La posidònia oceànica és una espècie endèmica clau per la conservació de platges i del mar mediterrani, descobreix per què i com és.
1. Què és la posidònia?
La posidònia oceànica o mediterrània és una planta aquàtica (també coneguda popularment com la gespa de Neptú), una herba marina gran, de llarga vida i creixement lent. Es tracta d’una espècie endèmica, per tant, només la podem trobar al Mediterrani.
Els prats de posidònia constitueixen un ecosistema madur que atrapa sediment, redueix la terbolesa de l’aigua, oxigena les aigües i atrau nombroses espècies animals i vegetals. Es tracta de la principal comunitat del litoral mediterrani per la seva productivitat, biodiversitat i importància en l’estabilitat i protecció de la línia de costa sent clau en la conservació de les nostres platges.
2. Com és?
A grans trets, veuríem que té les parts típiques de les plantes: unes fulles verdes allargades, una tija que s’anomena rizoma i unes flors grogues molt vistoses.
Aquesta herba, com hem dit, tot i que és de vida llarga, és de creixement lent. Els seus brots es produeixen a partir de rizomes, que creixen pocs centímetres cada any. Les seves fulles, allargades i que comencen sent d’un color verd brillant, poden assolir els 50 cm de llargada. Els rizomes són tiges subterrànies modificades que creixen horitzontalment. Aquestes estructures emmagatzemen nutrients, proteïnes i vitamines. A més a més, de cada tros de rizoma es pot desenvolupar una altra posidònia que serà genèticament igual.
Reproducció i flors
Es tracta d’una espècie que, en lloc de tenir flors senzilles, té unes estructures florals anomenades inflorescència en la qual hi ha diverses flors; en aquest cas hi ha tant flors femenines com flors masculines. D’aquesta manera, la posidònia és el que es coneix com una espècie monoica, una espècie del qual només hi ha un tipus d’individu que presenta flors d’ambdós sexes. Com a resultat, es pot reproduir tant per rizomes com per reproducció sexual.
3. Cicle de vida
Aquesta planta marina pot viure fins a trenta-cinc anys, durant els quals cada any aniran repetint el seu característic cicle vital amb la seva marcada estacionalitat. Aquesta variació entre estacions ens torna a portar als ecosistemes terrestres, però com són les estacions sota l’aigua?
Tardor
A la tardor, quan l’aigua es comença a refredar, va perdent les fulles que formaven la praderia. Aquestes restes arribaran i s’acumularan a la costa. Les fulles noves començaran a brotar del rizoma usant el midó que han anat emmagatzemant durant l’estiu anterior. Aquestes fulles seran petites, curtes i netes. També s’inicia la floració.
Hivern
El creixement de les fulles és molt lent i continua la floració. Al final de l’hivern, ja es podran començar a veure els primers fruits, molts dels quals moriran per les baixes temperatures.
Primavera
El creixement es va activant a mesura que augmenta la temperatura de l’aigua. Es tracta l’època de maduresa, on les fulles assoliran una gran llargada i la praderia començarà a tenir un aspecte dens i frondós.
Entre l’abril i el maig es produeix la germinació dels fruits que han anat madurant. A partir d’aquesta llavor, brotaran plàntules d’uns 8 cm que estaran a la deriva fins que aconsegueixin fixar-se al fons marí.
Estiu
Durant els mesos més càlids, multitud d’organismes invertebrats (mol·luscs, briozous, hidrozous —un tipus de cnidaris—, etc.) es fixen sobre les fulles fins a cobrir-les totalment. D’aquesta manera, les fulles van adquirint un color blanc, a causa dels organismes que les recobreixen. El creixement de les fulles serà mínim i s’aniran enfosquint fins a tenir un color marronós. Amb els primers temporals, es desprendran de la planta i l’onatge se les endurà.
4. Per què n’hi diuen el bosc submergit?
En primer lloc, com hem vist, la posidònia és una planta, no una alga.
Gràcies al fet que avui en dia la majoria de la gent coneix la importància dels boscos, comparant ecosistemes coneguts i valorats amb d’altres gairebé desconeguts, és més fàcil que la gent se’ls imagini. Per exemple, sabem que els boscos estan plens d’espècies, de petits ecosistemes, de múltiples cadenes tròfiques… D’aquesta manera, amb aquesta comparació, reproduïm aquestes idees i les associem als prats de posidònia.
