de les dades que apareixen, però no puc sinó preguntar-me què seria d’aquest llibre si fos escrit avui, a la llum de la genòmica i la bioinformàtica, i de com veuria la tendència cap a una síntesi estesa (una mena de teoria integradora de l’evolució sorgida al segle XXI). 

Perquè en tots aquests anys hi ha hagut moltíssim a dir, i les fronteres que visita el llibre s’han ampliat. L’evolució, com a teoria, encara evoluciona. És un llibre magnífic per aprendre, i aprendre’n molt, però amb un to elevat si no tens coneixements preliminars. I el perquè, allà segueix, sempre una passa per davant i per sempre fora dels nostres marges.