Elogi de la imperfecció3 min de lectura

Rita Levi-Montalcini és sens dubte una de les principals científiques del segle XX. Nascuda a Itàlia, va emigrar als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial per continuar la seva carrera. Els seus treballs sobre el desenvolupament del sistema nerviós van portar al descobriment del “factor de creixement nerviós” (NGF per les seves sigles en anglès), cosa que li va valer el Premi Nobel de Medicina l’any 1986.

Elogio de la imperfección, autobiografia de Rita Levi-Montalcini, és un clar exemple que es pot fer divulgació per tots els públics. S’hi combinen de forma magistral tres aspectes: la biografia de la vida de l’autora, les reflexions sobre els esdeveniments que li van tocar viure i una explicació entenedora del descobriment amb el qual va obtenir el Premi Nobel.

Des d’un principi veiem com Levi-Montalcini esdevé un exemple de superació, tal com s’aprecia en les seves vivències durant la Segona Guerra Mundial. Com que era d’origen jueu, tot i que ella mateixa es considerava atea, les lleis racials li van prohibir exercir la seva professió. Tanmateix, ella no es va donar per vençuda ni va perdre els ànims, i va continuar fent recerca a casa seva. En la línia d’aquesta vida tan especial, l’obra ens ofereix vivències i detalls memorables, com quan es relata que durant els bombardejos de la ciutat de Torí, on ella vivia, s’emportava el seu microscopi cap al refugi antiaeri.

Val a dir, però, que un dels aspectes negatius d’aquest llibre és el seu final. Durant el llibre posa molt d’èmfasi en cada etapa de la seva vida. Fins i tot hi ha un capítol dedicat únicament a parlar de la seva amistat amb un científic en concret. Ara bé, quan arriba el final, quan el lector espera trobar la part del Premi Nobel, doncs resulta que no hi és. Només se’n fa una petita menció, d’un paràgraf potser, però l’autora no ens explica en cap cas la seva experiència personal. Segurament Rita volia demostrar la poca rellevància que va tenir el premi per ella, però això fa que el llibre acabi una mica coix.

En global, és un llibre que recomanable per a qualsevol persona, independentment de la seva formació científica. Els moments més tècnics i complicats es compensen de manera satisfactòria amb un llenguatge planer i uns capítols curts que són fàcilment entenedors. No hi ha cap dubte, amb els seus encerts i desencerts, que Elogio de la imperfección és una gran obra per descobrir i endinsar-se en la vida fascinant de la premi Nobel Rita Levi-Montalcini.