El linx ibèric és una espècie molt interessant perquè en els últims anys ha passat d’estar en perill crític d’extinció a recuperar les seves poblacions. Això ha estat possible gràcies als esforços de conservació que s’han impulsat per preservar-lo. En aquest reportatge coneixerem aquesta espècie, què la va portar a estar en perill d’extinció i què s’està fent per recuperar-ne les poblacions.
1. Què és?
El linx ibèric (Lynx pardinus) es coneix com el gran gat mediterrani. És un felí de mida mitjana amb una dieta carnívora. És el segon felí més amenaçat del món, per darrere del lleopard de l’Amur (Panthera pardus orientalis), i es considera “en perill d’extinció”. A més, tracta d’una una espècie endèmica de la península Ibèrica, és a dir, no la podem trobar enlloc més del món.
2. Com és?
El seu pes mitjà ronda els 13 kg en mascles i els 10 kg en femelles. Té les potes llargues i la cua curta. La cara és arrodonida, amb grans orelles i patilles, i el seu pelatge és de tons marrons amb taques negres
Les seves taques són com una empremta digital: són úniques i característiques de cada individu. Això ens permet identificar-los a través de les imatges. Un dels seus trets característics són les seves grans orelles, que tenen uns pèls negres en forma de pinzell que també tenen a la barbeta, que els serveixen per mimetitzar-se amb l’entorn.
3. On viu?
El seu hàbitat típic és la muntanya mediterrània, amb altituds compreses entre els 400 i els 1300 m, excepte a la regió de Doñana, on viu al nivell del mar. Necessita zones de vegetació tancada per descansar i reproduir-se i un grau mínim de molèsties humanes.
Actualment, existeixen diverses poblacions assentades a la península Ibèrica, entre Portugal, Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura. Sobretot, el podem trobar a Sierra Morena, els Montes de Toledo i Doñana. Són animals molt territorials: el domini de cada individu pot assolir dimensions d’entre 10 i 20 quilòmetres quadrats.
4. Què menja?
És un animal carnívor que s’alimenta principalment de conills (Oryctolagus cuniculus), tot i que també menja oques comunes (Anser anser) i cries de cèrvids, micromamífers i aus. Malauradament, en l’actualitat, les poblacions de conills s’han reduït a causa d’una malaltia vírica infecciosa d’origen francès: la mixomatosi.
5. Com es reprodueix?
Els mascles, que tenen el seu territori, busquen una femella amb qui reproduir-se. El zel té lloc entre gener i febrer. Després d’uns setanta dies de gestació, donen a llum als cadells, que poden ser entre un i quatre, tot i que el més habitual és que en siguin dos. Aleshores, la femella busca un lloc a resguard per poder parir, que solen ser zones de vegetació espessa o un forat a un arbre o inclús un cau. Tot i ser animals solitaris, en aquesta època solen estar en parella.
6. En quin estat es troben les seves poblacions?
L’any 2002 quedaven menys de 100 exemplars. Segons l’últim cens del 2022, la població ja assolia els 1600 individus per arreu de la península Ibèrica, gràcies als esforços de conservació i reintroducció.
7. Per què n’hi ha tan pocs?
Es tracta d’una espècie que comparteix hàbitat amb les persones. La forta antropització del seu hàbitat n’és la principal causa. Entre els efectes de l’antropització trobem la reducció del seu hàbitat, la caça furtiva i els atropellaments, que causen al voltant de 100 morts anuals (gairebé el 10% de la població total).
La caça furtiva avui en dia està molt controlada. En canvi, per reduir els atropellaments encara s’hi treballa, ja que requereix passos de fauna, que són com passos a nivell per animals per salvar les vies de comunicació viària.
Entre aquestes causes, també és rellevant la disminució de les poblacions de conills a causa de malalties que n’han afectat les poblacions, com la mixomatosi abans esmentada. Per tant, la recuperació del conill està estretament lligada a la recuperació del linx ibèric.
8. Què s’està fent per recuperar-lo?
S’estan conservant espais, creant passos de fauna, impulsant programes de recuperació de les poblacions de conills i criant en captivitat amb la seva alliberació posterior, entre altres.
Una altra mesura que s’està prenent, té a veure amb la variabilitat genètica i, per tant, amb la variabilitat dels sistemes immunitaris. En aquesta línia, va aprovar el 2020 el projecte “Life Lynx Connect” des de la Comissió Europea. Aquest projecte té com a objectiu crear una metapoblació de linx ibèric genèticament i demogràfica funcional, per tal de connectar les diferents poblacions.
Una metapoblació és un grup de poblacions d’una espècie separades en l’espai que interactuen entre si a un cert nivell. El seguiment es fa amb collars de ràdio seguiment, que aporten informació sobre el seu comportament, dispersió i causes de mortalitat. Aquests programes de recuperació no són nous, sinó que van començar el 1970.
9. Quin futur li espera?
L’objectiu de les entitats de conservació és assolir l’objectiu de 3000 – 3.500 individus per al 2040. Amb aquesta població, la continuïtat de l’espècie seria viable i es trobaria fora de perill. El focus de conservació se centra en les femelles reproductores.
10. On el podem veure?
Un d’aquests centres de recuperació es troba al Parc Natural de Doñana, “La Olivilla”, on fan visites guiades per un dels recintes i expliquen els detalls del programa de seguiment, reproducció i reintroducció.
Actualment, el podràs veure als centres de recuperació de fauna. Aquests centres tenen com a objectiu estudiar els comportaments i les característiques dels animals que es troben en perill d’extinció. D’aquesta manera, els esforços de conservació es poden centrar en allò que és més important. En aquests centres, ajunten individus que no poden viure en llibertat, perquè tenen alguna malaltia o condició física, amb l’objectiu que es reprodueixin; és aleshores quan alliberen les cries amb xips de seguiment i les poden continuar estudiant.
Ja per acabar…
El linx ibèric és l’espècie bandera de la conservació. Els resultats en xifres de les poblacions demostren que la conscienciació de la població i la inversió de diners en projectes de conservació donen bons resultats. Aquests esforços, que van del braç de les institucions científiques, són capaços de remuntar una població en perill crític d’extinció fins al perill d’extinció i tenir molt bones expectatives de futur. Si vols veure el linx ibèric en directe, des de WWF posen a la disposició del públic general càmeres en directe de centres de recuperació, com per exemple, aquest.
Per saber-ne més
Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic – Doñana: El lince ibérico (Lynx pardinus), el gran gato mediterráneo
Viquipèdia – Linx ibèric
Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic – Censo Lince 2020
Crèdits
Text: Irene Marta Guinovart
Revisió: Pau Clavell Revelles i Víctor Naharro Oriol
Maquetació: Pau Clavell Revelles
Promoció per xarxes socials: Princess Romero Tomas
Imatges
- Font Wikipedia. Diego Delso Crédito: Diego Delso CC BY-SA delso.photo, Copyright: CC-BY-SA
- Imatge pròpia: foto del linx des d’un telescopi a Doñana.
- Poblacions per àmbit territorial. Elaboració pròpia a partir de les dades del cens de 2020.
- Distribució de les poblacions per àmbit territorial segons cens 2020.
- Evolució de les poblacions. Traducció del cens de 2020.
- Centre de recuperació de fauna. Font pròpia.
