L’Institut d’Estudis Catalans defineix mite com un relat fabulós, amb rerefons simbòlic o religiós, que serveix per explicar una idea. Afegeix també que el mite és una creença popular basada en una falsedat.
Llegint això, em pregunto per què alguns relats fabulosos arrelen en la societat, adopten l’estatus de creença i amb el temps la creença és percebuda com a saber.
La realitat que ens envolta és externa a l’individu. És una realitat empírica i la seva aprehensió és el que constitueix el coneixement, entès aquest com el conjunt de tots els sabers. Ara bé, les persones no ens relacionem directament amb la realitat sinó que ho fem amb la representació mental que ens fem d’ella. La ciència és molt conscient d’això últim i per aquest motiu les afirmacions científiques no són veritats absolutes. Són coneixements perfectibles que tendeixen sempre cap a un major grau de certesa en l’explicació dels fenòmens naturals. Aquesta tendència la podeu interpretar perfectament com el límit d’una funció amb asímptotes: f(x) tendeix cap a un valor al qual mai hi arriba.
Les creences són veritats subjectives; és a dir, quelcom que l’individu considera cert. Són conviccions assumides per la societat que l’individu incorpora com a una interpretació veritable de la realitat. Ara bé, no es pot confondre aquesta veritat amb la veritat objectiva, que és independent de l’individu i que es basa en la poderosa eina de la contrastació experimental. Aquesta contrastació és la condició necessària per a poder fer afirmacions científiques.
A continuació desmuntarem alguns mites a partir d’una anàlisi senzilla dels arguments que els sustenten.
Mite 1: l’Amazònia és el pulmó del planeta
Fals.
Aquesta afirmació llargament repetida ha cobrat embranzida últimament degut als grans incendis que ha sofert la regió. L’autèntic pulmó del planeta són els oceans. Les algues unicel·lulars i els cianobacteris marins produeixen entre el 50 i el 85% de l’oxigen atmosfèric. A més a més, la comparació amb els pulmons és totalment desencertada: en els pulmons hi ha consum d’oxigen i alliberament de diòxid de carboni (CO2).
Afegim també que hi ha la creença popular que les plantes només fan la fotosíntesi, que és la producció de matèria orgànica (glúcids) a partir del CO2 atmosfèric i aigua. Això és fals: les plantes també respiren. La respiració és una reacció de combustió en la qual els compostos orgànics reaccionen amb l’oxigen atmosfèric i s’allibera CO2 i aigua. Fotosíntesi i respiració són, doncs, reaccions oposades.
Si sumem les dues reaccions, en els boscos joves hi ha un cert balanç cap a la producció neta d’oxigen, ja que la fotosíntesi guanya la partida a la respiració perquè els arbres estan en fase de creixement intens. Però, a l’Amazònia, els boscos són madurs i el balanç net de producció d’oxigen és pràcticament zero.
Conclusió: no es pot defensar la conservació de l’Amazònia amb un argument equivocat. L’Amazònia regula la humitat atmosfèrica d’Amèrica del Sud, té un gran impacte en el clima a escala mundial, té una gran biodiversitat, és una possible font de nous medicaments i és la casa de cultures minoritzades en perill d’extinció, però no és el pulmó del planeta.
Mite 2: la Naturalesa és una mare
Fals.
Aquest mite, de tradició grecoromana, és una personificació de les característiques vitals de la natura, especialment centrada en la fertilitat. Aquesta creença ha anat derivant cap a la concepció edulcorada que la natura és l’essència de la bona mare: ens alimenta, ens protegeix, vetlla per tot i tothom, és sàvia i bondadosa. Tot plegat és una visió naïf no s’ajusta a la realitat.
La realitat és molt més complicada. La natura és salvatge, violenta i manipuladora. Les estratègies d’engany i d’extermini estan finament orientades cap a la supervivència. La selecció natural elimina als menys aptes, el conflicte és un generador de biodiversitat.
Conclusió: Si volem comprendre l’entorn, cal que desmuntem els mites. Les falses creences ens allunyen de la realitat i ens impedeixen una millor interacció amb ella. La natura és com és i no podem atribuir-li la intencionalitat de fer el bé o el mal. Els lleons que passen a ser dominants maten els cadells del mascle alfa destronat. Els goril·les també ho fan. Aquests fets no es poden valorar moralment perquè a la natura el concepte de moralitat no és aplicable.
Mite 3: Els aliments transgènics són dolents per la salut
Fals.
De moment, no hi ha cap prova que sustenti aquesta afirmació.
Un ésser transgènic és aquell que porta incorporat material genètic que no li és propi i que li confereix noves funcions o millora les que ja té, com ara la resistència a plagues o la viabilitat en sòls de cultiu pobre. Per posar algun exemple, existeixen tomàquets transgènics modificats per a resistir condicions d’alta salinitat. També hi ha transgènics d’arròs, patates, taronges, pomes, blat, soja, papaia, etc., en diferents estats d’aprovació legal segons els països. Tot això pot suposar un avantatge per resoldre el problema de la fam en algunes parts del món.
La humanitat fa segles que practica la selecció artificial, procurant que allò que cultiva o cria s’ajusti tant com sigui possible a les condicions de l’entorn o de necessitat de les persones. La creació de transgènics és, simplement, un pas més enllà.
Conclusió: El posicionament legítim en contra dels transgènics no es pot basar en una no-evidència. Existeixen arguments molt més contundents relacionats no amb els transgènics en si mateixos sinó amb la seva utilització. Les llavors transgèniques no són viables i poden generar dependència dels cultivadors envers les corporacions que les fabriquen.
Per altra banda, els cultius transgènics comporten el perill potencial de la pèrdua de la biodiversitat i de la possible aparició d’impactes ambientals que no es poden preveure. No hem d’oblidar que en tots els nivells de l’organització biològica apareixen les anomenades propietats emergents. Aquestes propietats no són deduïbles a partir del coneixement de les propietats dels nivells d’organització inferiors. En conseqüència, l’expansió pels ecosistemes d’éssers transgènics pot tenir conseqüències imprevisibles si apareixen propietats i funcions biològiques que no es poden preveure.
Ja per acabar…
En la següent entrega de Siguem seriosos (II) seguirem desmuntant mites, alguns d’ells de rabiosa actualitat, com el del moviment antivacunes o el de la contraposició cada cop més estesa de químic versus natural, molt atiada per empreses de tota mena, especialment dels àmbits de l’homeopatia, alimentació i cosmètica.
No podem restar impassibles davant les mentides i la desinformació. Cal continuar treballant per fer una societat més culta i que construeixi les seves opinions des de l’òptica de la crítica racional.
Per saber-ne més
Susan Haack – Defensar la ciència dintre de la raó
Carl Sagan – El mundo y sus demonios
Jordi de Manuel i Jesús Purroy – 100 qüestions per identificar la pseudociència
- Extreta de Wikimedia Commons.
- Extreta de Wikimedia Commons.
- Extreta de https://twitter.com/delpagesacasa.