5. On es troba?
Es tracta d’una espècie endèmica del Mediterrani, per tant, la seva distribució serà exclusiva d’aquest mar. Habita a la zona de la costa, ja que necessita la llum per poder fer la fotosíntesi, així que es troba entre els 50 centímetres i els 45 metres, segons la nitidesa de l’aigua i l’onatge.
Normalment, forma prats monoespecífics, tot i que també es pot trobar formant prats mixtos amb altres espècies.
S’estima que ocupa uns 12300 quilòmetres quadrats. D’aquesta manera, la seva distribució queda com podem veure al mapa següent:
Es pot trobar des de a fons sorrencs fins a rocosos, amb l’excepció dels estuaris (zones de desembocadura del riu afectades per les marees), on l’aportació d’aigua dolça és massa alta.
Durant els últims anys, els prats de posidònies de la península Ibèrica han anat disminuint a un ritme del 5% anual. Estudiant aquests fenòmens, s’ha vist que estarien lligats a la pesca d’arrossegament il·legal o a altres activitats humanes.
En els últims 50 anys la regressió dels prats ha ascendit al 34%.
6. Els seus habitants
Aquesta espècie, amb els seus prats, ofereix un hàbitat per a moltes altres espècies. Hi podem trobar, per exemple, molts peixos juvenils, així com eriçons de mar (Paracentrotus lividus) psturant, la tortuga marina verda (Chelonia mydas) i salpes (Sarpa salpa), aquestes últimes sobretot a l’estiu.
7. Posidònia i conservació de les platges
Segur que algun dia que estàveu a la platja nedant i hi havia molt d’onatge, us heu trobat restes vegetals. Doncs sí, segurament es tracta de posidònia, acompanyada de trossets d’algues, de restes de Cymodocea nodosa (una altra planta aquàtica) i altres espècies. Aquestes restes vegetals són mogudes per l’onatge fins a arribar a les platges i la seva acumulació ofereix una protecció contra l’erosió costanera.
Per això és tan important deixar-les, ja que si les anem retirant, cada any tindrem menys sorra a les platges.
No només per la conservació de les platges, també per la conservació del mar en general, perquè s’ha vist que seria un bon bioindicador de la presència de metalls pesants i d’altres contaminants. Els símptomes d’estrès sobre aquesta planta adverteixen ràpidament de la presència de contaminants al mar.
Ja per acabar…
Segons la IUCN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura), les seves poblacions es troben en recessió, sobretot a la Mediterrània occidental. Tot i això, la manca de dades és un punt clau en la seva conservació, ja que tan sols es tenen dades concretes per poques poblacions, fet que complica el seu seguiment.
Les seves principals amenaces són el desenvolupament residencial i comercial, l’aqüicultura marina i d’aigua dolça, la pesca, la pol·lució, aigües residuals, el canvi climàtic i les intrusions humanes, i sobretot, la combinació d’aquestes.
De fet, la normativa pesquera de la Unió Europea limita les activitats de pesca d’arrossegament a prop de la costa com a mesura indirecta de protecció. A Catalunya està prohibida la seva destrucció, venda, compra o ús.
Sembla ser una espècie molt resilient, sobretot a les variacions de temperatura de l’aigua i a les espècies invasores, però no tant a les fluctuacions de la salinitat, la terbolesa i la velocitat de sedimentació. D’altra banda, s’ha vist que aquesta espècie es recupera després dels impactes humans, tot i que de manera extremadament lenta.
Tot i això, encara queda molt de camí per recórrer en la seva conservació, i per això necessitem evidència científica per tal de poder prendre mesures eficients.
Per saber-ne més
IUCN Red List – Neptune Grass
Projecte Life Posidònia – Què és la Posidònia oceanica?
1- Marta Terry L – Via Flickr
2 – Il·lustració de la Posidònia oceànica. Júlia M.G
3- Melina Marcou, via Wikimedia Commons
4- Mapa de distribució de la posidònia. IUCN.
5 – Ezu, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons
