Avui és un dia especial per molta gent, ja que se celebra la Marató de TV3 sobre les malalties minoritàries. Des de Ciència Oberta hem volgut fer la nostra contribució particular. Un dels objectius principals d’aquest programa és la recaptació de fons, però també la divulgació científica.
Per aquest motiu, hem decidit fer un reportatge una mica especial redactat entre tots els editors de la web. Avui et portem unes quantes píndoles d’informació sobre les malalties minoritàries i alguns exemples.Minories que fan una majoria – Marc Canela
Les malalties minoritàries s’anomenen així perquè afecten molt poca gent. S’estima que una malaltia concreta pot afectar a 5 de cada 10 mil persones, és a dir, un 0,05% de la població. En global, però, n’hi ha tantes que sumades arriben a fer el 7% de la població. Per fer-se una idea, d’una classe de 30 alumnes, per estadística n’hi ha 2 que tenen una malaltia minoritària. D’acord, ara ja sabem que n’hi ha moltes. Però de quantes n’estem parlant? Actualment s’han identificat unes 7 mil malalties minoritàries, tot i que els científics sospiten que deuen haver-n’hi moltes més. Totes elles acostumen a ser cròniques i greus i, en el 80% dels casos, tenen un origen genètic. Hi ha tanta diversitat que les empreses i els laboratoris no donen l’abast. Aproximadament, el 40% de les malalties minoritàries no tenen tractament. Però el problema no acaba aquí. Els tractaments existents acostumen a ser cars perquè hi ha molt pocs pacients. Una de les solucions més esperançadores en aquests moments és la teràpia gènica, és a dir, la modificació del genoma in vivo per arreglar el gen mutat.
Síndrome de Hutchinson-Gilford – Clàudia Ferrer
Potser has sentit a parlar d’Adalia Rose, una youtuber de 13 anys amb gairebé 2,5 milions de subscriptors que t’omple d’alegria i felicitat amb els seus vídeos, tot i patir la síndrome de Hutchinson-Gilford, una de les formes més greus de progèria extremadament rara. El terme progèria prové del grec pro “abans” i geria “vellesa”. Comprèn tot un seguit de malalties genètiques rares caracteritzades per un envelliment prematur visible a curta edat. Entre aquestes trobem la síndrome de Hutchinson-Gilford amb una prevalença d’una persona entre 20 milions. Es caracteritza per un retard en el creixement, el cap desproporcionat amb la cara, la boca i el nas petits, alopècia, pell prima i venes visibles. Complicacions al final de la seva vida, que sol ser a l’adolescència, solen ser problemes cardiovasculars produïts per una ateroesclerosi.Parlem del mecanisme molecular de la malaltia…
La malaltia va ser caracteritzada per Jonathan Hutchinson el 1886 i Hastings Gilford va acabar de caracteritzar-la el 1904. La majoria de pacients de progèria presenten una afectació en el gen LMNA, que codifica per la làmina A i la làmina C, unes proteïnes encarregades d’estabilitzar el nucli cel·lular, organitzar el material genètic i regular la replicació, transcripció i reparació del DNA. Com et pots imaginar, si el DNA no es pot expressar de forma correcta, tampoc ho farà el cos, que presentarà un seguit d’anomalies com les ja esmentades. Aquest gen presenta una herència autosòmica dominant de novo, és a dir, els progenitors de la persona afectada no presenten la malaltia. El diagnòstic de la malaltia es pot fer amb un test genètic on es mira si la persona hipotèticament afectada presenta o no la mutació.Hi ha algun tractament contra la progèria?
