Escrit per Cèlia Ventura
Narrat per metARTmorfosi | Il·lustrat per Pol Vilà
Benvingudes cèl·lules d’arreu del cos de la Criatura, des de les de la punta del dit petit del peu fins a les brillants neurones!
Avui fa un dia radiant, amb la reglamentària temperatura de 36,4 graus i amb una freqüència cardíaca de 80 pulsacions per minut. Jo, el Sistema Reproductiu, soc el vostre comentarista i estarem a peu de canó per seguir tots els esdeveniments d’aquest cicle.
Moltes gràcies per ser aquí avui per presenciar la competició que es repeteix aproximadament cada 28 dies, la famosa Copa Mensual. Com cada mes, el dia 1 del cicle torna a començar la màgia. Ens trobem observant l’ovari esquerre, ja sabeu que el mes passat va ser el torn del dret i així es van alternant. Podeu veure a la pista la gran multitud d’equips que esperen el seu moment. L’ambient bull d’activitat i nervis! Cada equip està format d’una rotllana de cèl·lules que embolcallen la preuada capitana [1], i cada rotllana està separada de la resta. Recordem que aquesta copa té tres fases diferents: la competició, la cursa i el desenllaç.
I sí, aquest mes és especialment important. Avui justament celebrem els deu anys de competicions! Volem aprofitar la data per fer un repàs històric del que hem viscut. En la primera competició, quan la Criatura tenia 13 anys, hi havia 400.000 equips [2], però a poc a poc es van anar reduint. Lògicament, no tots van participar, només faltaria, i és que només hi ha una oportunitat! [3] Ai, que apassionants que van ser aquelles primeres Copes. Estàvem tan absorts per l’emoció i l’adrenalina, que organitzàvem l’esdeveniment una mica a la babalà, sense seguir cap calendari rigorós. Vam haver de celebrar 15 copes fins que vam decidir que serien cada 28 dies. 28 dies entre competició i competició [4]. De moment, en portem més de 100, i en farem unes 450 en total [5], fins que arribi la menopausa. En aquell moment els equips que encara quedin per participar seran desqualificats; no haver-se esperat fins a l’últim moment!
L’Ofèlia sent pels altaveus la narració. Ha sentit aquella veu, aquella història, un centenar de vegades. Però aquesta vegada és diferent. El pessigolleig dels nervis, des del nucli a la membrana, la mantenen alerta. El seu equip ha estat esperant l’ocasió per presentar-se. I aquest pot ser, per fi, el seu mes.
[1] Què són els equips?
A l’ovari hi ha milers de fol·licles. Aquests són els diferents equips dels que parla el conte. Cada un és responsable d’un oòcit, una capitana, que, si és seleccionat, pot arribar a convertir-se en òvul.
[2] Realment hi ha tants equips?
Sí, sí, ho has sentit/llegit correctament. Però encara et petarà més la neurona quan et digui que quan es neix es tenen 5 milions de fol·licles! Només 180.000 arribaran a la pubertat, és a dir, menys d’un 4%, una purga a un nivell extrem.
[3] Què passa amb els equips sense seleccionar?
Els equips que no són seleccionats moriran a través d’un procés que s’anomena atrèsia. Realment els que siguin seleccionats també acabaran morint al final, però vaja, no faig espòilers!
[4] Quan s'estableix un calendari?
És normal que a l’inici la regla no segueixi un calendari concret, pot trigar uns, dos o tres anys a estabilitzar-se a uns 28 dies entre cada període.
[5] Quin impacte mediambiental té això?
Més de 400 regles, això vol dir que cada Criatura utilitza unes unes… *engeguem la calculadora* 11.000 compreses/tampons al llarg de la vida. Això no només és un cost econòmic descomunal sinó també pel medi ambient. Per això és tan important que surtin alternatives més ecològiques i econòmiques a llarg termini com les compreses tèxtils, la copa o les calcetes menstruals.
Però deixem el repàs històric i tornem a la realitat. I és que, atenció, oients, s’acaba de sentir el tret de sortida que s’ha disparat al cervell! La forma del tret de sortida ha estat l’alliberació de les Hortènsies, les minimissatgeres que porten informació amunt i avall per tot el cos. Cada una porta només un missatge. N’hi ha tants de diferents! Algunes Hortènsies porten missatges d’emoció i alegria, d’altres ens indiquen que és moment de digerir, o de créixer [6]. Però, quin és el missatge que ha estat enviat ara? Aviat el sabrem, i és que arriben a l’ovari a una velocitat increïble. Un parell de cartes són dipositades a les bústies dels equips, aquests obren els sobres i… Em comenten per l’auricular que, sí, ho corroborem, sembla que és el que estàvem esperant! Les Hortènsies ja estan entregant cartes amb instruccions i trucs per tal de participar en la competició. Com més missatges rebi un equip, més ràpid podrà avançar i, per tant, més avantatge tindrà [7]. Aquells equips que vulguin participar ja poden engegar! Que comenci l’aventura! [8]
I així és, s’inicia el moviment. Cada equip per separat va avançant. Les cèl·lules, les participants, segueixen les instruccions escrites. Creixen, es divideixen i van passant per diferents formacions. Les capitanes de cada equip també van escalfant i preparen els seus passos, tot madurant, per si arriba el seu gran moment [9]. Lògicament, no tots els equips ho aconseguiran, només un serà seleccionat: només una capitana continuarà l’aventura.
