On van els ocells quan marxen? Has vist mai un ocell amb una anella? Saps què volen dir els números que porten? Com sabem de quina manera es mouen els ocells?
Antigament, per explicar com algunes espècies marxaven i altres arribaven en diferents èpoques de l’any, es recorria a les històries fantàstiques. Segles més tard es van descobrir els moviments migratoris, que van obrir la porta de la fascinació pels viatges alats.
Seguint les aus
Es pot fer un seguiment dels ocells de moltes maneres diferents: observacions amb prismàtics, fotografies, registre de sons, seguiment per satèl·lit, geolocalització, etiquetes electròniques… I també l’anellament.
L’anellament ens permet identificar l’espècie a la qual pertany un individu i prendre’n les mides i el pes, que d’una altra manera no seria possible. Gràcies a aquestes mesures i a les re-captures, es poden saber moltes coses, entre les quals destaquen aspectes de la migració i de l’estat de les poblacions.
L’anellament consisteix a capturar-los mitjançant una xarxa d’ús exclusiu, posar una anella metàl·lica lleugera i numerada a la pota i prendre’n una sèrie de mesures per, finalment, tornar-los a alliberar.
Alguns estudis també utilitzen altres anelles a més de les habituals per poder identificar els individus sense la necessitat d’haver-los de capturar una altra vegada. Aquestes són de colors o amb els números més grans, sobretot per individus de major envergadura, com gavines o flamencs.
Cada anella s’introdueix a una base de dades amb les altres mesures: espècie, sexe, edat, lloc i data, hàbitat, etc., i de manera opcional les mides i pes, estat reproductor, presència de malalties o paràsits, dades de la muda… Quan es torna a capturar un individu anellat, s’envien les dades i així se’n pot fer un seguiment.
Gràcies a totes aquestes dades es poden fer estudis de comportament, sobre l’estat d’una població, quines espècies trobem en un lloc… En definitiva, ens permete aprofundir en la biologia de les espècies.
Veiem com aquest mètode de marcatge individual d’ocells és ràpid, eficient, relativament barat i inofensiu, a més de no afectar en el comportament. Totes aquestes característiques l’ha portat a ser un mètode universal.
Com els afecta?
Es tracta d’un mètode inofensiu. De fet, el mètode es basa en el fet que l’anella no afecta en la vida de l’ocell, ja que sinó el seu comportament es veuria alterat i no seria d’utilitat per explicar com actuen. S’ha comprovat que tampoc afecten la cria ni a la reproducció.
Cada espècie té unes talles d’anelles aconsellades, unes recomanacions de manipulació i un lloc indicat per col·locar l’anella. Això es fa per tal de no molestar a l’individu i perquè sigui el més inofensiu possible.
Per això és tan important que l’anellament el facin persones expertes i que es prioritzi la seguretat dels ocells.
Com es fa l’anellament?
Primer cal una planificació, ja que s’ha de preparar el material i escollir el lloc i el dia. Normalment es fa de matinada, ja que és quan els ocells tenen més activitat. El material se l’ha de comprar cada anellador i si es deixés alguna cosa, potser no podria fer bé l’anellament. També és fonamental per la seguretat de les persones que anellen i dels ocells.
Quan s’arriba al lloc escollit amb tot el material, s’ha de preparar l’anellament. Cada anellador té la seva manera, les seves preferències i les seves manies.
Cada jornada d’anellament cal emplenar una fitxa amb les dades de lloc, hora, hàbitat, metres de xarxa, persones anelladores, informació meteorològica…
Una vegada està tot preparat, s’estenen les xarxes japoneses per capturar les aus i es van revisant cada poc temps. Les xarxes japoneses tenen una malla molt fina i estan dissenyades per agafar els ocells quan volen.
Quan es troba un ocell capturat, amb cura es treu de la xarxa i es prepara per ser anellat.
“Un cop els ocells ja han estat capturats, se’ls prenen les mesures, se’ls col·loca una anella a la pota i se’ls torna a alliberar.”
L’anella és metàl·lica, normalment d’alumini, i porta uns números gravats. Aquests números identifiquen l’ocell i la persona que l’ha anellat. Com hem vist, les anelles tenen diferents talles i llocs de col·locació segons l’espècie. Si hi ha dubtes sobre l’espècie, no s’anella.
Per ajudar que tothom segueixi la mateixa manera de prendre les dades i els mateixos criteris, s’ajuden d’unes fitxes preparades per l’ICO (Institut Català d’Ornitologia).
Aquesta és una de les maneres d’anellar ocells, però n’hi ha de molt diverses. Per exemple, també es pot fer anellament de pollets al seu niu.
Els anelladors i anelladores
Són persones que tenen els coneixements i els permisos per poder fer l’anellament. N’hi ha de dos tipus: els auxiliars (estan en període d’aprenentatge) i els experts.
Per poder ser anellador auxiliar cal haver anellat més de 300 individus de 30 espècies diferents i superar la prova teòrica, així com tenir dos anelladors experts que confirmin la teva capacitat.
Els anelladors experts són els que poden fer estudis d’ocells, formacions a futurs anelladors i divulgació de l’interès de l’anellament. Han d’haver passat una prova teòrica i una pràctica i, a més, haver anellat més de 500 individus de 50 espècies d’ocells diferents, així com l’aval de dos anelladors experts.