Actualment no hi ha cap cura definitiva per la progèria. Tot i això, existeixen alguns tractaments en prova amb substàncies anticancerígenes que inhibeixen certes proteïnes relacionades amb el desenvolupament de la malaltia. I, en ser una malaltia genètica, potser en un futur es troba una teràpia gènica que funcioni. Mentrestant es donen cures pal·liatives als pacients com són dosis baixes d’aspirina pels problemes cardiovasculars, dietes hipercalòriques i tractaments amb hormona de creixement.Fibrosi quística – Nil Salvat
Us imagineu tenir el nas tapat, ple de mocs, les 24 h del dia, els 7 dies de la setmana? Ara que ve l’hivern, és normal tenir dificultats per respirar, sigui pels mocs o pel fred. Aquesta és la sensació que pateixen en primera instància les persones afectades per la fibrosi quística. A grans trets, aquesta malaltia produeix un gran augment i variació de les secrecions de mucoses espesses, principalment als pulmons, intestins, fetge i pàncrees. Això provoca problemes en l’aparell digestiu i pot arribar a alterar el funcionament del sistema endocrí, concretament en les glàndules sudorípares i en la fertilitat en l’aparell reproductor. A Catalunya, es calcula que un de cada 6 mil nadons neix afectat; és a dir, cada any neixen 20 nadons que desenvoluparan aquesta malaltia. En aquest aspecte, l’Associació Catalana de Fibrosi Quística (ACFQ) assessora totes aquelles persones que tinguin un interès per qualsevol dels aspectes de la malaltia. Per conèixer-ne breument la seva història, la fibrosi quística va ser descrita per primer cop l’any 1938 per la doctora Dorothy H. Andersen, que no va començar a formular hipòtesis sobre el mecanisme d’afectació d’aquesta fins 8 anys després.Però… com funciona la malaltia?
Uff… 1938! D’això en fa una pila d’anys! Com van descobrir quin era el mecanisme de la malaltia? Doncs bé, la malaltia és provocada per una mutació en un gen anomenat CFTR (Cystic Fibrose Transmembrane Regulator gene), que presenta una herència autosòmica recessiva. Per tant, encara que la mutació es descobrís als anys 80, observant els patrons d’herència de les famílies afectades, Andersen va poder observar el component genètic de la malaltia. Més tard, s’ha observat que aquest és l’únic factor que determina si una persona és afectada o no, i que, per tant, no és una malaltia contagiosa. Ara bé, concretament, aquesta mutació produeix un desequilibri dels ions essencials en les cèl·lules de les glàndules sudorípares. Aquest desequilibri provoca una retenció d’aigua que fa més espessos els productes de secreció com mucoses, suor… D’aquesta idea, se’n va extreure la primera idea de diagnosi: el test de la suor.I hi ha alguna solució ara per ara?
Malauradament, i com d’altres tantes malalties, la fibrosi quística no té cap cura. Tots els tractaments creats estan enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones afectades, com per exemple agents dilatadors pels bronquis, antibiòtics contra els bacteris que s’estableixen a les mucoses o suplements energètics per suplir la despesa realitzada per l’organisme contra l’acumulació de secrecions. Tot i això, últimament s’estan començant a realitzar tractaments amb teràpia gènica, que podrien aportar llum a l’entrellat i eliminar la malaltia definitivament.Malaltia de Tay-Sachs – Pau Clavell
L’any passat hi va haver notícies d’un nen afectat per aquesta malaltia que va tenir molt ressò a Espanya, però aquest és el cas d’una malaltia que és molt variable segons l’edat d’aparició. El tipus tardà o adult provoca debilitat muscular, trastorns psiquiàtrics, però finalment acaba provocant problemes de mobilitat, de manera que els afectats acaben necessitant assistència. Tot i això, l’esperança de vida és la d’una persona sana. Quan l’aparició es produeix entre els dos i els cinc anys, es tracta de la forma juvenil. En aquests casos es poden patir afectacions a la parla, la funció mental i sobretot es produeixen infeccions, una de les quals pot ser fatal. Finalment, els casos més freqüents afecten nadons de 3 a 6 mesos, que aparentment eren sans. Inicialment, es desenvolupa sensibilitat als sorolls forts i debilitat muscular que acaba desembocant en una paràlisi. Després, s’acaba produint un ràpid deteriorament de les funcions mentals i altres afectacions, com les pulmonars, que acaben resultant en pronòstics que no van més enllà dels quatre anys. Aquesta és, com pots veure, la més greu, però malauradament també és la més comuna.Què causa Tay-Sachs?
Es calcula que un de cada 320 mil naixements pot resultar afectat per Tay-Sachs. Tot i això, aquesta és com moltes altres malalties minoritàries una malaltia genètica, que concretament es produeix quan els dos progenitors en són portadors i ambdós transmeten el gen associat a la malaltia. Es tracta d’un gen situat en un cromosoma no-sexual. La funció d’aquest gen és codificar per una proteïna anomenada hexosaminidasa A, de manera que els pacients afectats no la tenen. Llavors, això produeix una acumulació d’un cert tipus de greixos anomenats gangliòsids a les cèl·lules del cervell, concretament a una estructura de l’interior de les cèl·lules anomenada lisosomes. Això té greus afectacions en les neurones i s’acaba produint una greu lesió en el sistema nerviós central.Què s’hi pot fer actualment?
