En aquest reportatge us parlarem de cinc espècies pel que fa al seu sexe o a la seva manera de tenir-ne! Veurem penis amb espines, bífids, espirals… i rituals d’aparellament més peculiars que una matinada d’un dia de festa major.
El sexe
Hi ha dos tipus de reproducció: la sexual i l’asexual. La segona es pot definir com la creació d’un nou individu, a través d’una cèl·lula o una part de l’individu, que és genèticament idèntic al progenitor. D’altra banda, la reproducció sexual seria la generació de descendència genèticament diferent dels progenitors —una diferència que s’aconsegueix a través de la combinació de l’ADN dels progenitors.
El cicle sexual o reproductor és una fase del cicle de la vida, en concret són aquells successos fisiològics que es produeixen de manera successiva amb l’objectiu de donar lloc a descendència viable
La reproducció sexual
La majoria d’animals i plantes es reprodueixen sexualment. Es creu que el cicle sexual podria comportar una millora la descendència gràcies a la variabilitat genètica —tot i que té uns elevats costos energètics. Això és degut al fet que ajunta mutacions que, en trobar-se en un mateix individu, poden ser beneficioses, creant combinacions que poden ser més aptes o donar avantatges en la reproducció.
Un exemple seria que aquesta combinació de trets fos millor per a la reproducció, ja que fes a l’individu més competitiu o bé que aquestes mutacions donessin lloc a una característica que el fes més apte en un context ambiental determinat. De la mateixa manera, aquestes mutacions o combinació de trets que comporta la combinació d’ADN, pot fer que el descendent sigui menys competitiu i, per tant, tingui menys probabilitats de tenir descendència i en conseqüència, passar aquests trets a la següent generació. En el cas dels animals, també milloraria la variabilitat del sistema immunitari. Aquesta reproducció es duu a terme gràcies al ritual d’aparellament a l’època de zel, que té per finalitat de la còpula, que variarà segons l’ambient on visquin les espècies. Per tant, n’hi ha de molt diferents.
Els ànecs
En la majoria d’aus, la reproducció es duu a terme per contacte de les cloaques, ja que no tenen penis. La cloaca és una cavitat que trobem en ocells, amfibis i rèptils i alguns peixos i mamífers, amb obertura a l’exterior, situada al final de l’aparell digestiu on també conflueixen els conductes finals de l’aparell urinari i reproductiu.
Però els ànecs són de les poques aus en les quals els mascles tenen penis, i en tenen un de ben singular pel que fa a la forma, la mida i com s’usa.
La vagina de les femelles també és peculiar perquè, com és lògic, si no estigués adaptada a l’òrgan del mascle, la descendència no seria possible.
La forma
El penis de l’ànec té forma d’espiral en el sentit de les agulles del rellotge. En conseqüència, la vagina també és espiralada, però en el sentit antihorari, amb tubs cecs (sense sortida) i formant un angle tancat respecte de l’obertura de la cloaca.
Quan es troba en estat de repòs, el penis és gairebé imperceptible, ja que es troba en un espai interior a prop de la cloaca. Però quan arriba el moment dels punts suspensius, s’expandeix i es desenrotlla, en un procés molt ràpid anomenat eversió. Quan acaba aquesta eversió, immediatament ejacula, sense esperar.
Però, què tenen a veure les formes? Quan les femelles estan sexualment receptives, adopten una posició que redueix l’angle d’entrada i relaxen la musculatura; així, amplien les parets i permetent entrar als penis sense dolor i amb més èxit. Així doncs, la forma de la vagina és una coevolució amb els penis, per evitar la penetració sense consentiment, reduint la possibilitat de tenir descendència a conseqüència d’aquesta còpula forçada.
D’altra banda, s’ha vist que la mida podria tenir relació amb la competència, demostrant que la mida sí que importa segons l’entorn social.
Altres aus amb penis són els cignes, els estruços o les oques.
Els ornitorrincs
Els ornitorrincs són coneguts per les seves rareses: és un mamífer que pon ous en lloc de parir les seves cries, però alleta a les cries, sense mugrons, mitjançant glàndules mamàries que alliberen la llet a través dels porus de la pell. També, els mascles tenen espolons (petit os que sobresurt a la part posterior de les potes) amb verí i sorprenentment tenen 10 cromosomes sexuals (més que cap altre mamífer).
Els ornitorrincs tenen un orifici anomenat cloaca (com les aus) en el qual conflueixen el tracte digestiu i l’urogenital. El seu penis acaba en forma de bifurcació, tot i que només el costat esquerre és funcional, ja que la femella també té funcional només l’ovari esquerre.
L’aparellament només es fa un cop l’any, generalment entre juny i octubre. Aquest és complex, però acaba amb la unió de la parella a l’aigua nedant en cercles. A més, els ornitorrincs són polígams, és a dir, que es caracteritzen per estar amb més d’una parella alhora.
Els cangurs
En aquest cas, el penis dels mascles acaba en una punta i les femelles tenen tres vagines, però per entendre-ho bé anem per parts.