El ritme és frenètic. L’equip de l’Ofèlia porta tota la vida preparant-se per aquell moment. Estan rebent cartes de les Hortènsies contínuament i avancen en el seu desenvolupament. L’Ofèlia se sent orgullosa del seu equip. Decideixen aplicar l’estratègia que havien parlat i comencen a construir més bústies. Si tenen més bústies, més Hortènsies hi poden dipositar els seus missatges i, per tant, més de pressa podran avançar [10].
[6] Què són les Hortènsies?
Les Hortènsies són hormones, substàncies missatgeres que regulen la fisiologia i comportament de cada persona. Són creades per les glàndules endocrines i d’aquestes en tenim per tot el cos; al cervell, la tiroides, el pàncrees, els òrgans sexuals… Algunes de les hormones més conegudes són la insulina (que ens ajuda a digerir) o l’adrenalina (que ens dona un “xute” d’energia).
[7] Les Hortènsies porten un missatge?
Aquí he fet una mica de llicència creativa. Les hormones no porten un missatge, elles són el missatge. No porten cartes amb instruccions i catalitzadors per avançar en la competició sinó que elles mateixes fan tot això.
[8] Com s'anomena aquesta fase?
Aquesta fase de la menstruació s’anomena fol·licular i l’Hortènsia que fa que s’iniciï és l’hormona fol·liculostimulant (FSH); estimula el fol·licle.
[9] Quin és el seu gran moment?
Per tal d’estar a punt en un futur per la fecundació, l’oòcit també té feina per fer: ha de madurar. Això ho fa tot agafant el seu material genètic, el manual d’instruccions, i fent-ne dues divisions meiòtiques. La segona, per això, no podrà ser enllestida fins que l’oòcit no sigui fecundat…
[10] Què són les bústies?
Una de les maneres que tenen les cèl·lules del fol·licle per rebre més hormones és posant més receptors a la seva superfície, d’aquí el símil de les bústies.
Hem arribat al dia 7 i els resultats ja semblen bastant clars, i és que un dels equips té un avantatge per damunt dels altres. És l’equip liderat per la capitana Ofèlia. Per demostrar la seva superioritat, i veient la victòria tan a prop, l’equip es comunica amb el cervell tot alliberant les seves pròpies Hortènsies i avisa que ja estan pràcticament a punt. Els altres equips lentament abandonen la competició, rendits. El cervell, també a través d’Hortènsies, felicita l’equip per haver estat el seleccionat i dona les instruccions i el permís per passar a la següent fase de la Copa Mensual: el camí cap a la victòria [11].
Anem pel dia 14 del cicle, i atenció, que la temperatura basal corporal puja a 36,7 graus. L’ambient s’està escalfant. Entrem a la següent fase, i s’acosta una de les parts més boniques i emocionants de l’aventura. La capitana ha arribat als 0,1 mm [12] de diàmetre, ja s’ha fet gran i forta i se sent preparada. És el moment de fer el salt.
Les Hortènsies han deixat un missatge clau: “endavant!”. La rotllana s’obre. Amb un moviment gràcil, l’Ofèlia abandona les seves companyes sortint de la rotllana i de l’ovari [13], el que ha estat casa seva durant tota la vida. El públic es torna boig! Quina emoció, quina precisió, quina força. Les trompes l’atrapen amb tendresa i la condueixen fins a les famoses corbes de les trompes de Fal·lopi, que col·laboren tot empenyent-la amb delicadesa. I… comença el compte enrere! Tenim entre 12 i 24 hores perquè l’Ofèlia sigui visitada pels nedadors, els Esperantos [14]. L’encontre només pot passar en aquestes corbes de Fal·lopi. I si fos així… Potser una nova Criatura començaria a créixer! És l’esdeveniment més esperat per mi, el Sistema Reproductiu.
[11] Com es passa a la següent fase?
Per tal de demanar passar a la següent fase, la luteal, les cèl·lules de l’equip envien estrògens demanant que el cervell enviï, sobretot, hormona luteïnitzant (LH), essencial pel que vindrà a continuació.
[12] Els òvuls són tan grans?
Sí, sí. Sembla una barbaritat, però aquesta és la mida a la qual arriba un òvul. El podríem veure a simple vista!
[13] Quin gran pas ha fet l'Ofèlia?
El pas que fa l’Ofèlia, el que en persones diem emancipació, en òvuls se’n diu Ovulació.
[14] Qui són els Esperantos?