És fonamental fer-ne recerca perquè no se’n coneix cap cura, però tampoc tenim teràpies per endarrerir la progressió de la malaltia. Ara mateix, només es disposa de tractaments per pal·liar els símptomes, com ara intentar controlar les infeccions i les convulsions. Cal promoure’n la investigació, el focus de la qual estaria centrada a curar la malaltia mitjançant teràpia gènica.Esclerosi Lateral Amiotròfica – Víctor Jiménez
L’any 2018, el món va quedar concernit quan el físic Stephen Hawking va morir a causa de la malaltia que durant tota la seva vida provocà que visqués completament immòbil. Ell és possiblement l’exemple més mediàtic i excepcional de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). I és que a més, molts encara recordarem com l’estiu de 2014 es va viralitzar el repte Ice Bucket Challenge. Internet es va omplir de vídeos on gent de tota classe es tirava a sobre una galleda d’aigua congelada, alguns de formes molt extravagants, amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta malaltia. L’ELA forma part de les malalties minoritàries neurodegeneratives, ja que afecta entre 5 i 9 persones de cada 100 mil, generalment majors de 50 anys. Els símptomes que presenta deriven del deteriorament progressiu muscular que acaba causant insuficiència respiratòria a les persones que la pateixen en un termini que, de forma general, varia entre els 3 i 5 anys. A Catalunya, la Fundació Miquel Valls treballa des de l’any 2005 per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta malaltia.Coneixent l’ELA
L’ELA és classificada com una malaltia de neurones motores. Això és, afecta principalment les neurones motores del cervell i la medul·la espinal, que són les encarregades d’enviar informació als músculs i viceversa. Tot i això, no només afecta les funcions motores, ja que l’aparell respiratori, el sistema digestiu i aspectes socials i psicològics també es veuen greument alterats. En aquest aspecte és una malaltia que necessita una assistència integrada per diferents professionals. El 90% dels casos d’aquesta malaltia són esporàdics, és a dir, sense factors de risc clarament associats. Per l’altra banda, el 10% de casos restants tenen un origen genètic. Però, què causa la mort d’aquestes neurones? La veritat és que els mecanismes patofisiològics fonamentals encara no s’entenen del tot, però se sap que l’agregació i acumulació de proteïnes mal formades a les neurones motores causen la seva mort, igual que en altres desordres neurodegeneratius com l’Alzheimer. El gen TDP43 és el causant principal d’aquests agregats en un 97% dels casos.Diagnòstic i… tractaments?
L’ELA pot començar a manifestar-se de dues formes: afectació a les extremitats o a la zona bulbar (amb conseqüents afectacions per la parla o la deglució). No hi ha cap prova específica per la detecció, i és a partir dels símptomes i diferents proves clíniques que s’acaba diagnosticant. Avui dia encara no hi ha cap cura pel tractament d’aquesta malaltia. Hi ha teràpies físiques, de llenguatge i suport tant nutricionals com respiratoris per facilitar la vida dels malalts. Per la malaltia com a tal, només s’han comercialitzat dos fàrmacs: riluzole i edaravona, que poden prolongar la vida però no reverteixen les afectacions que causa. En resum, encara queda molta feina i investigació per arribar a poder trobar un tractament eficient. Actualment hi ha estudis que impliquen cèl·lules mare, nous marcadors per caracteritzar la malaltia i fins i tot la teràpia gènica.Per saber-ne més
TV3 – Què són les malalties minoritàries
NCBI – Hutchinson-Gilford Progeria Syndrome
Associació Catalana de Fibrosi Quística – Informació
Ciència Oberta – Les mutacions genètiques
Sant Joan de Déu – Enfermedad de Tay-Sachs
MedlinePlus – Enfermedad de Tay-Sachs
NIH – Esclerosis lateral amiotrófica
CuidatePlus – ELA (esclerosis lateral amiotrófica)