Per tal de tenir els coneixements d’ornitologia i poder anellar aus, hi ha uns cursos que fa l’ICO o altres entitats similars. Després d’haver fet el curs cal anar amb anelladors experts i practicar fins a tenir els requeriments mínims per poder-se presentar a l’examen de la categoria que s’escaigui.
Una vegada s’és anellador, caldrà estar al dia de la informació que vagi sortint i anar fent “cursos de reciclatge” per posar-se al dia de les noves normatives i coneixements.
Els anelladors són persones que coneixen i estimen els ocells, que tenen amplis coneixements d’ornitologia i sobre com fer l’anellament, que procuren el benestar de les aus i que moltes vegades anellen de manera voluntària.
Sabies que…
Segons l’ICO, les dones amb carnet d’anellador representen menys del 10% del total de persones que anellen. Tanmateix, en els cursos d’introducció a l’anellament científic, el percentatge de participació puja fins al 50% aproximadament.
Aquestes dades ens fan preguntar-nos per què hi ha tan poques dones anelladores. D’altra banda, podem pensar que en els pròxims anys aquestes podrien anar en augment.
Migració: els viatgers alats
Segons la Teoria de la Migració Òptima, les aus migren si els beneficis superen els costos, de manera que optimitzin els recursos durant el trajecte. Gràcies a aquesta teoria es poden predir els comportaments i així planificar els anellaments per tal de poder obtenir informació de les diferents aus i maximitzar les captures.
Gràcies a les dades de les captures i re-captures es poden fer els estudis i determinar moltes coses de la migració.
Es poden estudiar diversos aspectes sobre les aus gràcies als anellaments, però sobretot destaquen els relacionats amb la migració i amb la distribució i estat de les poblacions.
Respecte a la migració, s’estudien les distàncies, velocitats, direccions, rutes, diferencies entre joves i adults o entre sexes, diferències entre les poblacions d’una mateixa espècie, energia invertida…
En el cas de la distribució i estat es pot estudiar la fidelitat als llocs de reproducció, l’àrea de distribució d’una espècie, canvis en les poblacions al llarg del temps…
Ocells i canvi global
Sembla que podrien estar canviant els patrons de migració. S’ha vist, per exemple, que algunes espècies estan avançant el seu retorn a Europa a la primavera. Això podria afectar a l’èxit reproductiu i la interacció entre espècies. És a dir, si amb el canvi global les erugues tenen els seus màxims poblacionals abans, quan arribin els ocells, ja no estaran coordinats i tindran problemes per alimentar-se. Això pot comportar una davallada de les poblacions d’aus a la llarga.
La sequera, un dels efectes del canvi global, també afecta les poblacions d’aus, ja que comporta una davallada d’erugues, tot i que els ocells suporten millor l’estrès hídric.
També s’està veient que les espècies més tolerants, les que aguanten millor l’augment de temperatures, es veuen afavorides per davant de les més sensibles que es troben en deteniment.
L’anellament a Catalunya
Està organitzat per l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA) de l’ICO i compta amb més de 200 anelladors experts, la majoria voluntaris, que anellen al voltant de 70.000 ocells cada any.
Si t’agraden les aus i hi vols col·laborar, però de moment no et vols fer anellador, també hi ha el Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). Aquest projecte, iniciat l’any 2002, pretén determinar les tendències de les espècies d’ocells comuns i, a partir d’aquestes, generar indicadors ambientals. Es fonamenta en la participació ciutadana i consisteix a identificar i comptar tots els ocells que es veuen al llarg d’un recorregut de tres quilòmetres. Avui en dia, dels itineraris repartits per tot el territori, n’hi molts d’actius, però també molts d’inactius.
Ja per acabar…
Avui en dia, després de més d’un segle d’anellaments, encara s’estan descobrint més coses de les vies migratòries dels ocells, dels seus hàbits i de la nidificació.
Podria semblar que amb el pas del temps l’anellament perd sentit, donat que cada cop es coneixen més les espècies, així com que les noves tecnologies que podrien desbancar-lo. Lluny de tot això, encara queden moltes coses per conèixer sobre la migració d’aus. A més a més, l’anellament presenta molts avantatges i es veu beneficiat per aquest coneixement i les noves tecnologies.
Actualment, l’interès se centra a monitorar les poblacions i estudiar els efectes de les pertorbacions en les comunitats. Gràcies a aquesta informació es poden entendre les causes dels declivis i prendre les mesures adequades per la seva conservació.
Si us engresca, us podeu apuntar a alguna de les activitats d’anellament que hi ha repartides pel territori, anar als diferents observadors d’ocells o inscriure-us als programes de seguiment.
Si us trobeu una anella o veieu el número d’una de les anelles grans, poseu-vos en contacte amb l’ICO. També hi ha altres projectes de ciència ciutadana on podeu participar fent un seguiment dels ratpenats, de les papallones, els boscos, els rius, etc.
Per saber-ne més
Jesús Pinilla – Manual Para el Anillamiento Científico de Aves
Scientific Reports – Contrasting impacts of precipitation on Mediterranean birds and butterflies
Institut Català d’Ornitologia – Què fem?
- Fotografia pròpia presa a la Reserva de Sebes-Flix
- Fotografia pròpia presa a la Reserva de Sebes-Flix
- Realització pròpia
- Realització pròpia amb les fitxes dels estàndards del ICO
- Realització pròpia
