L’estructura i la planificació del nostre territori és el resultat de factors molt diversos, com la història, normatives, recursos naturals, topografia, economia… És evident que això comporta un repartiment desigual de població, mitjans i indústria entre molts altres, però, sovint, i encara que sembli que ens queda molt lluny, ens afecta a tots més del que ens pensem.” Avui us parlarem d’una indústria molt important i, per moltes persones, molt poc coneguda:
L’estructura del nostre territori està sotmesa a la planificació de les persones que hi viuen (i també de les que no). Aquesta planificació és el resultat de moltes coses: normatives, història, recursos naturals, topografia, economia… Avui us parlarem d’una indústria molt important, i per moltes persones, molt poc coneguda:el Complex Petroquímic del Camp de Tarragona, la ciutat de les llums, o com li deien (o ‘diuen’) els Pets “el poble sota el barret de fum”.
L’inici
Són les vuit del vespre, el sol ja s’amaga sota l’horitzó mentre tornes cap a casa en autobús. Però a l’altra banda de l’horitzó veus una claror al cel, una llum taronjosa, com si el sol es pongués per allà, tot i que saps que no és així. Vas avançant per la carretera i es va entreveient que la claror prové d’una flama molt gran. Què serà? Per què cap dels passatgers s’està espantant?
La flama surt d’una xemeneia alta d’una fàbrica, pintada a ratlles blanques i roges. Veus les grans fàbriques, amb canonades de tots colors, escales metàl·liques il·luminades amb llums que dibuixen un paisatge de punts de llums blanques. Et preguntes què s’hi deu fer en aquestes fàbriques, com funcionen, si són segures, per què n’hi ha tantes…
Aquesta podria ser la història de qualsevol persona que vingués a passar uns dies al Camp de Tarragona.
Descobrint la ciutat de les llums
El Complex Petroquímic del Camp de Tarragona, popularment conegut com “La Petroquímica” o la “petro”, és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l’àmbit químic i petrolier.
És el complex químic més gran del Sud d’Europa i es troba vinculat al Port de Tarragona, el cinquè més important de l’Estat Espanyol.
Se situa al Camp de Tarragona, conegut com ‘El Camp’, una unitat territorial històrica que engloba les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp. És la segona àrea metropolitana de Catalunya, amb una població de més de 600 000 habitants, on la indústria coexisteix amb zones turístiques mediterrànies i amb zones agrícoles.
La Petroquímica fa aproximadament 1200 hectàrees (12 km²), repartides en dues zones: el Polígon Nord, que és el que se situa al municipi de la Canonja, la Pobla de Mafumet i el Morell, i el Polígon Sud, que toca a Tarragona, Vila-Seca i al port.
Què és la refinació de petroli?
És el pas que es fa per passar de petroli cru als seus derivats comercials, com ara gasolina, fuel, querosè… Això es fa passant per una sèrie de processos d’enginyeria química que requereixen grans estructures i infraestructures.
Les dades
Història
Totes les ciutats tenen una història. La de la ‘ciutat de les llums’ comença als anys seixanta, quan Francisco Franco va inaugurar la primera fàbrica. Poc més tard, als setanta, el Consell de Ministres aprova la construcció del complex petroquímic. El 1975 comença l’activitat química.
Amb els anys, altres empreses es van instal·lar al Camp fins avui dia, transformant els territoris agrícoles on es cultivaven olives, avellanes, préssecs, raïm, hortalisses, garrofes i més, en zones industrials.
Aquest canvi d’usos del sòl, de terrenys naturals, rupícoles i agrícoles, a vies de comunicació i indústria, comporta danys ecològics. A part dels mateixos canvis d’usos del sòl i les emissions de CO₂ vinculades a aquest, comporta una fragmentació del territori. En situar grans estructures com aquestes, es talla la connectivitat entre ecosistemes, fent-los menys resistents i menys resilients.
D’altra banda, la conversió de terrenys agrícoles a industrials, així com de l’ocupació dels habitants del Camp, ha comportat la pèrdua de productes alimentaris de proximitat i locals, així com d’algunes tradicions.
