L’actual pandèmia ha posat en relleu la importància i complexitat de la relació entre les persones, la nostra salut i benestar i els ecosistemes i la seva conservació.
Millorant el coneixement que tenim d’aquestes relacions, podríem anticipar i evitar les futures pandèmies, mitjançant la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes i la seva restauració.
Zoonosis i Canvi Global
Els virus muten contínuament, això sumat al fet que cada dia al món es produeixen milions de desplaçaments, és inevitable que sorgeixin noves malalties de tant en tant (algunes més mortals i virulentes que d’altres) que puguin posar en escac als sistemes de salut global.
L’augment de la taxa de zoonosis –malalties que passen d’un animal a les persones- virals emergents, està impulsada per les activitats antròpiques, com serien el canvi d’usos del sòl, la intensificació agrícola, la desforestació, la degradació dels hàbitats, pèrdua de la biodiversitat, urbanització, comerç legal i il·legal de fauna salvatge, la fragmentació del paisatge… Molts d’aquests, elements importants en el canvi global.
En aquest sentit, són nombrosos els articles que relacionen des de fa anys les zoonosis amb el canvi global, així com l’aparició i reaparició de les malalties infeccioses. La disminució de les barreres entre humans i la vida salvatge augmenta els riscos de zoonosi i la degradació generalitzada dels ecosistemes redueix els serveis ecosistèmics de regulació de malalties. Els riscos de malalties zoonòtiques es relacionen en última instància amb les crisis de biodiversitat i la inseguretat hídrica.
Comprendre com afecta el canvi climàtic – i el canvi global en general- a l’aparició i transmissió de les malalties infeccioses és molt important tant per a la investigació com per al públic en general. Tot i això, és un tema poc conegut.
En un estudi realitzat entre la UAB i l’Hospital Clínic (UB), es va preguntar als ciutadans dels Països Baixos i de l’estat espanyol i es va veure que aquests estan molt conscienciats sobre el canvi global i – gràcies a l’actual pandèmia- també sobre les malalties infeccioses. Tot i això, la població enquestada, va admetre una falta de formació envers la relació entre aquests dos temes. Segons l’estudi, més d’un 70% de les persones enquestades, creia que el canvi global afecta les malalties infeccioses i que els brots augmentarien per aquesta causa. Anem a veure-ho!
Cap on anem?
Per poder entendre aquestes relacions, és important seguir investigant per poder tenir una bona informació, en quantitat i qualitat. Només així podem evitar, detectar, anticipar, evitar riscos i aturar l’aparició de les malalties infeccioses així com la seva dispersió.
En un món globalitzat i amb interaccions tan complexes, és molt important integrar les diferents disciplines -no només de la ciència- com la virologia, l’ecologia, la medicina, la microbiologia, amb la matemàtica, l’estadística, la programació, i fins i tot amb el periodisme. D’aquesta forma es podran implementar estratègies d’intervenció exitoses.
Un exemple seria la integració de la virologia molecular i les tècniques ecològiques, que ens permet reconèixer de forma anticipada els patògens potencialment perillosos.
La integració dels coneixements científics amb les noves tecnologies i el concepte de BigData ens permeten, entre altres, modelar les respostes adaptades a la situació de globalització actual o bé monitoritzar la propagació de malalties. D’aquesta manera ens podríem anticipar a una gran epidèmia mundial i frenar-la a temps.
Aquestes eines han canviat la nostra capacitat de gestionar la conservació i la salut. També podem fer models per poder projectar les respostes dels ecosistemes a diferents tipus d’impactes ambientals o bé a projectes de conservació i restauració o al mateix canvi global. De fet ja hi ha alguns exemples, aviat us ho explicarem a les nostres xarxes socials.
Crisis de biodiversitat
Actualment es parla molt dels canvis en les tendències de les espècies arreu del món, de la degradació dels ecosistemes, de l’extinció local d’espècies, de la pèrdua de territori “natural”…
Aquesta realitat no és tan llunyana. A Catalunya, les dades són molt desoladores: una pèrdua de més del 50% d’espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 30% en els ambients agrícoles i prats i el 10% de les que habiten boscos i matollars – Informe “Estat de la Natura a Catalunya 2020”.
