Tothom ha sentit parlar algun cop de la relació que tenen els aliments amb el càncer. Sovint, llegim notícies que anuncien la influència d’un menjar en l’aparició d’algun tipus de tumor, o bé que informen d’aquells nutrients idonis per prevenir-ne l’aparició d’un.
Efectivament, hi ha una relació molt estreta entre la dieta –és a dir, el conjunt de substàncies que ingerim per alimentar-nos i les conductes que hi van associades– i l’aparició del càncer. En aquest sentit, el seu potencial per prevenir-lo està àmpliament acceptat per l’evidència científica. Però la realitat de la nostra nutrició és complexa, i determinar aquests entramats suposa tot un repte. Per això, avui explorem com es forja aquest vincle i alguns dels aliments que hi tenen un rol protagonista.
El càncer és una malaltia amb molta influència externa
A grans trets, el càncer implica que algunes cèl·lules perdin el control de la divisió cel·lular. Això comporta eventualment la formació d’un tumor que, progressivament, pot derivar en càncer i metàstasi. Aquest procés es veu molt influenciat per factors externs que fan balanç al llarg de la nostra vida.
Val més evitar que curar
Es preveu que aquesta malaltia augmentarà en el futur –entre altres motius, per l’envelliment general de la població. Per això, considerant la seva complexitat, és clau actuar en la seva prevenció. La nutrició i activitat física es troben entre els factors més determinants i, per tant, canviar l’estil de vida i la dieta pot contribuir a evitar l’aparició d’un càncer.
Aplicant el que sabem, fins la meitat dels casos de càncer podrien prevenir-se
La nostra dieta és més complicada del que sembla
Si el càncer i els factors que l’influeixen ja són complicats per si mateixos, la nostra dieta també ho és. Els nostres patrons nutricionals acostumen a ser molt complexos, ja que la nostra dieta és molt variada. Això s’ha traduït en una gran dificultat per dissenyar experiments que puguin detectar bé les relacions entre el que mengem i el càncer.
Què en podem dir d’aquesta relació fins ara?
Les fruites i verdures són les grans protectores
En general, les dietes riques en fruites i verdures han demostrat ser protectores contra molts tipus de càncer, com ara el d’esòfag, colorectal, gàstric i de pulmó, entre d’altres.
Aquests aliments –així com els cereals integrals– són rics en fibra, un component vegetal molt resistent a ser digerit. És clau per donar consistència a la nostra femta i controlar el trànsit intestinal. D’aquesta manera, la matriu que forma la fibra pot absorbir i diluir les diverses substàncies amb potencial carcinogènic que poguem haver ingerit i, juntament amb la disminució del temps de trànsit intestinal, fa que les nostres cèl·lules quedin menys exposades a aquests perills. Bàsicament, neteja els nostres intestins. A més a més, els vegetals venen carregats d’una gran varietat de compostos –fitoquímics– amb propietats antioxidants, inhibidores de la proliferació cel·lular o moduladores del metabolisme, l’equilibri hormonal i l’apoptosi, que ofereixen una gran protecció contra el càncer. Els derivats de la soja també s’han establert com aliments amb potencial protector. La taula següent recull alguns exemples de fitoquímics i les seves accions anticancerígena:
| Agents anticancerígens | On els trobem? | Què fan? |
| Carotenoides com el licopè o els carotens | Fruites i verdures grogues, verdes o vermelles (tomàquet, pebrots, pastanaga…) | Antioxidants, inhibeixen la proliferació cel·lular i estimulen el sistema immunològic |
| Components sulfurats | Ceba, all i plantes crucíferes com el bròquil | Inhibeixen la proliferació cel·lular, indueixen la diferenciació i contribueixen en l’eliminació de tòxics |
| Polifenols com els àcids fenòlics, la cúrcuma, les catequines o el resveratrol | Vegetals i fruites com el raïm, te verd i negre | Redueixen alteracions en el DNA, induexen apoptosi i estimulen el sistema immunològic |
| Terpens | Fruites i verdures com els cítrics | Ajuden a regular el cicle cel·lular i l’apoptosi |
Són exemples a destacar el potencial del licopè del tomàquet en la prevenció del càncer de pròstata, els components sulfúrics de l’all i la ceba per prevenir càncers gastrointestinals o els beta-carotens de les pastanagues, pebrots i moniatos en el càncer de pulmó.
El peix i els bolets sota el punt de mira
S’ha trobat que el peix, incloent el marisc, podria actuar com a protector en càncers gastrointestinals i hepàtic per ser una font rica en àcids grassos poliinsaturats. S’ha de dir, però, que és una relació més discutida i s’hauria de considerar l’efecte de la contaminació d’aquests aliments amb metalls pesats provinent dels oceans.
Són destacables, també, els bolets. Són aliments rics en molts compostos amb potencial benefici per la salut i aporten molta acció antioxidant i antiinflamatòria. El seu consum s’ha relacionat amb un risc reduït de càncer, i en particular el de mama.
El perill de la carn vermella i altres
D’altra banda, s’ha vist que el consum de carn vermella i processada té relació directa amb el càncer colorectal. L’explicació pot donar-se per la formació de diversos compostos durant el processat (amines heterocícliques) i l’abundància de grups hemo i aminoàcids essencials, entre altres factors. En conjunt, afavoririen la proliferació i el creixement cel·lular.
El consum de carn vermella ha estat focus de polèmiques en els últims anys. L’OMS va publicar l’any 2015 –l’estudi complet al 2018– un informe en què confirmava la seva associació amb el càncer i cridava a controlar-ne la ingesta. Els interessos econòmics posats en aquest sector juguen una part important. En aquest sentit, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària va preparar una explicació molt clara de l’estudi i les seves conclusions.
