El 26 d’abril de 1986, dues explosions i un incendi al reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil van alliberar grans quantitats de material radioactiu a l’atmosfera. Es van evacuar 115.000 persones i es va establir una zona d’exclusió a l’àrea més contaminada, que va ser recorreguda per centenars de “liquidadors” encarregats de limitar l’expansió de la radioactivitat. L’exposició a les radiacions ionitzants va generar moltes dubtes i pors: hi hauria conseqüències en la salut? Però sobretot, hi hauria efectes en les properes generacions?
Com d’exposada va estar la població a la radioactivitat?
Per una banda, trobem les 115.000 persones evacuades de la rodalia de la central nuclear, i per l’altra, els habitants d’Ucraïna, Bielorússia i les zones més afectades de Rússia. Mentre que els evacuats van rebre de mitjana una dosi de 30 mSv (mil·lisieverts), els segons es van exposar a una de 9 mSv. Això correspon a la mateixa dosi que es rep amb tres TAC (prova mèdica d’imatge) i un TAC , respectivament.
Aquestes xifres queden lluny de les dosis establertes com perilloses segons el Comitè Científic de les Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica (UNSCEAR), que considera que una dosi radioactiva superior a 100 mSv ja és capaç d’augmentar la incidència de càncer. No oblidem que estem continuament exposats a radioactivitat de diferents origens naturals, fins i tot del menjar!
| Sabies que…? |
|---|
| La dosi radioactiva rebuda per viure tot un any al costat d’una central nuclear és la mateixa que reps al menjar un sol plàtan (aliment completament segur i saludable) |
El càncer de tiroide
Encara que la dosi radioactiva que va rebre aquest grup de persones no es considera de risc pel càncer, tal com hem vist, sí que es va iniciar un seguiment sobre la incidència d’aquest tipus de malalties en la població, especialment del càncer de tiroide i leucèmies.
La tiroide és un òrgan que utilitza el iode per sintetitzar hormones implicades en el metabolisme. Aquest iode s’obté principalment a través de la llet de vaca, especialment consumida per infants i adolescents. Malauradament, un isòtop radioactiu del iode, el iode-134, va ser un dels principals components emesos i va entrar a la cadena alimentària a través de la llet de vaques de les zones afectades. Així, el iode radioactiu va ser incorporat a la tiroide de centenars d’infants.
Com a conseqüència, es va determinar que fins al 2005 uns 6.000 casos de càncer de tiroide estaven vinculats a l’accident de Txernòbil en persones que van viure’l en la seva infantesa.
I casos de leucèmia?
La leucèmia és un grup de càncers de la sang (hematològics), que ha estat objecte d’estudi en els liquidadors de Txernòbil, ja que és especialment susceptible d’aparèixer arran de l’exposició a radiacions ionitzants, com les emeses pel material radioactiu. A més, les leucèmies presenten un temps de latència relativament curt, és a dir, apareixen força ràpidament.
Un estudi del 2007 que va examinar liquidadors dels països bàltics i Bielorússia va concloure que aquests tenen un major risc de patir leucèmies causat per la dosi rebuda (120 mSv de mitjana) durant les tasques de neteja dels anys posteriors a l’accident. Tanmateix, els mateixos investigadors adverteixen de tota una sèrie de biaixos i incerteses que podrien haver afectat la conclusió.
També hi ha bones notícies
Deixant de banda l’increment de casos de càncer de tiroide en les persones que van viure l’accident durant la seva infantesa i l’increment del risc de leucèmia en els liquidadors, no s’han detectat indicis d’altres càncers ni altres patologies derivades de l’exposició radioactiva en la resta de la població general de les principals zones afectades.
Ja arribem a la gran pregunta, hi ha hagut efectes en la descendència?
Una de les pors dels afectats ha estat si l’exposició a la radioactivitat podia tenir conseqüències en la seva futura descendència (considerant futurs embarassos). Es van veure afectats els espermatozoides i òvuls d’aquestes persones com per tenir efectes perjudicials en els seus fills?
En general, es transmeten entre 50 i 100 mutacions noves (de novo) a cada fill. Aquestes mutacions provenen d’errors espontanis produïts per la maquinària molecular encarregada de replicar el DNA. El seu nombre, però, també pot incrementar-se per exposició a elements nocius com les radiacions ionitzants de la radioactivitat (tal com vam explicar en aquest reportatge). Així i tot, aquestes mutacions no són necessàriament perjudicials; de fet, generalment són innòcues, no tenen efectes. Tanmateix, com més mutacions es produeixen, més augmenta la probabilitat de tenir conseqüències perjudicials.
La preocupació per aquest fenomen ha culminat aquest mateix any amb la publicació d’una investigació on s’han analitzat 105 parelles exposades i els seus fills nascuts després de l’accident. Mitjançant l’ús d’eines bioinformàtiques i la seqüenciació dels genomes (DNA) de mares, pares i fills, s’ha pogut comprovar que no existeix un excés de mutacions de novo en la descendència, ni dels evacuats ni dels liquidadors. Amb altres paraules, les mutacions que han aparegut són igual en nombre que les de la població general no exposada.
Aquest estudi també ha pogut constatar que un dels paràmetres que més afecta la quantitat de mutacions de novo en la descendència és l’edat del pare al moment de l’engendrament.
En conclusió, l’evidència permet afirmar que, afortunadament, no han aparegut efectes transgeneracionals arran de l’accident de Txernòbil en liquidadors ni evacuats.
Ja per acabar…
Possiblement t’hauràs adonat que no hem esmentat en cap moment els treballadors de la central nuclear o els equips d’emergència que van acudir als primers instants de l’incident. Aquestes persones, a diferència dels liquidadors i evacuats, van rebre unes dosis molt altes, capaces de malmetre greument els teixits. Això els va provocar des de cremades i vòmits fins afectacions respiratòries i cerebrals mortals. Totes aquestes conseqüències s’engloben dins del que es coneix com a efectes deterministes de la radioactivitat, els efectes que es pateixen de forma segura un cop se supera una certa dosi rebuda.
En canvi, en aquest article hem vist els efectes estocàstics de l’exposició radioactiva, aquells que podrien aparèixer o no a conseqüència d’una quantitat de radioactivitat inferior a certs llindars (per exemple la recurrència del càncer).
Finalment, seria molt interessant parlar de si realment hi va haver un augment de defectes de naixement, avortaments espontanis i altres condicions mèdiques rellevants causades per l’exposició a la radioactivitat de persones ja embarassades. Tot i això, els estudis epidemiològics arriben a conclusions contraposades que en dificulten una resposta sòlida.
Per saber-ne més
NCI Press Release – International research teams explore genetic effects of Chernobyl radiation
Epidemiologic Reviews – The Chernobyl Disaster: Cancer following the Accident at the Chernobyl Nuclear Power Plant
Science – No excess mutations in the children of Chernobyl survivors, new study finds
Imatge de portada de Gleb Garanich
1. Obtingut de Pape et al. (2006)
3. Modificat de TiTi
4. Obtingut de Bauer Maja
5. Obtingut de Goriely (2016)
