Et lleves un dia al matí, després de passar una mala nit, i no et trobes bé. Decideixes anar a urgències, et visita una doctora, et recepta uns medicaments i cap a casa. Al cap d’uns dies, si tot va bé, ja tornes a estar perfecte. Aquest procés ja el tenim molt normalitzat, però com va començar la medicina? Doncs, com ja hem anat veient en altres casos durant aquest mes, situem l’origen de la medicina a l’antiga Grècia.
Hipòcrates
Tradicionalment, la religió, les supersticions i la màgia s’havien utilitzat per donar una explicació a les malalties. La causa de les malalties era atribuïda a una espècie de força maligna o un càstig dels déus. No va ser fins a Hipòcrates de Kos, que va viure durant el segle V aC, que es va produir un canvi de paradigma en la medicina. Per això, Hipòcrates n’és considerat el pare.
Tot el coneixement mèdic sorgit de la nova visió d’Hipòcrates està agrupat en una col·lecció de llibres anomenada Corpus Hipocràtic. La seva autoria no està clara, malgrat que es creu que va ser escrit per diversos deixebles d’Hipòcrates. En qualsevol cas, sí que en podem treure aspectes importants per a entendre les seves aportacions a la medicina.
Creant les bases de la medicina
En primer lloc, Hipòcrates va ser capaç d’agrupar el coneixement mèdic preexistent d’altres escoles. A més, va aportar una gran quantitat de vocabulari, que encara s’utilitza avui dia, com ara asma, epilèpsia o herpes.
Juntament amb els seus deixebles va dur a terme una gran tasca d’estudi i compilació de casos clínics de molts pacients amb diferents patologies. I precisament, per primera vegada, va centrar l’atenció en el pacient en la seva totalitat física i mental alhora que el seu entorn, en comptes de fixar-se exclusivament en la malaltia.
També, va ser capaç d’utilitzar la lògica per observar i enregistrar les malalties, deixant de banda el misticisme que havia regnat fins a aquell moment.
Per últim, Hipòcrates va afegir una nova dimensió: l’ètica i moral de la pràctica i teoria mèdica. Un exemple fonamental és que sempre s’ha d’intentar ajudar al pacient o com a mínim no fer-li més mal.
Gràcies als seus ensenyaments, el seu mètode i els seus deixebles de l’escola mèdica de Kos, aquesta es va convertir en la referència durant l’antiga Grècia i l’Imperi Romà, alhora que va establir els fonaments de la medicina actual.
Vigència de la medicina d’Hipòcrates
Creuries que algunes de les tècniques que s’utilitzen avui en dia ja les utilitzava Hipòcrates, o fins i tot, que les va idear ell?
Un exemple molt clar és l’estetoscopi, un invent del segle XVIII, àmpliament utilitzat per auscultar. Doncs bé, Hipòcrates ja utilitzava aquesta tècnica, però ho feia escoltant la respiració posant l’orella sobre el pit del pacient. D’aquesta forma va ser capaç de relacionar la tos i la dificultat per respirar amb la congestió als pulmons.
Ja per acabar…
Les úniques aportacions de l’antiga Grècia a la medicina actual no són exclusivament pràctiques i teòriques sinó que també n’hi ha d’estètiques. De ben segur que teniu present el següent símbol: un ceptre alat amb dues serps enroscades. Aquest símbol prové del déu grec Hermes, protector dels alquimistes, i com ja sabeu, avui dia és un dels símbols de la medicina.
Per saber-ne més
The Professional Medical Assistant – Brief History of Medicine
DHO: Health Science – History of Health Care
Asclepieion – History of Medicine
