Quan pensem en dones i ciència, ens vénen al cap alguns noms. Molta gent ha sentit a parlar de Marie Curie, Rosalind Franklin, Jane Goodall o Barbara McClintock.
Però la història que avui explicaré és una mica diferent. És la d’una dona que, sense ser científica, ens ha deixat una gran petjada: Henrietta Lacks, o més coneguda com a HeLa.
Els inicis d’Henrietta Lacks
Aquesta història comença molt abans del naixement d’Henrietta. Marxem cap a l’estat de Virgínia (EUA) al voltant de l’any 1860. Benjamin Lacks, un gran propietari de diverses plantacions, va enamorar-se d’una treballadora negra. Amb el pas del temps es van fer amants i van tenir dos fills, tots dos amb el cognom Lacks.
Saltem ara unes quantes generacions, i ens situem l’any 1920. Aquí és quan va néixer la nostra protagonista, Henrietta Lacks, però no amb aquest nom, sinó com a Loretta. No se sap ben bé quan se li va canviar el nom.
La seva infància va ser estable, però, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la feina va escassejar al camp. En canvi, en època de guerra, la ciutat oferia possibilitats de feina. Així doncs, amb 22 anys va emigrar cap a la ciutat de Baltimore.
El somni d’un doctor
A Baltimore, a uns 10 km d’on vivia Henrietta, es trobava l’hospital John Hopkins. Aquí hi treballava el doctor George Gey, un científic que feia recerca sobre les cèl·lules canceroses. Tanmateix, mai no havia trobat un tipus cel·lular que pogués sobreviure i créixer en una placa de Petri.
La seva sort va canviar el febrer de 1951. Henrietta es va dirigir cap a l’hospital perquè presentava hemorràgies molt intenses durant la menstruació. Per desgràcia, els metges van detectar-li un tumor maligne molt agressiu. Era tan agressiu que va posar fi a la seva vida l’octubre del mateix any.
Potser Henrietta ja havia mort, però les seves cèl·lules tumorals continuaven ben vives. El doctor Gey va descobrir que es podien cultivar fàcilment en un laboratori, indefinidament i a un ritme de 24 hores per generació. En honor a Henrietta Lacks, les va nomenar línia cel·lular HeLa.
El redescobriment de la família
Sense males intencions, George Gey va enviar aquesta línia cel·lular a la universitat de Minnesota. Des d’aquí les cèl·lules es van començar a distribuir per tot el món. De fet, en pocs anys, els principals laboratoris de recerca tenien el seu propi estoc d’HeLa.
Mentrestant, la seva família no en sabia res.
Però, la cosa va canviar l’any 1973. Un grup de genetistes volia comprovar si el càncer era hereditari, així que van anar a parlar amb la família d’Henrietta. La seva primera sorpresa va ser que el marit i els quatre fills no en sabien res. No tenien constància que una part de la seva mare ja havia arribat fins a Europa. És més, amb prou feines sabien què era una cèl·lula.
Però els fills no es van quedar de braços plegats. La família vivia en la pobresa, mentre grans empreses s’estaven enriquint a base de la seva mare. Després de diverses batalles legals, no van aconseguir cap compensació econòmica. No obstant això, van continuar lluitant fins que es va reconèixer internacionalment la contribució de la seva mare.
Utilitats de les cèl·lules HeLa
Les cèl·lules HeLa van ser les primeres cèl·lules humanes cultivades en un laboratori. Actualment hi ha moltes línies cel·lulars humanes, però les HeLa continuen sent les més famoses. Algunes de les seves principals aplicacions han estat:
- Desenvolupament de la vacuna contra la poliomielitis.
- Desenvolupament de la vacuna contra el papil·loma humà.
- Viatges a l’espai per comprovar que passa a gravetat zero.
- Investigació general contra el càncer.
- Investigació general contra la SIDA.
- Experiments en cosmètica.
- Desenvolupament de mapes genòmics.
Ja per acabar…
La discussió ètica continua avui en dia. Va ser culpa del doctor Gey? No és el cas. Ell no buscava enriquir-se, sinó trobar una cura pel càncer. A més a més, en aquella època no era necessari demanar permisos.
Sigui com sigui, no es pot negar que la contribució d’Henrietta Lacks ha estat fonamental. Les seves cèl·lules han estat i són essencials en recerca. Actualment s’estima que hi ha entre 20 i 50 tones de cèl·lules HeLa en tot el món. Aquestes xifres astronòmiques fan que es publiquin més de 300 articles cada mes sobre recerca en malalties.
I, abans d’acabar, et vull recomanar un llibre. Si vols saber més coses sobre aquest tema, aconsello que et llegeixis The Immortal Life of Henrietta Lacks.
Per saber-ne més
BBC – Henrietta Lacks, la mujer con células inmortales que ha salvado innumerables vidas
Cuaderno de Cultura Científica – El caso de Henrietta Lacks
Technology Networks – 5 Contributions HeLa Cells Have Made to Science