Què hi podem fer?
Com hem dit al principi, evitar els impactes, pal·liar l’efecte d’aquests, conservar els ecosistemes i restaurar aquells que ja han estat danyats.
Per poder evitar els impactes i riscos, una de les eines més importants que tenim és la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes.
Un dels exemples de conservació serien els ratpenats. A l’inici de la pandèmia, en algunes zones s’estava fent un esforç equivocat per frenar la pandèmia mitjançant matances indiscriminades de ratpenats sense cap base científica, algunes fins i tot promogudes per institucions i autoritats governamentals.
Els ratpenats són animals amenaçats, que tenen un gran paper ecològic i aporten serveis ecosistèmics, a part del seu valor intrínsec i que formen part del nostre patrimoni natural. Gairebé totes les espècies de ratpenats ibèriques són insectívores, fet que proporciona un estalvi en pesticides i reducció de riscos per la salut, no només pels mateixos pesticides, sinó també pels insectes, que poden ser vectors de malalties i/o causar danys a les persones i animals. En zones tropicals, dispersen llavors i pol·linitzen, com per exemple amb l’agave, amb el qual es fa el tequila.
D’altra banda, la restauració ecològica es considera una estratègia important per conservar la biodiversitat i reduir la degradació del territori. Actualment, tenim uns objectius molt ambiciosos de restauració de cara al 2030, des d’escala europea fins a catalana.
La natura no és una cosa aliena a la societat
La globalització i el creixement poblacional han portat a l’agricultura extensiva, a l’increment del nombre de carreteres, al canvi d’usos del sòl… Accions que modifiquen el paisatge i generen noves problemàtiques.
El nostre estil de vida actual i de mercat tendeixen a degradar els ecosistemes i els serveis ecosistèmics, fet que porta a un cicle de degradació, que tindrà conseqüències en el nostre sistema socioeconòmic.
Les evidències suggereixen que les pandèmies -i els desastres ecològics en general- afecten desproporcionadament els membres més pobres i els més desfavorits de la societat.
Per tant, els processos que condueixen el risc d’emergència i transmissió de malalties estan relacionats amb qüestions de justícia social, així com amb la integritat ecològica i activitats socioeconòmiques com l’agricultura i el comerç d’animals i productes animals.
Ja per acabar…
Per evitar futures crisis, cal una bona planificació i coordinació de la salut i l’ecologia.
També cal una avaluació d’impacte ecològic, per preparar i gestionar l’emergència i l’impacte de les zoonosis en el present i de cara al futur. Tot i això, és molt complex tenir en compte tots els factors, pel que necessitem coneixement i eines.
En aquest sentit, les respostes polítiques que abordin les amenaces zoonòtiques haurien d’incloure la regeneració dels ecosistemes, la conservació dels ecosistemes i en especial de la biodiversitat i la seguretat hídrica.
Per això necessitem seguir investigant, per trobar noves tècniques, noves eines, millorar les que tenim, millorar el nostre coneixement sobre les diferents interaccions entre el sistema socioeconòmic i els ecosistemes… I emprar els avenços que ja tenim, com són els equips multidisciplinaris on s’integren diferents disciplines, l’anàlisi de grans volums de dades (BigData), els models i projeccions…
Les pandèmies s’originen a causa del desenvolupament humà i dels seus impactes, com obrir una carretera, barrejar espècies que normalment no estarien juntes… Podríem concloure que el problema no són els animals o els ecosistemes, sinó la nostra relació amb ells i que ho podem canviar i solucionar.
Per saber-ne més
Informe de l’Estat Natura 2020 – Observatori de la natura
The ecologist – Rewilding for human Health
ScienceDirect – The role of ecosystems in mitigation and management of Covid-19 and other zoonoses
