Aquest reportatge forma part de la col·lecció de reportatges sobre la vida extraterrestre. Si en vols llegir la continuació, llegeix el reportatge sobre l’estructura de la vida!
Fa molt de temps, vam investigar la possibilitat de fer viatges interestel·lars i vam poder comprovar que el combustible era el principal impediment per aquest tipus de gestes. Tot i això, visitar l’espai interestel·lar pot tenir una gran diversitat d’interessos. Un d’ells, conèixer altres civilitzacions. La pregunta que intentarem respondre avui és: hi ha vida extraterrestre?
Sols a l’univers?
El món de la ficció ha pres aquesta pregunta per produir una quantitat immensa de contingut audiovisual. Des de clàssics del setè art com Mars Attack o Alien, passant per cançons com Extraterrestres (Antònia Font) o E.T. (Katy Perry), fins a sèries de la petita pantalla com V o els vulcans de Star Trek, les civilitzacions alienígenes formen part del nostre dia a dia.
Ara bé, cal entendre un fet abans de posar-nos a parlar més de la qüestió: vida extraterrestre no és sinònim de vida intel·ligent. Aquests éssers ens els imaginem semblants a persones. Aquest antropomorfisme és un biaix sorgit de la cultura popular. A la Terra, sense anar més lluny, la vida va sorgir a partir de petits bacteris. No seria tan estrany descobrir en un planeta llunyà un bacteri extraterrestre.
Instruccions per fer la vida
Podem intentar crear una recepta per elaborar unes condicions per la vida. El petit inconvenient, però, és que l’únic referent que tenim és la situació a la Terra. Dit d’una altra manera, coneixem més o menys les situacions amb les quals s’ha produït la vida al nostre planeta. Però podria ser que en un altre planeta es produeixi vida amb unes altres condicions.
Obrim un foc lent: la temperatura
La primera condició és la temperatura, i és que és difícil entendre la vida sense aigua líquida. Totes les reaccions químiques necessiten un medi on produir-se, i l’aigua és el més òptim -de moment-. Per trobar aigua líquida, a 1 atmosfera de pressió, la superfície del nostre planeta habitat ha de tenir una temperatura entre 0 ºC i 100 ºC, ja que a temperatures inferiors tindríem gel i a temperatures superiors tindríem vapor. Per tant, la pressió i la temperatura s’han de coordinar per poder tenir aigua líquida.
Dins d’aquesta condició hi trobem dos altres factors. La temperatura d’un planeta serà definida per la distància a la seva estrella més propera. Per exemple, planetes com Mercuri tenen temperatures massa elevades i d’altres com Urà té una mitjana de -180 ºC! Això ens defineix una “zona habitable” molt important, de la que parlarem més endavant!
L’altre factor és l’atmosfera, i és que es necessita una cobertura gasosa que protegeixi la superfície de radiacions o altres factors externs que impossibilitin la vida. Aquesta atmosfera també serà important per regular la pressió idònia per la vida. En el cas de la Terra, aquesta pressió és d’una atmosfera (1 atm.). Aquí podríem parlar de l’efecte hivernacle que pugui produir, però de moment no hi entrarem.
Tot en ordre: l’entorn del nostre planeta
Una segona condició a tenir en compte són les propietats del planeta en qüestió. Per començar, la gravetat ha de situar-se dins uns límits. Amb una gravetat massa elevada, les estructures biològiques no podrien superar les forces per créixer. La gravetat és definida per la massa pel planeta, així que com més gran fos l’astre, major gravetat tindria.
També necessitem un camp magnètic intern que pugui aturar les radiacions d’alta energia de l’estrella més propera. Aquestes radiacions alterarien el material biològic, provocant mutacions. Un altre tipus de defensa seria tenir algun cos celeste que protegís el planeta de les constants pluges de meteorits o cometes. Si parlem a escala del Sistema Solar, Júpiter n’és el responsable, però parlant de la Terra, la Lluna s’encarrega d’aquesta funció protectora.
Recorda que totes aquestes condicions les hem construït prenent d’exemple com sorgí la vida a la Terra, però l’univers és gegant i cada planeta és -literalment- un nou món!
L’equació de Drake
Podríem passar-nos dies enumerant condicions per a formar vida: pH neutre estable, activitat sísmica i geològica, incidència de llum, condicions d’inici de la vida… Però no continuarem per aquest camí. En canvi, ens farem les mateixes preguntes que es va plantejar fa unes quantes dècades l’astrofísic estatunidenc Frank Drake: quantes civilitzacions tecnològicament avançades podem trobar a la nostra galàxia?
És una pregunta bastant senzilla, la veritat sigui dita. La seva resposta va estar a l’altura. Una equació que relacionava fins a 8 termes. Dins d’aquesta equació, podem seguir el camí lògic per trobar una civilització avançada. Per començar, s’han de trobar en una estrella amb planetes habitables al seu voltant, en un planeta amb vida intel·ligent i civilització tecnològica i, molt important, coincidir en el temps amb nosaltres!
Si prenguéssim valors aconseguits després de molta recerca o suposició, el rang de valors varia molt. Concretament d’unes 20 civilitzacions a unes 500.000 -quanta incertesa!-. Com he dit abans, l’únic referent de presència de vida en un planeta és el nostre, així que molts paràmetres estan lligats a la mera especulació o aproximació.
Un nou missatge
Així i tot, Drake no va ser pas l’últim a intentar aproximar un nombre de civilitzacions intel·ligents. Aquest passat mes de juny, molts mitjans es van fer ressò d’un descobriment publicat a la revista The Astrophysical Journal. En aquesta publicació, Tom Westby i Christopher J. Conselice elaboraven un càlcul aproximat mitjançant una nova aproximació de l’equació de Drake.
El valor obtingut després d’aquesta recerca era ni més ni menys que de 36 civilitzacions. És a dir, segons la investigació, la Via Làctia hauria de contenir un mínim de 36 civilitzacions extraterrestres. La més propera, es trobaria a uns 17.000 anys llum. Un dels fets més destacats de l’article és el seu paràmetre relatiu al temps de supervivència. Si es contempla un gran nombre de civilitzacions amb un alt temps de supervivència, això ens indica que la nostra pròpia existència no està en risc. Tot i això, si disminuint aquest temps no trobem vida extraterrestre, pot ser un mal indicador pel nostre futur a llarg termini.
Ja per acabar…
A partir de l’equació de Drake, molts astrofísics i científics van elaborar les seves teories. Un d’ells era Enrico Fermi, un físic italià reconegut amb el Premi Nobel de Física (1938) pel desenvolupament del primer reactor nuclear, però també conegut popularment com el creador de la paradoxa de Fermi. En aquest problema, Fermi prenia el que li deia la lògica i, juntament amb els resultats de Drake, veia que no podíem estar sols a l’Univers. Tanmateix, “on és tothom?”, preguntava ell. Si els números estan a favor del sí i, com hem vist recentment, incloent-hi vida intel·ligent, com és que encara no hem estat contactats?
Per saber-ne més
SETI – Drake Equation
National Geogrpahic – La Paradoja de Fermi y la existencia de vida extraterrestre
The Astrophysical Journal – The Astrobiological Copernican Weak and Strong Limits for Intelligent Life
