T’imagines passejar entre criatures de 25 metres de llargada? O compartir oceans amb animals de dents afilades de la mida d’una balena? A l’univers de Michael Crichton, recreat a la gran pantalla de la mà de Steven Spielberg, això és possible al parc temàtic anomenat Parc Juràssic.
Però com de lluny estem d’aquest món fictici? I fins a quin punt podríem recrear aquests éssers que van habitar la Terra fa milions d’anys?
Fa 200 milions d’anys…
El juràssic és un període geològic que va tenir lloc fa uns 200 milions d’anys, i és el segon període de l’era Mesozoica. Durant aquesta època, els dinosaures van esdevenir els animals dominants a la terra.
La paraula juràssic té origen a la serralada Jura, que es troba a la frontera de Suïssa amb França i Alemanya. En aquesta regió es van trobar sediments de calcària marina corresponents a aquest període.
L’ingredient principal: ADN dinosàuric
Parc Juràssic és una novel·la en la qual uns científics aconsegueixen fer reviure dinosaures a partir del seu ADN trobat en mosquits conservats en ambre. Els insectes havien picat els rèptils gegants obtenint-ne sang, i en quedar atrapats en una resina, els científics de la novel·la aconsegueixen recuperar el material genètic dinosàuric.
L’àcid desoxiribonucleic, més conegut per les seves sigles ADN (o DNA en anglès), és el material hereditari dels humans i la majoria d’organismes. La majoria es troba guardat dins del nucli de les cèl·lules i es transmet de generació en generació.
L’ADN és una molècula formada per dues cadenes que formen una espiral i la seva informació es guarda en format d’un codi fet de quatre bases químiques: adenina (A), guanina (G), timina (T) i citosina (C).
L’estructura de l’ADN va ser descoberta per Watson i Crick, que van rebre el Premi Nobel de medicina el 1962, a partir de les imatges de cristal·lografia de Rosalind Franklin. La científica però, no va ser guardonada malgrat haver estat crucial en la investigació.
Compartir és viure
La combinació de les quatre lletres ACGT forma un llibre d’instruccions genètic únic i defineixen les característiques de l’ésser viu.
El genoma de l’ésser humà té una longitud de 4500 milions de parelles de bases d’ADN (podeu llegir-ne més a l’article El genoma a escala). Això dona lloc a moltes combinacions possibles de les quatre bases químiques! Però al cap i a la fi, els éssers humans ens assemblem molt més del que ens pensem, i és que compartim un 99,9% del genoma amb els altres individus de l’espècie Homo sapiens.
El 0,1% d’aquesta seqüència és el que determina les diferències com el color dels ulls, la llargada de les cames o la predisposició a certes malalties.
Anàlisis de les seqüències de DNA
De la mateixa manera que el nostre genoma és el que ens fa ser éssers humans, per crear un dinosaure necessitaríem el DNA d’aquestes criatures.
A la novel·la Parc Juràssic, ja hem vist que ho podem aconseguir extraient el material genètic que queda atrapat en els mosquits. Però, i fora la ficció? Doncs no és possible! Si bé hi ha materials que poden quedar conservats durant milions d’anys en ambre, no és el cas dels teixits tous o la sang, que és on hi podríem trobar DNA.
Un missatge secret en el llibre de Parc Juràssic…
En el llibre de Parc Juràssic però, hi trobem una seqüència genètica. Així doncs, quin és el codi enxifrat en la novel·la de Michael Cripton? Al 1992, el Dr. Mark Boguski, un jove científic, va decidir analitzar la seqüència genètica del llibre a través de BLAST, un programa informàtic d’alineament de seqüències.
Boguski va descobrir que la seqüència en qüestió correspon a un vector! Un vector, en biotecnologia, és una seqüència d’ADN circular que s’utilitza per transportar artificialment material genètic d’un organisme a un altre.
Així doncs, l’escriptor ens pica l’ullet colant la seqüència d’una eina biotecnològica en lloc d’un suposat ADN de dinosaure.
Els cosins dels dinosaures
Avui en dia, encara no s’ha trobat DNA dinosàuric pels motius exposats anteriorment. Tot i això, els científics han estat capaços de reconstruir l’arbre genealògic d’aquests animals.
I qui són els parents més pròxims dels dinosaures? De fet, en el llibre El món perdut, la seqüela de Parc Juràssic ens deixa una pista. En aquest cas, Michael Cripton va demanar-li al Dr. Mark Boguski que triés ell una seqüència pel nou llibre.
La seqüència resulta ser d’un Gallus gallus, és a dir, una gallina! I és que, segons estudis filogenètics, està estudiat que l’origen dels ocells són els dinosaures.
Ja per acabar…
La biotecnologia ha experimentat grans avenços en els últims anys, com el desenvolupament de la tecnologia CRISPR. Fins a quin punt podria ser Parc Juràssic una realitat?
Doncs el parc temàtic del món de Michael Cripton i Steven Spielberg romandrà una ficció, ja que com hem comentat abans, l’ADN només es pot conservar intacte durant 1,5 milions d’anys i, per tant, no és possible recuperar el material genètic d’aquestes espècies que van viure fa 200 milions d’anys.
Sí que s’ha recuperat però, ADN d’animals extingits com el mamut. De fet, el Professor George Church de Harvard, ha obtingut financiació per intentar recuperar aquesta espècie al planeta Terra. Tanmateix, si bé en un futur poc llunyà podríem tenir les eines per recrear-los, cal tenir en compte les conseqüències bioètiques que això comportaria.
Per saber-ne més
Michael Crichton – Jurassic Parc (1990)
BLAST – Jurassic Park DNA sequence
Mark Boguski – A molecular biologist visits Jurassic Park (1992)
- Extreta de Tobias1984, CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons.
