Olor de flors, de resclosit o de llibres antics… o nous! Sempre que parlem d’una olor tendim a associar-la a un objecte. Però què és l’olor en si? Si et pares a pensar, una olor és quelcom difícil de definir. Si anem al DIEC trobem la següent definició: “Sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per les emanacions de certs cossos”. N’estic segura que aquesta definició no t’és suficient per explicar-te què compon una olor i com es percep. Per què una colònia o perfum pot escaure millor a certes persones o altres? Percebem tots iguals les olors?
L’olor i l’olfacte
Com ja deus suposar, el sentit olfactiu el trobem a la cavitat nasal, concretament a la part superior. Entre l’epiteli nasal d’aquesta zona hi trobem uns 6 milions de cèl·lules receptores olfactives. Els humans presentem aproximadament 350 receptors olfactius, que es troben expressats en les diferents cèl·lules. I aquests receptors poden captar diferents estímuls, pels quals donaran una resposta única per cada substància o conjunt de substàncies.
Aquestes cèl·lules, que són realment neurones, perceben aquestes substàncies a molt baixa concentració, i produiran un senyal que anirà fins a la part davantera del cervell, on hi trobem el bulb olfactiu.
El bulb olfactiu rep la informació dels senyals, és a dir, la sensació formada a les neurones receptores i la processa. Aquest òrgan permet distingir unes olors d’altres, centrar-se en la detecció d’una olor en concret i ampliar la sensibilitat per captar les olors. Cadascú, però, pot percebre olors de diferent forma. Per tant, les olors solen ser subjectives i venen acompanyades de moltes connotacions.
Les olors… són molècules?
Doncs… sí. Com la majoria de les coses que ens envolten, les olors es formen per la suma de moltes molècules diferents les quals inhalem i són detectades. Aquestes molècules s’anomenen compostos volàtils, que són substàncies que fàcilment es poden convertir en vapors o gasos. Aquests compostos poden estar formats de carboni, oxigen, nitrogen o bé sofre.
La combinació d’aquests compostos permet que es percebin diferents olors. És per això que molts cops es recomana provar els perfums sobre la pell, ja que segons els tipus de pell i el tipus de compostos que presenti aquesta, l’olor que es desprèn pot variar de la del flasc.
Diferents persones, objectes i llocs… però la mateixa olor!
Trobem per exemple l’àcid sulfhídric, que és una substància que es troba al petroli cru com també a aigües termals i dóna la característica olor d’ous podrits, ja que també s’hi troba aquesta substància, fruit de la descomposició.
Per altra banda trobem l’àcid butíric, que és un compost fruit d’un tipus de fermentació que fan els bacteris. Aquesta olor la identificaràs millor si et dic que és la típica “olor de peus”. O bé la que desprenen alguns formatges, com el conegut tête de Moine, ja que es pot trobar a la grassa de la llet, producte de la fermentació de la lactosa.
També hi ha compostos volàtils que formen olors més agradables. Alguns d’aquests compostos són els terpens, com el limonè o el mentol, que pels seus noms ja deus deduir en quines plantes i fruits els podem trobar. Els terpens tenen molt interès a la indústria de la cosmètica, com també a l’alimentària, ja que aquests compostos tenen també altres propietats molt interessants.
Quins són els efectes de les olors?
La informació que arriba al bulb olfactori pot ser transmesa a àrees corticals superiors. Una d’aquestes àrees és el sistema límbic, que controla les emocions. Per tant, les olors poden tenir influència en el nostre estat anímic. Molts centres i botigues utilitzen olors agradables per atraure compradors, fins al punt que les olors poden ser identificatives d’una marca.
Encara que els humans no tinguem aquest sentit tan desenvolupat com altres animals, segueix sent molt sensible. Sembla que les males olors es perceben a molt més baixa concentració de compostos que les bones olors. Estudis demostren que és un sentit clau per la detecció de perills, com podria ser l’apropament de depredadors o, en el cas dels humans, uns canelons que se t’estan cremant dins el forn.
Ja per acabar…
El sentit olfactiu sembla com si hagués passar a ser secundari en un món envaït per la imatge i el so. I encara que no sigui el més desenvolupat dels nostres sentits, sí que presenta una gran sensibilitat, com ja hauràs pogut comprovar, però també una gran efectivitat.
El nostre sentit olfactiu, amb ajuda de l’òrgan vomeronasal que també es troba al nas, és capaç de detectar les tan conegudes feromones. Segurament les relacionaràs amb l’atracció sexual però, sobretot en animals inferiors, també poden servir per marcar el territori, indicar on hi ha aliment o avisar d’un perill a membres de la mateixa espècie.
Per saber-ne més
Oxford Academic – Olfactory Receptors and Odor Coding in Mammals
La Ciencia y el Hombre – La Química del Olor
Lifeder – Bulbo olfatorio: estructura, anatomía y funciones
