Vet aquí algunes dades sobre l’Estat Espanyol fàcils de trobar en fonts solvents en la xarxa:
- Setè exportador mundial d’armes.
- 444 milions d’euros -euro amunt, euro avall- de despesa en fitxatges de futbol enfront els 327 milions gastats a Alemanya. Només comptabilitzats aquells clubs que han gastat més d’un milió d’euros.
- Segon país del món – la Xina el primer- en quilometratge d’alta velocitat: 3.100 km d’AVE amb un cost de construcció de 50.000 milions i amb trams que no superen el 8% d’utilització. Aquí no s’han comptabilitzat els bitllets que han anat a parar a diverses butxaques, la qual cosa ha estat suficientment demostrada.
- Els molt honorables diputats i senadors han cobrat 1 milió d’euros en dietes, malgrat que estaven confinats.
- L’economia submergida representa el 24,6% del PIB.
- La inversió en R+D espanyola és la meitat de l’alemanya.
- Projecte Castor, aeroports a cada cantonada, subvencions a les elèctriques, portes giratòries… Tot plegat fa plorar i emprenyar-te alhora.
S’han de conservar les tradicions… però no totes
Amb permís de les zones humides del nord peninsular cantàbric i pirinenc, Espanya és un país de sol. El bon menjar i la gran diversitat de bells paisatges conviden a l’espiritualitat, al pensament, a la creativitat artística. És un país de filòsofs, pintors, literats i de tota mena d’humanistes.
Obsessió per les dicotomies artificials
Pío Baroja o Miguel de Unamuno ho tenien molt clar: per què cal invertir en ciència i tecnologia? Que ho facin els altres -els de nord del continent- i ja ens aprofitarem després. El cor i la ment hispans estan dissenyats per a altres menesters, pensaven.
Sens dubte aquesta manera de pensar ha estat intoxicant la societat espanyola des de fa molt de temps. Subjacent en el pensament dels intel·lectuals ibèrics ha quedat arrelada la tradició de contraposar ciència amb humanitats o, més ben dit, de veure la primera com a destructora del segon. Calia estar alerta, no fos cas que en pujar al tren -de vapor- europeu minvés la producció pàtria d’escriptors, pintors i d’altres del mateix ram.
Em venen al cap importants científics d’aquí i d’allà amb un gran bagatge de pensament humanístic: Eudald Carbonell, Ernst Mayr, Fabiola Gianotti i Carl Sagan, per citar-ne alguns. La ciència també és cultura, com les humanitats, i cal diàleg entre els dos àmbits.
Un país exportador
És ben sabut que les nostres universitats preparen bé als estudiants. Tenim unes universitats força dignes en general. Algunes són molt bones en algunes àrees i d’altres estan a la cua. Això també passa en molts països, però sabem que surten bons enginyers, metges, físics, etc.
Som conscients que cal arreglar coses en els diferents nivells educatius i cada quatre anys aproximadament ens empastifen amb una nova llei educativa en l’etapa dels adolescents. Hi ha pocs objectius estratègics a llarg termini, dels quals alguns quedaran només sobre el paper. Malgrat tot, exportem joves ben preparats perquè aquí no els podem retenir. Això és una sagnia de diners i de talent pel país. Tan difícil és evitar-ho? Crec que no.
Una dita inacabada
Diuen que el saber no ocupa lloc. És cert, sempre n’hi cap una mica més. Però si hem de ser acurats, cal afegir que el saber ocupa temps i diners, i això no és poca cosa. Invertim temps a formar-nos, paguem per formar-nos i ens formem per a gaudir de la ciència, tot picant algunes engrunes. Tots els que ens dediquem a les ciències, sigui com a docents o investigadors o tot alhora, veiem aquestes engrunes en forma de poc reconeixement, condicions laborals poc simpàtiques, sous una mica magres i pocs calerons per a projectes i equipaments.
Els nostres post-doctorats tenen difícil el retorn. Els que ho fan són víctimes de la incertesa, del neguit. El que subscriu aquestes línies també ho va patir en el seu moment.
Falta de massa crítica
En física nuclear la massa crítica és la mínima quantitat de radioisòtop necessària perquè es mantingui una reacció en cadena. La ciència a Espanya no té massa crítica.
Durant tots aquests anys la falta d’una política científica coherent i els pocs diners invertits, amb retallades significatives, no han permès la creació d’una massa crítica d’investigadors que serveixi com a pedrera de la qual puguin sortir autèntics talents. Tot al contrari del què passa als Estats Units, per exemple. I és que sense diners no hi ha qualitat. És una autèntica ofensa a la intel·ligència exigir qualitat científica quan l’aixeta dels diners està escanyada. Engrunes i més engrunes. Això sí, sempre hi ha un missatge pudent a l’aire: malgrat tot, sigueu creatius!
Als fets anterior cal sumar-hi la síndrome de la “paperittis” que pateixen molts investigadors. No parlo de l’acte legítim de voler publicar en revistes d’alt índex d’impacte. Em refereixo més aviat a l’obsessió per fer-ho i al conseqüent clima que es crea en la comunitat científica, la qual cosa és percebuda des de l’exterior com que la ciència pausada i de base és secundària, de menys categoria. Quin gran error!
Ja per acabar…
Espero equivocar-me, però dubto que alguns dels que remenen les cireres llegeixin aquesta entrada. Ho heu endevinat! Em refereixo als polítics que fan i desfan, molt preocupats pel seu partit i per les quotes de poder. En el cas que ho faci algun, encara tindrem mala sort. Serà d’aquells que no estan en els òrgans de govern, perquè llavors ben segur rumiarà quelcom com “aquest problema és responsabilitat dels que manen. Quan nosaltres estiguem al poder, nosaltres sí que ho arreglarem”.
Però la veritat és que a cada nova legislatura, sigui d’aquí o d’allà, constato experimentalment que acabo emprenyat.
Soc molt conscient que queden moltes coses al tinter respecte a la problemàtica de la ciència espanyola, com ara com aborda el sistema educatiu el seu ensenyament, quin paper juguen els mitjans de comunicació en la divulgació o quina és la imatge que la mateixa ciència des de dins ha anat difonent cap a la societat. Però tot al seu moment. Ara per ara, el que toca és ser empàtics i sensibles i aprofitar La Marató per posar-hi una mica de pedaç solidari.
Per saber-ne més
SIPRI Fact Sheet – Trends in international arms transfers, 2017
Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE)
Transfer markt – Gastos e ingresos de fichajes
