Aquests últims dies s’ha fet ressò de la presència d’un forat de la capa d’ozó a la zona de l’Àrtic que ja s’està tancant. És conseqüència de la davallada de contaminació per la COVID-19? Com afecta l’activitat humana a aquesta capa? Per què és tan important aquesta capa de l’estratosfera? En les següents línies, trobaràs la resposta a aquestes preguntes.
L’ozó: una molècula de tres àtoms d’oxigen
Comencem pel principi, què és l’ozó? L’ozó és una molècula composta per tres àtoms d’oxigen, a diferència de l’oxigen atmosfèric que només en té dos. Les molècules d’ozó se solen trobar majoritàriament a l’estratosfera, ja que allà és on es pot formar de forma natural i generar la coneguda capa d’ozó, que no és més que una concentració de molècules d’ozó que s’estén dels 15 als 50 km d’altitud.
Protectora de la llum ultraviolada
La capa d’ozó va permetre el pas de la vida aquàtica a la vida terrestre perquè absorbeix una de les radiacions més perjudicials per a la vida. Sí, em refereixo a la radiació ultraviolada (UV), causant de mutacions al DNA i a la llarga també càncer de pell. L’absorció d’aquestes radiacions fa que la temperatura de l’atmosfera sigui estable, cosa que també permet la presència de vida.
El procés de formació d’ozó és lent i requereix llum solar, en concret radiació UV. Per consegüent, a les zones properes a l’Equador es fabrica més ozó que no a les zones properes als pols. A més, als pols s’hi acumulen més substàncies nocives que fan més prima la capa fins al punt de destruir-la. D’aquí s’explica que els forats sorgeixin als pols.
Aquestes substàncies nocives són principalment substàncies halògenes, en altres paraules, substàncies gasoses que contenen clor i brom. Aquestes substàncies poden ser d’origen natural, com pot ser d’erupcions volcàniques. Però les més perjudicials són les produïdes per l’activitat humana. Els més famosos són els clorofluorocarburs (CFC), presents en els aerosols que es consumeixen habitualment. Tanmateix, l’any 1995 se’n va prohibir la fabricació legal en alguns països i des del 2010 ja no s’utilitza.
Forats a la capa: com es produeixen?
Des de finals de la dècada dels 80 es documenta que hi ha una disminució de l’ozó en l’Antàrtic, fins al punt que s’ha creat un forat que l’any 2000 va arribar a superar l’àrea del continent antàrtic. Aquest forat es fa més gran entre els mesos d’agost a novembre, és a dir, a finals de l’hivern i principis de primavera austral.
Durant aquests mesos l’estratosfera de l’Antàrtida pot arribar a temperatures per sota dels -78 °C, el que causa la formació de Núvols Estratosfèrics Polars (NEPs) durant mesos. En aquests núvols aquestes substàncies halògenes reaccionen amb l’ozó i en causen la destrucció.
A part, durant aquests mesos, també hi ha un aïllament de l’aire a la zona antàrtica que fa que l’ozó d’altres zones de l’estratosfera no arribi al pol. I tampoc se’n crearà, ja que la llum solar és mínima. Quan arriben els mesos d’estiu, els NEPs i l’aïllament de l’aire polar desapareixen i l’ozó es pot tornar a regenerar.
El paper del canvi climàtic
A finals de març d’enguany, es va veure el forat més gran vist a la zona de l’Àrtic, on no és tan comú que se n’hi formin. Això és degut al fet que aquest any les temperatures han descendit fins a -80ºC i han succeït els fenòmens que s’han comentat abans.
Durant aquests dies, s’ha vist que el forat ja s’ha tancat. Molts creuen que el tancament és degut a les baixes contaminacions d’aquests dies a causa de la pandèmia global, però aquest raonament ha estat descartat. La justificació es troba en la pujada de temperatures de l’estratosfera.
No obstant això, les substàncies halògenes són gasos que provoquen l’efecte hivernacle, causant de la pujada de les temperatures. Per tant, si aquests disminueixen, s’evita la destrucció de la capa d’ozó com l’augment de les temperatures. Cal comentar que l’ozó també és un gas causant de l’efecte hivernacle, però només si es troba a la troposfera, i ja hem vist que es troba en poca quantitat.´
Ja per acabar…
No tot són males notícies respecte al gran forat de l’Antàrtida. Aquest any s’ha enregistrat la menor superfície del forat des de fa 30 anys. Això significa que la capa s’està regenerant, i s’estima que el 2060 ja estarà recuperada si les mesures de protecció es mantenen. Durant aquests anys també es pretén reduir l’emissió d’altres gasos que destrueixen la capa.
I per últim… saps que probablement has estat en contacte amb ozó en un lloc tancat? Si has anat algun cop a un bar musical o discoteca, hauràs vist que molts cops expulsen una espècie de “fum refrescant” dels sostres per fer més impacte en certes cançons. Doncs aquest “fum” és realment ozó, ja que elimina les males olors del local i presenta propietats desinfectants que no són tòxiques a curta exposició per nosaltres.
Per saber-ne més
Evaluación Científica del Agotamiento de Ozono – Veinte Preguntas y Respuestas sobre la Capa de Ozono
La Vanguardia – Sorpresa científica por la aparición de un gran agujero en la capa de ozono en el Ártico
Science – Emergence of healing in the Antarctic ozone layer
