Nit d’estiu, amics, jardí, piscina i algun refrigeri, senzillament una combinació simple però perfecta. Però, potser no per tots… Sempre hi ha algú especialment preocupat pels mosquits que acaba perfumant la vetllada amb espelmes, polseretes o repel·lents de mosquits de tota mena. Per a la seva frustració, sempre hi ha qui sembla invisible pels mosquits.
L’altra cara de la moneda
Aquesta era la història bonica. La realitat és que els mosquits són l’animal més mortífer de la Terra. Són responsables de la mort d’aproximadament 700 mil persones cada any. Aquests insectes són els vectors, és a dir, els transmissor de malalties com la malària, el dengue, la febre groga i l’encefalitis japonesa.
Per ser conscients de la magnitud de la seva perillositat, podem comparar-ho amb les 50 mil morts atribuïdes a serps, que ocupen el tercer lloc en el rànquing dels animals més mortífers, darrere dels propis humans, que n’ocupem el segon.
Per aquest motiu, ha estat de gran interès científic l’estudi de les picades de mosquit. Així hem vist que no és una qüestió trivial. Les motivacions i estratègies d’aquests vampirs van molt més enllà de l’imaginable.
Abans de descobrir perquè els mosquits són tan sibarites, preguntem-nos quina motivació pot tenir un mosquit per picar-nos en general.
Els mosquits no s’alimenten de sang
Poden prescindir de la sang durant tota la seva vida. Mentre que els mascles s’alimenten exclusivament d’una dieta a base de nèctar, és a dir, rica en sucres, les femelles necessiten consumir sang. D’aquesta sang n’extreuen els components que no troben al nèctar i necessiten per fabricar els seus ous. La sang els aporta els aminoàcids, la unitat estructural de les proteïnes, necessaris per a produir descendència. Així, amb unes quantes picades s’omplen i poden produir entre 30 i 300 ous, cada vegada.
La picada és una tècnica molt depurada
La seva subtilesa podria utilitzar-se per desenvolupar injeccions menys doloroses, molt beneficiós per a pacients amb patologies que en requereixen constantment. La picada consisteix a punxar la pell, penetrar un vas sanguini i alliberar-hi la seva saliva. Aquesta saliva és un còctel de molècules on trobem anticoagulants i vasodilatadors, així garanteix un flux de sang pel seu consum. A més, necessita protegir-se de la presa. Els mosquits, per evitar que frustris el seu banquet, t’inoculen substàncies anestèsiques, i així no te n’adones fins que és massa tard!
I com és que més tard pica tant?
Juntament amb les molècules esmentades, també s’alliberen microorganismes, com és el cas del paràsit causant de la malària Plasmodium. Això provoca una petita reacció al·lèrgica que provoca la picor, un cop s’acaba l’efecte anestèsic. Davant de l’entrada de patògens se’ns activa el sistema immunitari per alliberar histamina que provoca una petita inflamació. Alhora s’activen els mecanismes de reparació dels teixits que formen els vasos sanguinis i la pell pròpiament.
Malgrat que generalment les picades són lleus, també hi ha qui pot patir una reacció al·lèrgica molt agressiva.
Passem a la selecció de la presa
Està àmpliament comprovat que hi ha tota una sèrie de factors que poden fer que un mosquit se senti més atret per una persona que per una altra. I comencem desmentint el mite: els mosquits no es troben atrets per la sang dolça. Per anar bé, en les mateixes condicions hauríem de tenir nivells de glucosa en sang similars. Per exemple, recordem que, en dejuni, els nivells de glucosa en sang són molt semblants en dues persones diferents (entre 70 i 100 mg/dL). El mite probablement es va crear associant l’interès de molts insectes pel nèctar, mel…
Si no persegueixen la dolçor, què els guia?
Un radar de CO₂
Un dels principals mecanismes que tenen per localitzar les preses és el CO₂. Ho fan mitjançant un sistema quimiosensor de CO₂ que funciona com un sistema olfactori. Quan exhalem, expulsem un aire que volta una concentració de CO₂ del 3,8% o 38.000 ppm, mentre que l’atmosfera té una concentració de CO₂ del 0,04% o 400 ppm de mitjana. Gairebé 100 vegades més.
Això vol dir que generem un entorn d’aire amb més CO₂ de l’habitual, i els mosquits són capaços de detectar aquesta diferència a partir dels 1200 ppm en general. Això significa que en l’aire exhalat alliberem unes 30 vegades els nivells detectables mínims pels mosquits i ja els poden atreure cap a nosaltres.
El grup sanguini
En diferents estudis s’ha establert una relació entre els grups sanguinis i la preferència dels mosquits. Un estudi del 2014 va concloure que els mosquits se sentien significativament més atrets pel tipus AB, després A, B i 0, en aquest ordre.
