Agafa qualsevol peça de roba que portes ara mateix i dedica uns minuts a mirar de què està feta. Els materials poden ser molt diversos, des de cotó fins a polièster. Però, la majoria són fibres sintètiques. Ara bé, és dolent això?
Doncs, de fet, sí. Alguns d’aquests materials poden anar descomponent-se fins a arribar al mar. Aquest és un problema creixent en les societats modernes, i cal prendre-hi part per evitar que continuï passant.
En què consisteix el problema?
La rentadora és un aparell meravellós. Hi posem una muntanya de roba bruta, una mica de sabó i només cal esperar el resultat. Ja tenim la roba neta i… esfilagarsada!
Tal com ho sents. La rentadora és una experta en alliberar milers de microfibres de la nostra roba. De fet, s’estima que el seu valor és de 700.000 microfibres per rentada. Una part d’aquestes són retingudes pels filtres de la rentadora i de la depuradora. Però hi ha una gran part que superen tots els obstacles i arriben al mar.
Les microfibres naturals no presenten massa problemes, però les fibres sintètiques són un món a part. Aquestes últimes són capaces d’absorbir productes tòxics de l’ambient, com ara pesticides o contaminats, i s’inflen. A més a més, entren en la cadena alimentària: un peix es menja el plàstic, i nosaltres ens mengem el peix.
Què són les fibres sintètiques?
Les fibres sintètiques són un fenomen recent. No van sorgir fins a finals del segle XX, però cada vegada són més populars. Ofereixen un seguit de propietats úniques a la roba: versatilitat, lleugeresa i, esclar, durabilitat.
El fet que durin tant pot suposar un greu problema. És un cas molt semblant al dels plàstics, ja que també deriven del petroli. Els dos poden acabar arribant al mar, on s’aniran trencant per alliberar els coneguts microplàstics.
Tanmateix encara tenen un altre “benefici”: són molt barates. Les grans marques de roba ja no inverteixen tants diners a fabricar el seu producte. Com més s’estalviïn en produir la peça, més reduït serà el seu preu final, i més en podrà comprar el consumidor. És una tendència a l’alça, i rep de nom de fast-fashion o moda d’usar i llençar.
Últimes dades recollides
L’estudi més recent ha estat realitzat per un equip de la Universitat de Barcelona (UB). Cal destacar la tasca realitzada pels investigadors Ana Sánchez Vidal, Miquel Canals i William P. de Haan.
Aquest grup va obtenir mostres de diferents mars de tot Europa, i va analitzar si hi havia microfibres. Van recollir dades de 29 estacions marines diferents i amb unes profunditats que van des dels 42 m fins als 3.500 m.
Els resultats van ser sorprenents. Els sediments del fons marí contenien una gran varietat de fibres sintètiques, entre les quals s’ha de mencionar el polièster, l’acrílic, la poliamida, el polietilè i el polipropilè.
A més a més, les conclusions demostren que no només s’acumulen a zones costaneres. Més del 20% de les microfibres arriben a mar obert, i poden viatjar a milers de quilòmetres de distància.
Mesures per evitar-ho
Recentment s’estan desenvolupant projectes molt esperançadors. Alguns miren de crear filtres més potents per les rentadores i les depuradores. Altres inventen nous materials que tinguin les mateixes propietats, però que siguin més sostenibles.
Però, i tu? Què pots fer per evitar aquest problema? Pots seguir un seguit de consells ben senzills:
- Evita posar tantes rentadores.
- Renta a baixa temperatura i amb programes curts.
- Compra roba de fibres naturals, com ara el cotó, el lli o la llana.
Ja per acabar…
Fins aquí el reportatge d’avui. Aquest problema és greu, però recorda que aquesta només és una de moltes emergències mediambientals. Per tant, en futurs reportatges parlaré d’altres preocupacions climàtiques.
Per saber-ne més
BBC News – Las máquinas de lavar ropa vierten plástico al mar
Europa Press- Fibras sintéticas han producido una contaminación invisible y ubicua
Surferrule – ¿Sabías que tu ropa contamina por la fibras sintéticas que contiene?
