Escrit per Cèlia Ventura
Narrat per Miquel Bosch (La 4a Llei) | Il·lustrat per Mireia Espuñes
La Criatura va notar un fort impacte a la cara i, de sobte, molt de fred.
Les llàgrimes li començaven a entelar els ulls, però va sacsejar el cap i va dibuixar un somriure trapella. Havia estat tocada, però hi hauria represàlies. D’una revolada es va espolsar el gel de la cara amb les mans. Notava el bombeig de la sang i l’adrenalina corrent-li pel cos. Del fons del pit li va sortir el crit d’“ara veuràs!”, i es va posar a fer una bola de neu mentre que el projectil, ara ja convertit en aigua, li regalimava per la cara.
La Neus també va notar el fred, tot i que no va començar a preparar cap contraofensiva. Ella vivia dins la Criatura: era una neurona. Però no una qualsevol, no, ella era una neurona sensorial. Si voleu fer-vos una idea de com era la Neus us heu d’imaginar un ésser amb un caparró ben petitó i dos braços prims i llargs acabats amb tot de ditets, com si es tractés de la copa d’un arbre. El nom de sensorial era degut al fet que la seva feina era fer de sensor; era capaç de detectar els canvis que patia la Criatura i avisar a qui calgués.
En aquell precís moment, per exemple, quan el projectil havia impactat amb força a la galta esquerra de la Criatura, la Neus havia sentit el fred gelat en els seus dits del cantó dret i va posar fil a l’agulla. Un calfred li va recórrer pels dos braços fins a arribar als dits de l’altre cantó, i allà va començar a explicar el que estava passant. De neurona a neurona, la informació va escalar ràpidament direcció a la Centraleta, també coneguda com a l’hipotàlem, una habitació al cervell on es prenen decisions importants i s’envien missatgers per tot arreu [1]. Allà tenen certs paràmetres que sempre s’han de complir, i casualment un d’ells és la temperatura.
[1] Què són aquests missatgers?
Aquests missatgers que recorren el cos són les hormones, a qui vam conèixer al conte de la regla amb el nom d’Hortènsies. Són enviades des de l’hipotàlem i altres glàndules endocrines per tal de regular molts processos del nostre cos, com ara, la resposta al fred.
La Centraleta estava plena de cartells avisant que el 37 era el número ideal, l’objectiu a assolir. La Criatura havia de mantenir-se a 37 graus, algunes dècimes cap amunt o cap avall no serien la fi del món, però calia estar a l’aguait. La informació que la Neus havia tramès va arribar ràpidament a la Centraleta i allà les neurones treballadores no van deixar que regnés el pànic. Aquella situació era el pa de cada dia, i de fet no calia ni avisar a la Criatura de les accions que prenguessin; elles soletes ja s’encarregaven de tot [2]. Ordenadament, van agafar la informació i van començar a enviar ordres a tort i dret.
Abans de res, era essencial que no hi hagués pèrdues innecessàries. Així que la primera ordre va ser la de centrar esforços en les parts més importants de la Criatura. Dins seu, i de totes les Criatures, hi ha carreteres de diverses mides, anomenades vasos sanguinis, que transporten de tot arreu del cos. En aquest cas, tanmateix, calia tancar les vies secundàries perquè tot el trànsit estigués concentrat en les més grans i rellevants. Una de les coses que s’hi transporten és calor, calor amunt i avall. Però quan aquesta viatja a prop de la pell, és normal que es perdi i es s’alliberi a l’aire en un procés anomenat radiació, però que no té res a veure amb rajos X ni superpoders.
[2] Elles actuen de forma inconscient?
El nostre cos està contínuament prenent accions per mantenir-nos vius i nosaltres ni ens n’adonem (sinó perdríem el cap!). Per exemple, no notem pas com digerim el menjar. El sistema nerviós simpàtic s’encarrega de prendre aquestes decisions. La regulació de la temperatura també està controlada per aquest sistema, tot i que hi ha certes accions que podem sentir (com quan tremolem): no ho estem manant pas sinó que el cos solet ho planifica.
De fet, quan la temperatura era molt elevada la Centraleta justament ordenava que obrissin del tot les carreteres secundàries per assegurar que es perdés prou calor, i també manava que la suor comencés a viatjar… Però ens n’estem anant per les branques. Estem al fred de l’hivern, i la Centraleta acabava d’ordenar que el trànsit es limités. Tancant les carreteres secundàries s’assegurava que la calor viatgera no es perdés, sinó que anés a òrgans i parts del cos essencials per funcionar. La Criatura va començar a notar que els dits se li refredaven i les galtes se li posaven pàl·lides. Això no ho sabia ni ho veia, però en limitar el trànsit de les carreteres secundàries, els vasos sota la pell no transportaven tanta sang, i ella perdia una mica de color [3].
Per limitar les pèrdues, els pèls dels braços i el clatell se li van eriçar. Aquesta resposta fa anys i panys que la Centraleta la tenia programada, tants que s’havia quedat una mica desactualitzada. En un passat, amb una quantitat abundant de pèl, les Criatures es podien beneficiar d’aquesta acció perquè així creaven un efecte d’aïllant, però avui en dia, amb tan poc pèl… El que està clar és que la pell de gallina va fer que la Criatura s’adonés que el cos li estava demanant una mica d’escalfor. I ho va percebre. Però, per altra banda… Segur que tenia temps de fer un altre ninot de neu petitonet, no?
[3] Com s'anomena la constricció dels vasos?
La constricció dels vasos sanguinis s’anomena vasoconstricció. Sí, així de senzill! Significa que els vasos sanguinis disminueixen el seu volum i així es reté calor corporal.
La Centraleta va rebre la informació, semblava que la Criatura encara volia gaudir una mica més del fred i la neu, així que calia prendre mesures per generar calor i assegurar els 37 graus corporals. L’ordre s’envià ràpidament i al cap d’uns instants certs músculs es van començar a contraure tot creant calor. Tothom sap que quan fas exercici també generes escalfor, i això és exactament el que estava buscant la Centraleta. La Criatura, que ja estava posant una pastanaga petita al seu nou ninot de neu, va notar que començava a tremolar i li va venir un calfred.
De dins de casa va sortir un crit que l’avisava que era hora d’entrar, que estava tremolant i tenia els llavis blaus. I que la pròxima vegada s’havia de posar guants i la jaqueta gruixuda que li havia regalat la padrina, que si no es posaria malalta! La Criatura va córrer cap a dins amb una rialla a la cara i es va asseure davant del foc, recuperant l’escalfor i esperant impacientment una tassa de xocolata desfeta. Com era d’esperar, ella ni se n’adonà, però tan bon punt havia entrat a casa, la Neus [4] ja havia enviat un missatge a la Centraleta avisant que una bafarada d’aire calent acabava de tocar-li la punta dels dits. Les neurones treballadores es van arremangar i van anar per feina.
[4] La Neus, un Premi Nobel?
La Neus, aquí on la veieu ben normaleta, ha format part dels Premis Nobel 2021, que es diu ràpid! El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina s’ha donat a científics que van descobrir i descriure els termoreceptors. Aquests son els receptors que la Neus fa servir per notar les variacions de temperatura.
