El repte d’alimentar el nombre creixent de la població humana ha sigut, és i serà el principal problema a solucionar de l’agricultura. Per desgràcia, la solució no serà en cap cas una de sola, sinó que haurà de tenir en compte molts aspectes i integrar moltes disciplines diferents. Des dels mètodes de cultiu —que es perfeccionen contínuament— fins al refinament dels fertilitzants, passant per la selecció de les millors plantes o fruits. Aquest procés necessàriament ha de tenir en compte des de la persona que proposa una solució, la comunitat científica, fins a la qui la posarà en pràctica, la pagesia.

La solució més natural es troba al sòl

L’objectiu principal de l’agricultura és el de produir la màxima quantitat de menjar amb els mínims  recursos. Des de fa unes dècades, això s’aconseguia a força d’afegir fertilitzants per potenciar el creixement, com el fòsfor i el nitrogen, i pesticides per controlar plagues i males herbes al sòl.

L’ús d’aquests químics, tanmateix, pot provocar un estrès a l’ecosistema i les temudes resistències en patògens, que a mitjà i llarg termini poden perjudicar el rendiment del camp.

Per això, l’aplicació de productes microbians comença a guanyar terreny com a alternativa.

1. Representació de l’ús de fertilitzants i pesticides.

Tot i que fa més de 120 anys que es té constància que s’utilitzen, els microbis com a fertilitzants no han despertat l’atenció fins ara i actualment ja es poden trobar al mercat més de 150 soques microbianes com a productes d’ús agrícola.

Sabies que… Una soca microbiana és un grup de bacteris o virus que tenen una variació genètica determinada i estable. Així, diferents soques d’una mateixa espècie poden tenir característiques diferents, com per exemple ser més o menys patogèniques.

L’ús d’aquests microbis pot ser una solució parcialment sostenible per incrementar la producció de menjar vegetal i ajudar a alimentar al món. A més, com a consumidors, cada cop estem més interessats a consumir menjar orgànic, que redueixi o elimini l’ús de pesticides i fertilitzants químics.

Curiosament, s’estan redescobrint soques amb molt potencial de ser utilitzades com a fertilitzants i pesticides biològics que ja havien estat observades i descrites prèviament. Així doncs, queda encara molt marge per trobar microbis que siguin beneficiosos per augmentar el rendiment del camp.

Dit això, nosaltres ens preguntem com pot ser beneficiós per les plantes l’ús de microbis com a fertilitzants i pesticides. Per entendre-ho, ens hem d’endinsar uns pams sota terra, on descobrirem un món molt més complex del que podria semblar simple “terra”.

La rizosfera

Com la immensa majoria dels éssers vius, les plantes viuen en un ecosistema. En els ecosistemes no només hi podem trobar organismes macroscòpics com els insectes, mamífers i plantes, sinó que també existeix un món microscòpic més complex i divers: la rizosfera.

La rizosfera és la zona al voltant de les arrels de les plantes on conviuen en simbiosi bacteris, fongs, cucs i protozous amb la planta. En aquesta zona, hi ha una concentració d’organismes molt més elevada que a la resta del sòl. I és aquí on hi ha l’intercanvi de nutrients i es mantenen a ratlla potencials patògens per a la planta.

2. Representació esquemàtica de la rizosfera d’una planta amb nematodes, bacteris i protozous.

Sabies que. diversos estudis apunten que potenciar només les característiques de la part visible de les plantes, és a dir, per sobre del sòl, i no tenir en compte la part invisible, on hi ha les arrels i la rizosfera, té un efecte negatiu sobre els cultius i fa que siguin més vulnerables a plagues, etc. 

Pel que fa als bacteris, a vegades, la relació entre planta i ells és tan estreta que el bacteri arriba a colonitzar algunes arrels de les plantes fent un “niu” i formant el que es coneix com a nòdul. A les arrels de les plantes de soja se’n fan uns que són rics en leghemoglobina, com podeu veure al reportatge sobre alternatives a la carn.

3. Imatge on es poden veure noduls radiculars a les arrels d’una planta de la soja.

La rizosfera és la microbiota de les plantes. 

De la mateixa manera que la nostra microbiota ens ajuda a digerir i ens transforma la immensa part dels aliments que ingerim perquè els puguem assimilar, a més de controlar molts processos importantíssims del nostre cos, la rizosfera fa el mateix paper per a les plantes.

Per què els microbis són bons fertilitzants?

L’equilibri de la població d’organismes a la rizosfera permet que la planta creixi forta i no li manquin nutrients. Els organismes que hi habiten s’encarreguen d’oxigenar les arrels i de transformar formes de nitrogen i fòsfor que es troben naturalment a terra però que la planta per si sola no pot utilitzar, entre altres funcions importants. A canvi, s’alimenten de descamacions de les cèl·lules vegetals i de sucres i proteïnes que deixa anar la planta. 

També existeixen vies de comunicació entre plantes i bacteris. Tornant al cas de les lleguminoses, és quan les arrels d’aquestes plantes secreten una substància en concret que els bacteris Rhizobium saben que poden infectar-les i crear els famosos nòduls radiculars que podeu veure a la Figura 3.

Així doncs, i com tot, l’equilibri de la rizosfera és fràgil i es pot veure afectat si s’abusa de pesticides o s’empren fertilitzants químics durant un període de temps molt llarg. Això afecta directament a la producció i al rendiment al camp perquè les plantes poden o bé no créixer tant, no tan ràpid, o bé ser molt més susceptibles a plagues.


Ja per acabar… 

Les soques amb un potencial ús agrícola que s’estudien provenen de mostres extretes del sòl i l’únic que es fa, en alguns casos, és aïllar-la i descobrir com pot ajudar a les plantes i/o a la rizosfera. L’objectiu d’utilitzar productes microbians en comptes de fertilitzants i pesticides químics és que no deixen de ser probiòtics pel sòl. Reforcen la rizosfera, fan més accessibles els nutrients, i poden potenciar el creixement de les plantes d’una manera menys invasiva per l’entorn.

Imagineu les possibilitats si, a més de fer servir bacteris que siguin naturalment favorables pel creixement de les plantes, podem potenciar-los i afinar-los genèticament!

Sigui com sigui, hem de valdre’ns de processos que siguin més respectuosos amb l’entorn tot preservant-ne l’equilibri natural i observar, estudiar i anticipar en la mesura del possible com podran afectar a curt, mitjà i llarg termini.

Per saber-ne més

FrontiersAn Industrial Perspective of Plant Beneficial Microorganisms.

Journal of Agriculture and Food TechnologyRhizosphere Microbiome Assembly and Its Impact on Plant Growth

Ecologia Verde Rizosfera: qué es, para qué sirve, composición e importancia.