1. Què són les meduses?
Comencem per l’inici. Què són aquests éssers estranys que semblen vinguts d’una galàxia llunyana? Encara que no ens ho sembli, les meduses són animals! Pertanyen al grup dels cnidaris i són conegudes per les seves formes i colors i també per les seves picades! De fet, el nom de cnidaris ja fa referència a això, ja que en grec, knide, vol dir ortiga.
2. Com són les meduses?
Tenen forma de campana, que anomenem ombrel·la, de la qual en surten els tentacles. A més, tenen el que anomenem simetria radial primària, és a dir, prenent com a referència qualsevol punt de la medusa en un eix imaginari, aquesta serà simètrica.
Estan formades en un 95% per aigua, fet que els dona aquesta coloració gairebé transparent que fa que a vegades es puguin confondre amb bosses de plàstic.
De fet són molt “senzilles” perquè només tenen dos tipus de teixits: l’exterior es coneix com a epidermis (l’equivalent a la nostra pell) i l’interior com a gastrodermis, que és el teixit digestiu. Tenen organització dels teixits, però no diferencien òrgans. Per tant, no tenen estructures circulatòries, respiratòries ni excretores, només una cavitat digestiva anomenada gastocel i un sistema nerviós difós.
El sistema nerviós està format per entramats de neurones, sense estructures concretes. Tenen dos tipus de cèl·lules diferenciades per la “percepció”: unes fotosensibles (ocels) i unes altres que els permeten mantenir l’equilibri i orientar-se (estatocists). Gràcies a aquest sistema nerviós i a les cèl·lules diferenciades, tenen una percepció de 360°.
Els Cnidaris inclouen les meduses, les anemones de mar i els coralls. Aquests poden tenir forma de pòlip (hydra) o de medusa (paraigües), o bé intercalar les dues formes al llarg del seu cicle vital. Les meduses són de nadadores lliures i els pòlips viuen en colònies sèssils (sedentàries, subjectades a les roques).
3. Com es mouen?
Tothom alguna vegada s’ha quedat embadalit amb els vídeos de meduses “nedant”. Doncs bé, si les meduses només tenen dos teixits, com neden?
Ho fan gràcies a un mecanisme de mobilitat rítmica amb l’aigua: els músculs de la subombrel·la expulsen l’aigua i les propulsen com si fossin un coet. Mitjançant aquests moviments les meduses poden fer migracions diàries per alimentar-se i fugir dels depredadors.
En el cas dels pòlips, no neden, però es mouen gràcies al seu esquelet hidrostàtic, format per diverses cavitats plenes de líquid que mantenen la turgència gràcies a la pressió.
4. Com s’alimenten?
A base de plàncton, petits peixos i sobretot petits crustacis (copèpodes). Capturen l’aliment amb els seus tentacles i els porten cap a la “boca”. Tot i que moltes vegades han estat infravalorades, són una part essencial de la xarxa tròfica i dels cicles dels nutrients.
5. On viuen?
Normalment viuen a mar obert formant grans grups. Tot i això, a l’estiu, són arrossegades pels corrents superficials i pel vent cap a la costa. Acaben morint a les platges on són depredades per peixos i crustacis.
6. Com ens “piquen”?
Una vegada sabem com són les meduses, arriba el tema!
El grup dels cnidaris, és a dir, els pòlips i meduses, tenen unes cèl·lules exclusives que es troben a l’epidermis: els cnidocists. Aquestes cèl·lules formen una estructura que anomenem globalment cnido amb un mecanisme fascinant que és el responsable la picor en la nostra pell.
Per tant, tenim unes cèl·lules úniques entre els animals anomenades cnidocist o cnidoblasts, i cadascuna formen un cnido. Els cnidos són les estructures que segreguen substàncies urticants o bé poden servir per capturar i retenir les preses. Hi ha desenes de cnidos diferents, sigui pels productes o per l’estructura. Els cnidocists són especialment abundants en els tentacles i al voltant de la “boca”, arribant a haver-hi milions per cada tentacle.
