En l’últim segle la humanitat ha viscut un augment de l’esperança de vida sense precedents. No és només que la gent visqui més que fa cent anys, sinó que també viu millor durant més temps. La millora general en l’alimentació, el control de malalties infeccioses a través d’antibiòtics i vacunes, l’avenç en prevenció i tractaments de diversos tipus d’afeccions i l’accés a sistemes de salut (més o menys) efectius han sigut punts clau. En definitiva, tot ve donat per la millora en el nostre enteniment de la biologia.
Alhora, això ha vingut acompanyat d’un envelliment general de la població en països occidentals, en part explicat per altres factors com la disminució de la natalitat. El cas és que, tot i allargar la vida, continuem envellint, i amb l’envelliment augmenta la incidència de diverses malalties. Podem allargar la vida contrarestant l’envelliment? Un estudi recent en ratolins ens ha donat una resposta sorprenent.
L’envelliment va de bracet amb la inflamació
Ja hem parlat de l’envelliment a Ciència Oberta. Resumint, podríem dir que és una mena d’acumulació de danys a escala cel·lular. La maquinària cel·lular es veu afectada, l’ADN acumula mutacions i, en última instància, els mecanismes de reparació fallen. Així, és com un efecte dòmino: els teixits es van erosionant a poc a poc, es trenquen equilibris i apareixen símptomes fisiològics.
En situacions de salut normals, quan una cèl·lula acumula molts danys s’activen mecanismes per desfer-nos de la mateixa cèl·lula. És el que anomenem senescència. La cèl·lula que pateix danys irreversibles perd les seves funcions sense morir i envia senyals al sistema immunitari per ser eliminada. És una mena de prevenció, un crit d’ajuda, que evita que el teixit continuï fent-se malbé o que progressi un càncer. Tot això, gràcies a l’acció de les nostres cèl·lules immunitàries. Ara bé, l’envelliment també afecta el sistema immunitari: des de la producció de les seves cèl·lules al seu funcionament.
I és que durant l’envelliment aquesta senescència es descontrola: les cèl·lules senescents, cada cop més abundants, envien senyals a un sistema immunitari també senescent. I així, es perpetua el dany generalitzat de l’organisme en la forma d’una inflamació crònica. Aquest concepte es diu inflammaging en anglès, combinant les dues paraules (inflamació i envelliment).
Bona o dolenta? Les dues cares de la inflamació
La inflamació és un procés normal que té lloc per combatre danys o infeccions. És un senyal que ens diu que el nostre sistema immunitari està treballant i que el nostre cos s’està intentant curar. Tot comença gràcies a la detecció del lloc del dany, primer, i després gràcies a la comunicació entre les cèl·lules immunitàries per coordinar l’acció. En aquest procés actuen unes molècules anomenades citoquines, que permeten atraure cèl·lules immunitàries, activar-les, regular la seva acció i un llarg etcètera. Podríem dir que són les que causen la inflamació com a tal, i n’hi ha moltes amb moltes funcions diferents, produïdes tant pels teixits com pel sistema immunitari.
En situacions normals, quan la inflamació té lloc, el sistema immunitari se n’encarrega i en un temps raonable (hores, dies) el cos torna a la normalitat. Això és el que coneixem com inflamació aguda, com quan passem un refredat i tenim el coll irritat. Ara bé, si la inflamació és contínua o perdura durant molt de temps pot acabar fent mal a l’organisme. És el concepte d’inflamació crònica, que s’associa a malalties com ara l’artritis reumatoide, on el sistema immunitari ataca els propis teixits i genera inflamació a les articulacions. És una condició que no només està relacionada amb malalties autoimmunes, sinó amb càncers, malalties neurodegeneratives i moltes altres. Fins i tot la dieta pot influir en la inflamació. Com dèiem abans, és una cosa que també passa durant l’envelliment: les cèl·lules danyades són reconegudes per ser eliminades i el desgast de les cèl·lules immunitàries contribueix a que la situació es descontroli.
La IL-11, la clau de l’envelliment?
Una de les citoquines que tenen un paper clau en la inflamació és la interleucina 11, o IL-11. És una molècula associada a molts processos diferents, però entre ells s’ha vist que promou la inflamació en els llocs on hi ha danys. I des d’aquest juny del 2024 s’ha relacionat directament amb l’envelliment a un estudi publicat a la prestigiosa revista Nature.
Tot va començar quan els investigadors van observar que els nivells d’IL-11 eren molt més alts en ratolins vells que en joves. I aquesta troballa era consistent, perquè van poder comprovar-ho en relació al múscul, greix, fetge i molts altres teixits.
Per explorar la funció d’una molècula en una cèl·lula o organisme és típic fer experiments on s’elimina o es bloqueja per observar els canvis que tenen lloc quan manca. En aquest cas, l’equip va eliminar la IL-11 en alguns ratolins de mitjana edat –unes 75 setmanes, equivalents a 55 anys humans. El resultat va ser sorprenent perquè els ratolins amb la IL-11 eliminada o bloquejada es mantenien sans durant més temps i vivien fins a un 25% més que els ratolins amb nivells d’IL-11 normals. Aquest bloqueig millorava el metabolisme dels ratolins i disminuïa la seva fragilitat. Viure més i viure millor.
La porta a una joventut allargada?
Tot i haver estat comprovat en ratolins, en humans també existeix aquesta citoquina. De fet, existeixen assajos clínics per bloquejar-la en tractaments contra el càncer i la fibrosi, donada la seva relació amb la inflamació.
Si bé és veritat que es coneixen altres fàrmacs “antienvelliment”, com la rapamicina –que té associada bastants efectes secundaris–, i que s’estan estudiant diverses estratègies alternatives, encara estem lluny d’una teràpia eficient per combatre i revertir els efectes de l’envelliment. La IL-11 sorgeix com una nova oportunitat a explorar.
No és només un repte científic, sinó també tècnic. Fer assajos clínics per estudiar l’envelliment és difícil perquè és un fenomen complex amb manifestacions variades: malalties, deteriorament d’òrgans i teixits, canvis cognitius… Ara, enfocar-nos en alguns dels seus efectes, com ara la pèrdua de massa muscular, seria una cosa més factible.
Ja per acabar…
El sistema immunitari és de vital importància per preservar el nostre estat de salut. El seu bon funcionament és la nostra garantia per mantenir l’equilibri i evitar que s’acumulin danys. Per això, hi ha interès en trobar estratègies que ajudin al seu bon funcionament per revertir els efectes de l’envelliment. Això inclou des d’atacar la mateixa senescència –l’acumulació de danys a les cèl·lules– a disminuir els senyals inflamatoris –com seria bloquejar la IL-11– o restaurar les proporcions normals de cèl·lules immunes.
No hem d’esperar un elixir de la vida ni hem de pensar en la immortalitat. Encara hem d’investigar i entendre tot el que implica l’envelliment, però a poc a poc ho anirem descobrint i n’anirem sabent més de tot plegat.
Per saber-ne més
Nature – Mice live longer when inflammation-boosting protein is blocked
Núvol – Immunes a l’eterna joventut
National Geographic – What is ‘inflammaging’? Here’s how inflammation affects you differently as you age
Imatge 1. Extreta de Wikimedia Commons amb llicència Creative Commons Attribution 4.0 International i feta per Our World in Data
