És tard al vespre, s’ha fet de nit i estàs mirant al cel, provant de distingir algunes constel·lacions. L’ossa major i l’ossa menor les veus de seguida; de tant en tant, albires la llum d’un avió creuant al cel. De sobte, veus un objecte que travessa el cel a una velocitat molt més gran que la dels avions anteriors, què deu ser? El què has vist és l’Estació Espacial Internacional i és molt probable que a molts quilòmetres d’altura s’hi estigui bufant una espelma.
20 anys de l’estació espacial internacional
El 2 de novembre de l’any 2000 començava una aventura espacial que ha mantingut vida humana fora del planeta Terra durant 20 anys. Aquest 2 de novembre s’han complert 20 anys del naixement de l’Estació Espacial Internacional i des de Ciència Oberta li volem dedicar un petit tribut.
Després de més de 120.000 òrbites i 5.000 milions de kilòmetres recorreguts al voltant de la Terra, l’Estació Espacial Internacional segueix representant una unió internacional: 240 individus de 19 països diferents l’han visitada.
El laboratori a més altura creat per la humanitat
L’Estació Espacial Internacional és el satèl·lit artificial més gran que orbita el nostre planeta i una de les col·laboracions internacionals més ambicioses de la humanitat. L’estació consisteix en una plataforma de proves per a noves tecnologies, així com un laboratori de recerca per a fer avenços que no són possibles a la superfície de la Terra.
El satèl·lit orbita uns 409 kilòmetres per sobre de la superfície de la Terra, de manera que dona 16 voltes a la Terra en un sol dia viatjant a una velocitat de 28.000 km/h. Aquestes condicions d’altura fan que l’Estació sigui l’únic laboratori amb condicions permanents de microgravetat.
Durant aquestes dues dècades, a l’Estació s’hi han fet més de 2.800 experiments que han permès avançar en la investigació de malalties com el càncer i la distròfia muscular, provar tecnologies que permetran viatjar més lluny a l’espai o saber més sobre el nostre planeta.
Viure i treballar a l’espai
Els astronautes que habiten l’Estació Espacial Internacional hi acostumen a fer una estada d’aproximadament sis mesos. Durant aquest temps, els astronautes fan experiments científics i tasques de manteniment del satèl·lit.
Les tripulacions són habitualment de 6 persones, però l’Estació ha arribat a allotjar fins a 13 persones a la vegada, durant rotacions de tripulació i visites.
Per mitigar la pèrdua de massa muscular i òssia deguda a la microgravetat, els astronautes han de fer 2 hores d’exercici diàries. Els astronautes dormen en sacs de dormir especials assegurats a la paret de les seves habitacions i reben subministres de vehicles no tripulats proporcionats per diferents països i fonts comercials.
Aquest passat diumenge, per exemple, un coet Falcon 9 de l’empresa SpaceX va sortir de la plataforma de Florida amb una missió de subministrament per a l’Estació. Gràcies a aquesta missió van arribar unes 3 tones de material per experiments científics, una nova càmera de descompressió i subministres per a la tripulació.
Distribució de l’estació
L’Estació està formada per un suport cilíndric al qual se li annexen els diversos mòduls pressuritzats i les 8 plaques solars que proporcionen l’energia requerida. De punta a punta, el satèl·lit fa uns 110 metres, poc més que un camp de futbol.
El volum habitable de l’estació està distribuït en 12 mòduls. Entre ells es troben els laboratoris de la NASA, Rússia, l’Agència Espacial Europea i el Japó, un parell de mòduls per amarrar les càpsules d’arribada i partida dels astronautes, o les càmeres de descompressió per fer les caminades a l’espai.
Les millors vistes de la Terra
Durant la primera dècada de vida a l’Estació, els astronautes només podien veure la Terra a través de les petites finestres dels diferents mòduls. Com l’Estació es mou a tanta velocitat, els diferents indrets de la Terra els passaven per la finestra que no els podien assimilar. El febrer del 2010, amb la instal·lació del mòdul d’observació, tot va canviar.
Aquest nou mòdul consisteix en una cúpula formada per 7 finestrals que dona unes vistes de la Terra espectaculars. L’astronauta Cady Coleman, tripulant de l’Estació l’any 2010, va dir: “Des del mig d’aquesta cúpula, pots observar la Terra anar i venir i sentir-te que estàs en el teu propi coet amb la millor finestra imaginable per mirar al món.”
Ja per acabar…
Tot i que la NASA ja contempla promoure l’ús comercial de l’Estació, el satèl·lit ara per ara està programat per orbitar fins a almenys el 2024 i la majoria dels seus equips estan certificats per operar amb seguretat fins al 2028.
Passat aquest temps, s’haurà de desmuntar per construir una estació espacial nova? La privatitzaran per poder centrar els esforços en missions interplanetàries? La tancaran amb un final de glòria fent-la caure al Pacífic com van fer amb l’estació espacial russa Mir? Només el temps ens ho dirà.
Per saber-ne més
NASA – Spot the Station
New York Times – The International Space Station: 20 Years of Promise, Peril and Fun
National Geographic – What the International Space Station teaches us about our future in space