Tot en la natura té un sentit, en aquest cas aquesta substància urticant serveix per defensar-se dels depredadors i capturar preses.
Com és el cnido?
El cnido està format per proteïnes semblants al col·lagen. Aquesta estructura té una obertura (opercle) que la tanca hermèticament i un cnidocil (el gatell activador que funciona com a sensor d’estímuls mecànics). Dins la cavitat hi ha una pressió osmòtica molt gran i està carregada amb potents neurotransmissors. Així doncs, quan algun element activa el cnidocil, s’obre l’opercle i es dispara un ganxo a una velocitat de 2 m/s (7,2 km/h) anomenat stylus que va lligat a un filament que es troba enrotllat al seu interior i sovint té espines. Aquest es clava en la presa o el depredador i injecta el líquid verinós contingut en la càpsula.
Quan s’activa el cnidocil, s’obre l’opercle i es dispara el stylus amb el fil a alta velocitat gràcies a l’alta pressió.
7. Què és aquesta substància?
Aquesta substància està formada per una mescla de fenols (com els que podem trobar en les flors i en la fusta) i proteïnes. La composició varia segons les espècies i pot tenir efectes neurotòxics, cardiotòxics i citotòxics (tòxic per les cèl·lules). Per tant, aquest verí és el que provoca les afectacions i les irritacions a la pell.
Un exemple és la medusa australiana Vespa de mar (Chironex fleckeri), que causa més víctimes entre els banyistes que els atacs de taurons.
8. Què fer si em pica una medusa? Primers auxilis
Evitar tocar-les, inclús si estan a la sorra. Quan es moren, les meduses van perdent la capacitat urticant, però inclús estant fora de l’aigua poden mantenir aquest efecte fins 36 hores després d’haver-ne sortit.
També és importat mantenir la calma, ja que si ens comencem a moure s’anirien acostant i tindríem més zones de contacte.
En resum: què hem de fer si es dona el cas?
Primer pas
Treure les restes de tentacles o fragments amb una targeta o similar. No us rasqueu, ja que, si no, es podrien activar els cnidocists.
Segon pas
Rentar amb aigua de mar, ja que l’aigua dolça activa els cnidocists.
Tercer pas
Aplicar gel sec durant 5-15 minuts, o bé gel que estigui dins d’una bossa de plàstic. Mai ho feu directament sobre la pell. Si el dolor persisteix, consulteu-ho amb un professional de la salut.
Us recomanem que si us trobeu en una platja o fent alguna activitat guiada, us dirigiu a l’equip de socorrisme o a la persona responsable de l’activitat. Recordeu que les meduses que trobem al mediterrani no són letals. És important posar-se crema solar, ja que a part de protegir-vos de la radiació del sol, crea una pel·lícula protectora.
9. Meduses al Mediterrani
Qui més qui menys s’ha trobat alguna vegada amb meduses al mar. A continuació us en presentem quatre:
| Nom | Descripció |
|---|---|
| Pelagia noctiluca | Coneguda com a “medusa luminescent” per la seva bioluminescència, és una medusa molt freqüent de 5 a 20 cm d’ombrel·la, de color rosat i d’alta perillositat pels seus possibles efectes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics, com si fos una cremada dolorosa. |
| Rhizostoma pulmo o borm blau | És la més perillosa entre les freqüents a les costes catalanes. És més gran que la Pelagia noctiluca, fa entre 10 i 40 cm de diàmetre. Com diu el seu nom és de color blanc-blavós amb una vora de color violeta. Es reconeix perquè té els tentacles orals fusionats. |
| Cotylhoriza tuberculata | Coneguda com a “medusa ou ferrat” per la seva forma aplanada amb una protuberància central de color taronja. És de baixa perillositat, ja que la seva picada no passa d’una lleugera irritació de la pell i és l’única espècie del Mediterrani apta per al consum humà. Pot arribar a fer 35 cm. Es reconeix per la seva forma d’ovni i perquè els tentacles orals tenen tres apèndixs amb l’extrem en forma de botó blau. |
| Aurelia aurita (born) | Pot tenir una ombrel·la de fins a 25 cm. És de color transparent amb taques blaves. Es reconeix pel color rosat-porpra i en forma de ferradura dels seus quatre òrgans reproductors. És de baixa perillositat i poc freqüent. |