Deixant de banda la carn, el consum elevat de productes làctics s’ha relacionat amb el càncer de pròstata. S’explicaria en part pels efectes negatius que tindria l’excès de calci en la síntesi de vitamina D i alguns receptors cel·lulars que, en conjunt, afavoriria la divisió cel·lular.
La relació amb els micronutrients ha estat menys clara. És possible que els suplements dietètics (quan no es consumeixen amb supervisió o per altres motius de salut) siguin perjudicials perquè ens proporcionen nutrients en concentracions més altes de les requerides.
Els grans mals: l’obesitat i l’alcohol
L’obesitat és un gran factor de risc en múltiples càncers. Afavoreix un estat proliferatiu i inflamatori que pot promoure la formació de tumors. En aquest sentit, es proposa que limitar la ingesta –l’anomenada ingesta calòrica– és beneficiós, ja que suposa una exposició menor a diversos agents que promouen el creixement cel·lular. D’aquesta manera, a través dels aliments podem decantar la balança cap a un estat metabòlic menys proliferatiu.
Per últim, el consum d’alcohol està relacionat d’una forma molt consistent i directa amb molts tipus de càncer, com ara d’esòfag, colorectal o mama. Hi ha molts mecanismes pels quals l’alcohol pot afavorir el desenvolupament del càncer:
- Facilita l’acció d’altres substàncies carcinogèniques, ja que actua com a solvent i per la seva natura química els proporciona un entorn favorable. Per exemple, té un efecte sinèrgic –és a dir, potenciat– amb el tabac.
- El principal metabolit que es genera durant la seva eliminació, l’acetaldehid, pot alterar el DNA i afavorir la progressió d’un tumor.
- Formació de compostos reactius (espècies reactives de l’oxigen i el nitrogen) que porten a danys cel·lulars i genètics greus.
- Un consum elevat d’alcohol pot portar a deficiències nutricionals que comporten un desequilibri metabòlic relacionat amb el càncer.
- Pel càncer de mama, es proposa que el mecanisme seria a través d’un increment de la concentració d’estrògens, que actuen afavorint la proliferació cel·lular.
- Altres components de les begudes alcohòliques podrien influir.
No existeix cap dosi d’alcohol que pugui considerar-se segura per la nostra salut.
I de tot això, què en fem? Recomanacions!
Algunes de les recomanacions de Dieta, Nutrició, Activitat Física i Càncer de l’Institut Americà de Recerca del Càncer es mostren en la següent infografia. Des de 1997, s’encarreguen d’actualitzar aquest informe basant-se en les últimes evidències i revisions sistemàtiques i rigoroses del coneixement disponible.
Els repte d’entendre com afecten els aliments
És tota una fita que en l’actualitat disposem d’aquest coneixement i siguem capaços d’aplicar-lo. Però darrere d’això hi ha dècades d’investigació plenes de correccions i canvis de perspectiva. I hem de tenir en compte que, encara avui, la relació amb molts aliments no està del tot clara i les que coneixem encara s’estudien!
Tradicionalment s’han emprat estratègies que, avui dia, podríem considerar poc representatives de la realitat. Per exemple, centrar-se en l’efecte d’un sol nutrient, quan en la pràctica forma part d’una dieta amb patrons molt variables; ficar tot un grup de nutrients en un mateix sac, com ara considerar tots els greixos com a perjudicials; o malinterpretar la relació que un aliment pot tenir amb el càncer, ja que moltes vegades no es tracta de consumir o no, sinó de consumir en la quantitat adient, com passa amb els micronutrients. En aquests estudis és molt fàcil esbiaxar-se –cosa que ens desvia de resultats fiables– i poden arribar a certes inconsistències.
Llavors, com podem estudiar aquesta relació?
Avui dia l’enfocament gira cada cop més entorn l’anàlisi de tipus de dietes que no pas aliments individualment. Això, juntament amb l’anàlisi de biomarcadors, la bioinformàtica i la genètica conformen les estratègies actuals per entendre aquestes relacions des d’en estudis amb cèl·lules i animals fins en estudis epidemiològics.
L’any 1981, els epidemiòlegs Sir Richard Doll i Richard Peto estimaven que la dieta explica un de cada tres dels casos de càncer
Ja per acabar…
Hem vist com els aliments poden contribuir a desenvolupar un càncer i com la dieta és clau en la seva prevenció. Tanmateix, és convenient esmentar que el seu paper va molt més enllà: l’alimentació és de vital importància durant la progressió de la malaltia, la metàstasi i, fins i tot, la tolerància als tractaments.
L’efecte d’una dieta per contribuir a un càncer ha de ser perllongat en el temps –es cou a foc lent– per tal de propiciar els canvis necessaris. No existeix la dieta perfecta, i aliments que podrien ser beneficiosos per a alguna malaltia podrien ser perjudicials en altres. És veritat, de totes maneres, que hi ha coses que haurien d’evitar-se –l’alcohol, processats, abús de carn vermella– i que algunes directrius són fàcilment incorporables al nostre dia a dia. Tanmateix, cada persona és diferent i la dieta no és un factor aïllat en si mateix. Per això, és recomanable buscar el consell dels professionals pertinents i lluitar per una educació nutricional més estesa i accessible per a tothom.
Per saber-ne més
Nutrición hospitalaria – Nutrición y cáncer
Nature Reviews Clinical Oncology – Diet, nutrition and cancer: past, present and future
American Institute for Cancer Research – Diet, Nutrition, Physical Activity and Cancer: a Global Perspective