És normal que no hàgiu vist mai el penis d’un cangur, perquè no té os (sí, hi ha animals que tenen el penis ossi) i es guarda dins del cos en estat de repòs. Però és que, a més a més, tenen els testicles per davant del penis: així, normal que no l’hàgiu vist.
Per altra part, les tres vagines de les femelles estan unides entre si i tenen funcions diferents: les dues laterals permeten que l’esperma pugi fins als ovaris i la central és per on baixa la cria en néixer.
Altres marsupials, com els opòssums, tenen el penis acabat en dues puntes que encaixen amb les dues vagines de la femella.
Els gats
És ben conegut que els gats tenen la llengua rasposa. Això es deu al fet que està recoberta de petites espines de queratina, anomenades espícules. Doncs el penis dels gats també té aquestes espines, dirigides cap enrere, i la seva generació va lligada a les hormones sexuals. Les espines se situen al gland, que té aspecte cònic amb la punta arrodonida. Aquest penis també està suportat per un os, anomenat bàscul.
Les espines al penis no són exclusives dels felins, sinó que també es troben en altres mamífers com les hienes o els ximpanzés o bé als rosegadors.
El penis dels gats és molt particular, ja que està totalment ocult dins el prepuci, que és petit i es troba sota els testicles i s’orienta cap enrere. Quan es produeix l’erecció, el bàscul —aquest os fi i llarg que dona suport al penis— reorienta el penis cap endavant.
Quina funció tenen?
Les femelles, durant el zel, solen ser sexualment molt actives. Durant el coit, les espícules del mascle retiren les restes de semen d’altres mascles que puguin quedar a la vagina, augmentant la probabilitat de tenir descendència i reduir l’èxit reproductiu de les trobades sexuals anteriors.
A més a més, les espícules tenen moltes terminacions nervioses a la base, que causen una estimulació al mascle molt plaent que li permet ejacular ràpidament, deixant més temps per copular amb altres individus. A més, aquesta sensibilitat ajuda al gat a conèixer l’orientació correcta, més enllà del tacte.
Donat que les espines estan orientades cap enrere, la penetració no causa cap problema, però la retirada es pot complicar, ja que fins que no es produeix l’ejaculació, el penis no es relaxa i les espícules no es repleguen. Tot i això, no se sap del cert si el raspat de les espícules és dolorós per la femella, tot i que sí que s’ha vist que li causa la descàrrega d’hormones que promouen la gestació, fet que facilitaria que l’òvul fecundat tirés endavant donant lloc a descendència.
Rèptils
Els rèptils són sorprenents pel que fa a la seva reproducció.
En el cas de les serps, tenen dos penis anomenats hemipenis, un fet que podria afavorir la competència entre mascles. Això estaria relacionat amb la còpula, ja que les serps formen agrupacions d’aparellament, en les quals entre cinc i cent mascles competeixen per una sola femella. Es creu que el fet de tenir dos penis podria ser avantatjós, perquè en el moment de la còpula, on hi ha molts més mascles, donaria flexibilitat respecte al costat en la que es trobi la femella, facilitant així l’aparellament.
Les serps i llangardaixos femella tenen dos clítoris o hemipenis, dels quals se’n sap poc.
D’altra banda, trobem rèptils com els tuàtaras —uns rèptils similars als llangardaixos—, que no tenen penis. Aquests animals es reprodueixen per la cloaca, quan el mascle munta la femella i li transfereix l’esperma a l’interior de la cloaca de la femella. Es tracta d’un sistema similar al de moltes aus.
Ja per acabar…
El sexe en el món animal és molt peculiar. Més enllà del que heu llegit, també trobem animals hermafrodites, és a dir, amb els dos aparells reproductors en el mateix individu i animals que canvien de sexe, com alguns peixos.
Així doncs, el cicle de la vida es basa a sobreviure per reproduir-se i passar el llegat genètic a la següent generació, millorat per la combinació entre progenitors i fent que una part del genoma tingui més possibilitats de ser passat a la següent generació. Aquest cicle és diferent en cada grup d’animals: des de triar un bon progenitor, cuidar les cries, tenir-ne el màxim possible, tenir moltes parelles sexuals… Cadascuna depèn de l’evolució d’aquella espècie d’acord amb el seu ambient.
Per motius de drets d’imatges, hi ha poques imatges sobre els aparells sexuals que s’expliquen, però us convidem que les busqueu a internet.
Per saber-ne més
Biologueando -GENITALS D’ANIMALS VERTEBRATS: PENIS DOBLES, VAGINES TRIPLES I ALTRES CURIOSITATS
National Geographic – Los ornitorrincos desvelan secretos sobre la evolución de los mamíferos
National Geographic – Caimanes y cocodrilos
- Sistemes reproductors dels ànecs: Bellyp, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons
- Ornitorrinc: Fernando Losada Rodríguez, CC BY-SA 4.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0>, via Wikimedia Commons
- Cangur: Mark Wagner, based on image by User:Lilly M, CC BY-SA 3.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0>, via Wikimedia Commons
- Imatge d’un gat. Font: Xavier López.
- Penis d’un gat: Uwe Gille, CC BY-SA 3.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0>, via Wikimedia Commons