10. Per què sembla que cada any hi hagi més meduses?
En els últims anys s’han hagut de tancar moltes platges pels blooms de meduses (proliferacions massives), ja que en aquell moment són un risc per la població. Aquests blooms semblen induïts per l’acumulació de nutrients (sobretot nitrats) dels mars i oceans, la sobrepesca, les translocacions d’espècies, el canvi climàtic, l’augment de les temperatures, la modificació dels hàbitats, la disminució dels depredadors, la davallada de les espècies competidores…
Un dels factors més estudiats és la disminució de depredadors, principalment tortugues, a causa de les xarxes fantasma (les que s’escapen o abandonen), els microplàstics, la toxicitat… I també per la davallada de la tonyina vermella (Thunnus thynnys) i peix llança (Tetraplturus belone).
Però no totes les conseqüències de les pertorbacions antropogèniques porten a blooms. De fet, un dels efectes del canvi global és l’acidificació dels mars i oceans per l’equilibri entre l’aigua i l’atmosfera en concentració de CO₂. Aquesta disminució del pH, causaria efectes letals en els individus adults i en el plàncton, fet que repercutiria en les poblacions. La disminució de les meduses portaria a esdeveniments ecològics nocius, com els blooms algals.
Totes aquestes alteracions comportarien canvis en les estructures pelàgiques (les que es troben a mar obert) i en les xarxes tròfiques. Per això és important conèixer aquestes interaccions per tal de poder prendre mesures de gestió adequades i seguir fent recerca per conèixer millor els efectes del canvi global en les meduses. Un dels efectes més visibles i importants econòmicament i ecològica és el que tindria sobre els peixos. En l’aqüicultura, els blooms de meduses i els blooms algals poden comportar greus problemes.
Ja per acabar…
Les meduses són animals fascinants que moltes vegades s’han deixat de banda per la seva senzillesa, però tenen un paper clau en els ecosistemes aquàtics, sobretot d’aigua salada, però també d’aigua dolça.
Els blooms de meduses cada vegada seran més freqüents i més dispersos pel territori, per això és important seguir estudiant aquests organismes per poder prendre mesures de gestió adequades.
El canvi global no va d’un o dos graus, va de molt més!
Agraïm a la Montsant Guilera, amiga i fan del projecte, per les seves correccions, ànims i les il·lustracions. Gràcies per tant!
Per saber-ne més
ICM- CSIC – Meduses – Directe amb JM Gili i Ainara Ballesteros (ICM-CSIC)
Nature Scientific Reports – Ocean acidification causes mortality in the medusa stage of the cubozoan Carybdea xaymacana
Global Change Biology – Have jellyfish in the Irish Sea benefited from climate change and overfishing?
- Extreta de piqsels.com.
2. Pòlip i medusa. Philcha, Public domain, via Wikimedia Commons.
3. Cnidocists, Montsant Guilera Cabré.
4. Vespa de mar, GFS, CC0, via Wikimedia Commons.
5. Elaboració pròpia a partir de:
- Pelagia noctiluca, © Hans Hillewaert.
- Rhizostoma pulmo, Ales Kladnik from Ljubljana, Slovenia, CC BY 2.0, via Wikimedia Commons.
- Cotylorhiza tuberculata, Alisa Parashchenko, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
- Aurelia aurita, Гурьева Светлана (zooclub.ru), CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
Es super interessant i esta molt ben explicat!!! Gracies