Aquests Esperantos són els espermatozoides, aquests nedadors tan famosos que tenen com a objectiu fecundar l’òvul…
Ha estat preciós. L’Ofèlia ha abandonat per primer cop l’ovari i ara està embadalida. El món més enllà és meravellós. Avança per les corbes lentament, deixant-se portar, fascinada pel seu entorn. Està nerviosa pel que pugui passar a continuació. Potser ella serà l’escollida i aquells petits nedadors acabaran venint. Si no és així, ja sap com acabarà l’aventura. Però ara no és el moment de pensar-ho. Ara és el moment de gaudir d’aquesta experiència fora de casa.
Aprofitem un moment de tranquil·litat per connectar amb l’ovari. I és que l’equip de l’Ofèlia no deixa de treballar, sinó que en segon pla segueix fent. Envien, com no podria ser d’altra manera, a través de les Hortènsies, el mateix sobre al cervell i a l’úter [15].
Quan el cervell rep el missatge entén que ha de deixar d’enviar Hortènsies, que ara el que queda ja no està a les seves mans. Alea iacta est. Quan les Hortènsies enviades per l’equip arriben a l’úter, amb la mateixa carta, aquest entén que la capitana està en camí i que, qui sap, potser aquest és el mes definitiu. Toquem fusta! L’úter sap quina és la seva feina. Dins d’aquesta cavitat, trobem una petita casa on, si els Esperantos es troben amb l’Ofèlia i hi ha fecundació, la nova Criatura creixerà. Així doncs, per preparar-se per l’arribada, l’úter comença a repintar les parets, a parar taula i a servir els plats a vessar de nutrients [16].
[15] Quin missatge estan enviant?
Tot i que les cèl·lules estan enviant el mateix missatge (la progesterona), per cada estructura receptora serà interpretat d’una manera diferent i la feina que començaran serà específica.
[16] Com s'està preparant l'úter?
L’úter s’està preparant per acollir a l’òvul fecundat. Per fer-ho prolifera la capa que s’anomena endometri, posant-hi vasos sanguinis i tota la parafernàlia perquè la nova Criatura puguis sobreviure amb totes les comoditats.
A les trompes hi regna el silenci. Les nostres esperances creixen. Tots esperem amb ànsia el soroll dels nedadors pujant cap a les trompes.
Però les hores han anat passant, i només hi ha silenci. La calma abans de la tempesta? El viatge sembla que està arribant a la seva fi, companyes.
L’Ofèlia se sent exhausta. Han estat uns dies molt intensos. Ha fet mans i mànigues per arribar fins aquí. Li agradaria quedar-se una estona més al túnel, però sap que ha de continuar. No ha acabat com li hauria agradat, però se sent satisfeta. Una olor agradable la treu dels seus pensaments. El túnel ha donat pas a l’úter i davant seu s’estén una cavitat idíl·lica. Les parets decorades, la taula parada, els nutrients servits… Quin festí! L’Ofèlia tanca els ulls, inspira profundament i exhala, sabent que l’aventura ha arribat al seu final.
L’úter veu l’entrada de l’Ofèlia, tota sola, i ja ha entès que aquest mes tampoc hi ha hagut fecundació. És hora de desparar taula. Solemnement, comença a llençar els coberts, despintar les parets, a estripar els mantells i a destrossar les taules. Ho llença tot cap a baix, i, finalment, treu el tap i tira la cadena [17].
Se sent un plor a la llunyania. Ens comenten que l’equip també ha estat notificat que el viatge ha conclòs i han deixat d’enviar Hortènsies a tort i a dret. Han fet tot el que han pogut, però el camí ha acabat aquí. L’equip seguirà el pas dels seus predecessors i en el termini de 10 dies degenerarà fins a convertir-se en una petita cicatriu a l’ovari.
Hem arribat al dia 28 del cicle. Ara toquen les pluges, la tempesta, els sagnats; toquen uns dies de dol. Moltes gràcies per participar, i enhorabona a l’equip guanyador. Un altre mes la vostra feina ha estat magnífica. És un honor veure-us treballar. Cada una heu fet la vostra tasca a la perfecció. I no us desanimeu! Si aquesta cursa i competició han demostrat alguna cosa és que esteu a punt per al gran dia. Si arriba el moment, estarem preparats. Estic segur que la Criatura està orgullosa de la feina feta. Quan ella estigui a punt, nosaltres estarem aquí. A més a més, penseu que, tan bon punt hem començat a desparar taula, a l’ovari dret, el tret de sortida ja s’ha fet sentir i ja han començat la seva feina [18]. Això és un no parar.
A fora, la Criatura deixa anar un sospir. Sap que acaba d’arribar aquell moment del mes. Respira alleugerida, agafa la copa menstrual i es tanca al lavabo.
[17] Què ha passat a l'úter?
El que està passant aquí és una barbaritat. Bàsicament s’està desprenent l’endometri, aquesta capa de teixit que feia vint dies que creixia.
[18] Què passa el dia 1?
Hem de tenir en compte que el dia 1 és quan comença el sagnat, la regla, però també el dia en el qual l’altre ovari ja està preparant el següent òvul. Productivitat digna d’admirar.
