La desextinció és una paraulota que fa unes dècades només podíem arribar a relacionar amb la ficció, en pel·lícules com Jurassic Park. Però les ciències ens sorprenen, i conceptes que semblen propietat exclusiva del futur llunyà arriben al present amb força. Així, recuperar organismes que s’assemblin o siguin espècies extingides per l’ésser humà és un procediment que alguns han pensat i, de fet, ja han posat en marxa. Com us explicàvem a l’article anterior, l’empresa Colossal Biosciences es proposa precisament això amb el mamut.
La qüestió aquí, però, és saber com es pot fer això. D’una banda, hi ha tecnologia disponible que ho pot fer possible. De l’altra, encara queden grans innovacions per fer en diversos aspectes. En els pròxims anys veurem si és realment viable o no. Tanmateix, entre totes les especulacions i el ressò mediàtic, no ha estat fins fa ben poc que Colossal Biosciences ha mostrat avenços concrets en aquest llarg camí.
Tecnologies colossals
Si volem desextingir un mamut, el primer que necessitem és el seu material genètic. Tot i no poder recuperar el genoma sencer, el cas del mamut és relativament senzill, ja que el permagel de les tundres siberianes ha conservat en el fred exemplars en bon estat. D’aquesta manera, hem pogut obtenir gran part del seu genoma.
El problema, com anem dient, és que no el tenim sencer. A partir d’aquí, el que pretén Colossal Biosciences és utilitzar eines d’enginyeria genètica, principalment CRISPR-Cas9, per modificar cèl·lules d’elefant asiàtic. Així com sona, vindria a ser com un pinta i acolora on s’anirien substituint seqüències d’ADN de l’elefant per aquelles del mamut. En aquells llocs on no podem reconstruir amb ADN de mamut deixaríem l’ADN de l’elefant asiàtic, ja que és el parent evolutiu més proper. Realment, les diferències que hi ha entre l’elefant asiàtic i el mamut són moltes, però es poden arribar a conèixer i modificar.
Gestar un mamut: un repte colossal
Un cop les modificacions generen una cèl·lula prou similar a la d’un mamut llanut, s’hauria d’obtenir un embrió que pugui donar lloc a una cria. En aquest punt, el següent pas seria agafar el nucli d’aquesta cèl·lula i implantar-lo en un òvul d’elefant asiàtic (eliminant el seu nucli), per així generar un zigot. Això és precisament un procés de clonació similar a l’emprat amb l’ovella Dolly. De fet, el Dr. George Church (principal impulsor d’aquesta empresa) ha fet això prèviament per assolir porcs amb fins a 45 modificacions genètiques –tot i que aquí n’estem parlant de centenars de milers, un repte tecnològic molt més gran.
Òbviament, aquí no acaben els reptes perquè, com bé deus pensar, l’embrió generat haurà de gestar-se. I és bastant probable que no pugui gestar-lo una femella d’elefant asiàtic, així que s’hauria de recórrer a úters artificials. El zigot de mamut es desenvoluparia, inicialment, en un endometri artificial per després passar a una bossa que actuaria com a úter. És una tecnologia que l’any 2017 es va usar per aconseguir un xai modificat genèticament. Lluny de ser una tècnica perfecta i completa, és clar que en els pròxims anys veurem com avança i millora.
Dit i fet, així obtindríem un organisme que sense dubte semblaria un mamut llanut.
Podem dir que les passes del mamut ja ressonen, molt remotament, en el futur.
Avenços colossals
El sis de març del 2024 Colossal Biosciences va anunciar una primera fita en aquest procés: aconseguir generar cèl·lules embrionàries d’elefant a partir de cèl·lules de la pell. Però per què és rellevant això?
L’any 2006 el científic japonès Shinya Yamanaka va demostrar –i guanyar el premi Nobel en conseqüència– que qualsevol cèl·lula del cos es podia reprogramar perquè actués com una cèl·lula embrionària. La gràcia és que aquests tipus de cèl·lules tenen la capacitat de generar qualsevol altra cèl·lula del cos: és el que es coneix com a cèl·lules pluripotents induïdes. Aquestes cèl·lules s’havien obtingut per diverses espècies en perill d’extinció (com ara el rinoceront blanc), però mai abans per l’elefant asiàtic: un repte clau.
De fet, la clau del repte resulta ser ben curiosa. Els procediments fallaven fins que l’equip investigador va desactivar l’expressió del gen TP53. Sí, aquest famós gen i les seves múltiples còpies en el genoma de l’elefant són el secret de per què els elefants no tenen càncer (o almenys, una incidència molt menor).
De què serveix tot això?
Aquestes cèl·lules no són del tot necessàries per al protocol de clonació. Tot i això, tenir-les permet en primera instància estudiar més a fons la genètica de l’elefant i, arribat el moment, comprovar els canvis que es vagin fent cap a mamut in vitro. Si fem una sèrie de canvis i volem veure si, per exemple, l’elefant generaria pèl (com un mamut), podem diferenciar una cèl·lula embrionària d’aquestes en una cèl·lula de la pell. Més senzill i més directe.
Però si podem obtenir cèl·lules embrionàries de l’elefant, també podrem fer-ho del nou mamut. A la vegada, i al ritme dels avenços en biologia reproductiva, aquestes podrien usar-se per aconseguir òvuls i espermatozoides, que es podrien combinar per generar embrions, o fins i tot per obtenir embrions directament (cosa que es pot fer amb cèl·lules de ratolí i humanes). Això faria innecessària la fase de clonació pre-gestacional. A l’espera d’avenços i perfeccionaments –encara queden molts per fer–, és prometedor. De mica en mica.
Ja per acabar…
Per molt al·lucinant que sembli, tota aquesta història no està exempta de qüestions ètiques. El risc d’introduir una espècie que va deixar d’existir fa milers d’anys en un món completament diferent és alt, i el benefici, dubtós. A més, seran o no realment mamuts? Podran sobreviure en llibertat i adaptar-se? Encara més, s’han de deixar en llibertat? Abans de tirar-nos a la piscina definitiva, cal una bona una reflexió. I el temps corre.
Ciència-ficció i realitat, mamuts i parcs juràssics. Què més ens depara el futur?
Per saber-ne més
Colossal Biosciences – De-extinction
Nature Briefing – Will these reprogrammed elephant cells ever make a mammoth?
Naukas – Hacia la desextinción del mamut
Imatge 1: extreta de Cyclonaut, (2017, August 23). Young Woolly Mammoth Carcass. World History Encyclopedia. Retrieved from https://www.worldhistory.org/image/7032/young-woolly-mammoth-carcass/
Imatge 2: feta amb Canva.com
Tinc molts dubtes de que sigui una bona idea això, ja que si funciona pot anar-se’ns de les mans en el futur immediat. Ara bé, com a fita científic em sembla espectacular.