Un Chupa-Chups pot curar el mal de cap de la mateixa manera que una aspirina? La resposta sembla òbvia, però què passaria si tots dos estiguessin etiquetats com a medicament contra el mal de cap? Segurament, en aquest cas,hi hauria qui diria que el caramel li ha fet una mica d’efecte, cosa que és una mica desconcertant. Però el més probable és que no s’ho estigui inventant, sinó que estigui experimentant el que es coneix com a efecte placebo.
Canviant la morfina per aigua amb sal
L’efecte placebo existeix i es tracta d’un fenomen neurològic. D’acord amb el metge americà Henry Beecher, s’estima que el 35% de l’efecte d’un medicament es deu a l’efecte placebo. Ell mateix ho va poder comprovar quan, en plena Segona Guerra Mundial, es va quedar sense analgèsics i va decidir injectar una solució salina als soldats, fent-los creure que era algun tipus de medicament. Per la seva sorpresa, la punxada els feia un efecte semblant al que faria, per exemple, la morfina. Com pot ser?
Tot comença amb el context que acostuma a envoltar el món de la medicina. Quan ens trobem malament i anem al CAP, comença una mena de ritual en un lloc especial, amb un aroma particular i on la gent vesteix amb bata blanca. Després, prenem un producte que ve dins d’un envàs característic, i la conseqüència de tot això serà una millora en el nostre estat de salut.
Al llarg de la nostra vida, hem repetit aquest ritual moltíssimes vegades, de tal manera que acabem associant tot això amb la millora de la nostra salut. En termes científics, hem fet un aprenentatge inconscient anomenat condicionament clàssic. El context del medicament i els efectes causats pel seu principi actiu s’associen amb la resposta que ha de dur a terme el cos. El cervell aprèn que, quan una persona amb bata blanca et dona una pastilla que treu d’un embolcall de plàstic, el cos ha de reaccionar d’una certa manera. En el futur, si li dones un caramel sota el mateix context, el cos desencadenarà una cascada de respostes semblant a la del principi actiu.
A més a més, cal afegir-hi un efecte purament psicològic: les expectatives d’un efecte de millora activen els centres de recompensa del cervell, de la mateixa manera que ho fan el menjar, el sexe o les drogues. Això es tradueix amb una disminució de les hormones de l’estrès, com ara el cortisol i les catecolamines.
Consumint cocaïna a la discoteca habitual
El condicionament del context és una eina molt poderosa, i no només per explicar l’efecte placebo. És ben conegut que en molts camps, com ara en l’addicció a les drogues, el context juga un paper molt semblant al de l’efecte placebo. Suposem una persona que sempre consumeix cocaïna a la mateixa discoteca i amb els mateixos amics. La cocaïna produeix unes alteracions al cos que l’organisme ha de compensar, és a dir, el cos ha de treballar per contrarestar els efectes de la cocaïna. Amb el pas del temps, aquests efectes compensatoris es condicionen a l’entorn que envolta la consumició de cocaïna.
Cada vegada que consumeix en aquesta situació, els estímuls de l’entorn activen els mecanismes compensatoris i la persona nota l’efecte de la cocaïna de forma moderada. Ara bé, què passa si decideix consumir en un altre context, com ara, a casa seva? La falta dels estímuls habituals impedeix que s’activin els mecanismes compensatoris i, tot i que la dosi sigui la mateixa, l’efecte serà tan elevat com si s’hagués pres una sobredosi.
Curant el càncer amb un Smint de maduixa
Si bé l’efecte placebo crea tranquil·litat i fa sentir millor als pacients, no “cura” la malaltia que es tingui. No pots curar el càncer amb un Smint de maduixa. Per això mateix, l’efecte placebo funciona especialment bé amb símptomes com ara el dolor, l’ansietat, el nerviosisme o l’insomni.
Tanmateix, sí que és cert que, per condicionament clàssic, un placebo pot replicar una part de l’efecte d’un medicament. Això mateix s’ha observat en pacients de Parkinson. Aquesta malaltia es caracteritza per un dèficit de dopamina, una substància que alliberen les neurones, en algunes àrees del cervell. Doncs bé, s’ha vist que, quan es canvia el medicament habitual per un placebo, sense que ells ho sàpiguen, el seu cervell respon amb petits augments de dopamina. És a dir, el placebo provoca un canvi en l’organisme semblant al que faria el medicament.
Ja per acabar…
Aquesta idea és bastant interessant: l’efecte d’un medicament depèn en part del context que l’envolta. Si ens prenem una aspirina, l’efecte és més intens si la prenem conscientment en un ambient “mèdic” que si ens la donen dissolta en l’esmorzar sense que ens n’adonem.
La medicina actual no presta massa atenció a l’efecte placebo, cosa que ha portat a diferents pseudociències i altres estafes, com ara la medicina alternativa, a aprofitar-se’n. Un homeòpata et vendrà una pastilla com si tingués un principi actiu, que en realitat és inexistent i s’aprofita de l’efecte placebo per justificar la seva acció. La realitat és, però, que podem aconseguir el mateix efecte prenent-nos un Sugus embolicat dins d’una capsa d’aspirines.
Per saber-ne més
Science in School – ¿Sólo efecto placebo?
La Voz de Galicia – El efecto placebo: «No es solo dar un medicamento que no tiene principio activo, es cualquier cosa que pueda potenciar las expectativas positivas»
1-2. Sota llicència Creative Commons.