Com hem vist, el complex s’ubica a la riba del riu Francolí, ocupant la seva zona d’inundació i el que havia sigut la seva desembocadura natural i la platja. Aquestes últimes han sigut ocupades pel Port i part del complex.
Aquestes zones d’aiguamolls i ecosistemes litorals connectades amb el mosaic paisatgístic de l’interior eren clau per la migració d’aus, essent una de les zones preferides més aptes entre el Delta de l’Ebre i el del Llobregat.
És important tenir en compte que els ecosistemes de ribera, aiguamolls i ecosistemes litorals son clau en la conservació d’algunes espècies, per fer front als efectes del Canvi Global i pal·liar-ne els efectes.
El futur
Moltes són les veus que diuen que, amb la descarbonització i la crisi del petroli, una indústria com aquesta no serà viable. És per això que haurem sentit parlar de la “Vall de l’Hidrogen Verd”, un projecte que, valgui la redundància, encara està molt verd.
Per fer-ne quatre pinzellades: es planteja la transformació de les plantes per la producció d’hidrogen com a alternativa energètica.
Protocol d’autoprotecció
Us semblarà estrany, però al Camp no només es fan simulacres d’incendi, també es fan de confinament, i no tenen res a veure amb la pandèmia.
Des de ben petits ens ensenyen que quan sonen les sirenes de la ciutat, ens hem de tancar on siguem, tancar portes i finestres, tapar les entrades d’aire amb draps mullats i engegar la ràdio. És per protegir-nos contra el que pugui passar si mai hi hagués un accident a la ‘petro’ i fos perillós per a la ciutadania. És una de les parts del PLASEQCAT: els Plans especials d’emergència exterior del sector químic.
Un dia a la memòria
El 12 de juny de 1987 va ser un dia de pel·lícula de terror pels ciutadans de Tarragona i voltants, un dia de decidir si marxar corrents de la ciutat o si quedar-se amb la família. ETA havia posat dues bombes a un oleoducte de la refineria d’Enpetrol (actual Repsol) situada a El Morell. Finalment, no hi va haver víctimes mortals.
Un altre dia per recordar
El dia va arribar: el vespre del 14 de gener de 2020 quedarà gravat en la memòria, tothom recorda on era quan els vidres de mitja ciutat van trontollar i el cel es va il·luminar. Els mòbils no paraven de sonar. Ningú sabia res, només que havia passat alguna cosa a la petroquímica. Hi treballa molta gent, tothom té algun familiar o conegut allà, i a l’ambient es respirava preocupació.
Un dels reactors d’IQOXE va esclatar i l’explosió es va estendre cap a una cisterna d’òxid d’etilè (C2H4O). Aquesta substància és un gas incolor, inflamable a temperatura ambient, carcinogènic, mutagènic, irritant i anestèsic que es fa servir com a refrigerant o esterilitzant.
La planta IQOXE se situa just davant de la Canonja, al Polígon Entrevies, i a un quilòmetre en línia recta del Complex Educatiu, el qual que acull centenars d’estudiants de CFGM i CFGS.
Van morir dos treballadors de la planta i un veí del barri de Bonavista de Tarragona, situat a 3 km. També es van danyar 162 immobles per l’ona expansiva i per l’impacte de projectils. De fet, es tracta d’un episodi que ha tingut molt de ressò , ja que no van sonar les alarmes i no hi va haver informació fins al cap de molta estona.
Ja per acabar…
Ara que ja sabem una mica què és i que s’hi fa a la petroquímica, se’ns obren moltes més preguntes que se sumen a les que teníem.
A la part dos parlarem sobre els estudis que hi ha sobre la indústria petroquímica del Camp de Tarragona i intentarem respondre algunes de les preguntes.
Per saber-ne més
Cel Net – Inici
Porta Enrere – Iqoxe
Vall de l’hidrogen Catalunya – Qui Som?
Imatge de portada extreta de Colectivo Ronda
- El Periodico
- Elaboració pròpia per Vissir (ICGC)
- Elaboració pròpia Vissir
- Elaboració pròpia amb Canva
- La Vanguàrdia