Aquests resultats, a més, encaixen amb les dades del genotip de la població de zones endèmiques de la malària, on hi ha una clara prevalença d’individus tipus 0. Com menor sigui el risc de ser picat, menor és el risc de contraure la malaltia, i per tant, augmenta la supervivència,
La temperatura com a senyal
Un altre mecanisme, exclusiu de les femelles, és la termopreferència. Els mosquits femella disposen d’uns termoreceptors que els permeten dirigir el desplaçament cap a aquelles fonts de calor que tenen una temperatura similar a la del seu hoste, en el nostre cas uns 36,5 °C. Al contrari d’altres insectes, aquest mecanisme no es basa en la detecció d’infrarojos i per això encara no es coneix ben bé com s’ho fan.
La microbiota de la pell
Un altre factor determinant per ser un bon plat pels mosquits depèn de la composició de la població de bacteris de la teva pell. S’ha comprovat que com més abundància de bacteris i com menys diversitat d’espècies, més atractiu seràs pels mosquits. Per exemple, les espècies del gènere Pseudomonas són capaces d’eliminar substàncies que podrien atraure els mosquits i que són sintetitzades per altres bacteris de la pell com Staphylococcus epidermis. De manera que aquelles persones amb una gran prevalença de Pseudomonas seran menys atractives pels mosquits.
La genètica és clau
Com sempre, la genètica ha de dir la seva. Estudis fets amb bessons mostren una clara correlació entre l’atracció dels mosquits i la genètica de cada individu. Diferències genètiques provoquen variacions en la síntesi de substàncies que excretem per la pell que poden actuar com a repel·lents o atraients. Aquests compostos secretats amb la suor es volatilitzen i es dispersen per l’ambient al nostre entorn. D’entre aquestes substàncies trobem l’àcid làctic, l’amoni i l’acetona, com a atraients.
L’alcohol i els embarassos incrementen el risc de ser picat
Sorprenentment el consum d’una sola cervesa ja és capaç de fer augmentar la preferència que pot tenir un mosquit per picar-te a tu o algú que no hagi begut. Això no és causat per la mínima secreció d’etanol per la pell sinó per un augment de l’expulsió de CO₂.
Pel que fa als embarassos, per una banda augmenta la temperatura corporal fins a 0,7 °C per sobre de la temperatura habitual d’aquella persona, i per l’altra, exhalen fins a un 21% més de CO₂. En resum, tot això és la tempesta perfecta que comporta un augment del doble de picades.
Ja per acabar…
Hem vist que el CO₂ que generem, la nostra temperatura i les nostres olors són clau per a captar l’atenció dels mosquits, per això el millor que podem fer si no disposem de barreres físiques com mosquiteres, és utilitzar repel·lents. Alguns repel·lents artificials recomanats per la CDC són el DEET, la picaridina o el IR3535, que són els que probablement contenen els antimosquits que tens a casa.
Per altra banda, hi ha repel·lents naturals com la citronel·la, l’eucaliptus amb oli de coco, el nim o la menta pebrera. Alguns tenen una efectivitat comparable a la dels sintètics. Però alhora presenten inconvenients, per exemple la citronel·la es volatilitza molt ràpidament, de forma que deixa de ser funcional en molt poc temps. Altres com l’eucaliptus amb oli de coco pot arribar a protegir-te del 93% de les picades durant 4 h.
Finalment, els mosquits també tenen hores de major activitat: algunes espècies són més actives a l’alba i al crepuscle, d’altres a la nit, i d’altres durant el dia. Així que difícilment te’n podràs salvar, a no ser que viatgis a Islàndia, un dels pocs llocs del món on no habiten mosquits.
Per saber-ne més
Mètode – Per què només piquen els mosquits femella?
Royal Society – Detection and responses to CO2 by mosquitos
Acta Tropica – Preferential feeding of mosquitos according to AB0 blood group
Hola! Si la planta de la menta és un repel•lent natural, perquè veig mosquits tigres voletejant al voltant de la planta de menta que tinc? Moltes gràcies!
La menta pebrera s’ha demostrat que és efectiva en mosquits com els que transmeten el dengue (Aedes aegypti), podria ser que altres espècies no funcioni tant bé. A més, allò que demostra capacitat antirepel·lent són els olis essencial de la planta. A més, malgrat tot això, no és un repel·lent infal·lible. Per altra banda, podria ser que el repel·lent, més que repel·lir al mosquit, serveixi com una capa d’invisibilitat que et fa menys susceptible a atreure el mosquit. (Perdona per la resposta tardana)