Els éssers vius sempre han buscat les millors tècniques per poder-se amagar els uns dels altres: des d’insectes amb forma de fulla, fins a granotes amb la textura dels troncs dels arbres, passant per plantes amagades entre les pedres. En aquest sentit, la humanitat mai se n’ha quedat enrere.
Els caçadors prehistòrics ja utilitzaven la vegetació per mimetitzar-se amb l’entorn. En l’àmbit militar, les primeres tècniques de camuflatge estan documentades a la Xina del segle V aC, tot evolucionant fins als estampats de camuflatge militar utilitzats a l’època contemporània. Així i tot, es van haver de desenvolupar noves maneres de “ser invisible” en el moment en què aparegueren tecnologies capaces de detectar els cossos més enllà de l’ull humà.
El radar
Durant la primera meitat del s. XX es va desenvolupar el radar (acrònim per radio detection and ranging, en català detecció per ràdio i mesura de la distància), una tecnologia capaç de detectar objectes a distàncies que a simple vista no es veurien. El radar va ser una tecnologia clau a la Segona Guerra Mundial per a detectar submarins a molta profunditat i avions a molta altura.
Com funciona el radar?
Un radar funciona emetent ràfegues d’ones de ràdio que reboten en cas de trobar-se qualsevol objecte. L’antena del radar mesura el temps que tarden aquests reflexos a fer el camí d’anada i tornada, i amb aquesta informació, fent un càlcul semblant a l’explicat al GPS , és capaç de determinar la distància a la qual es troba l’objecte en qüestió.
distància = velocitat de la llum · (temps total)2
A més, depenent de l’angle en què es reflecteixen aquestes ones de ràdio, el radar pot determinar la mida i la forma de l’objecte detectat.
Podem amagar-nos del radar, doncs?
Paral·lelament als avenços de la tecnologia radar, també es van anar desenvolupant tècniques per poder-se camuflar d’aquesta “nova visió” que s’havia adquirit. Així, va néixer la Tecnologia de la Baixa Detectabilitat (Stealth Technology, en anglès).
La Tecnologia de la Baixa Detectabilitat es basa a preveure com rebotaran les ones del radar quan xoquin amb l’objecte en qüestió. D’aquesta manera, per camuflar-se del radar, l’objectiu és absorbir les ones de ràdio o reflectir-les en direccions diferents de les “esperades”.
Quins materials poden absorbir les ones del radar?
La solució més fàcil és utilitzar pintura. Existeixen pintures especials que contenen petites boles de ferro orientades de tal manera que creen un camp magnètic. I tot i que normalment els metalls reflecteixen les ones de ràdio, l’orientació especial del camp magnètic que genera aquesta pintura fa que les ones hi quedin absorbides i es dissipin en forma de calor.
Una altra opció és utilitzar un material amb textura en forma de piràmides. Aquestes piràmides són capaces de reflectir les ones de manera que es quedin en el mateix material rebotant. De fet, és una idea semblant a l’aïllament sonor que s’utilitza pels estudis de música. Aquesta tècnica es pot combinar amb la de la pintura per obtenir millors resultats.
Però la majoria d’aquests materials que dissipen les ones de ràdio són molt complexos de desenvolupar i, sobretot, tenen un cost de manteniment molt alt. Per aquest motiu, la tendència actual de la Tecnologia de Baixa Detectabilitat se centra més aviat en la forma dels objectes, per desviar o dispersar les ones en diferents direccions.
Quines formes permeten “amagar-se” del radar?
Els primers dissenys d’avions i vaixells amb formes poc detectables es basaven principalment en superfícies planes i vèrtexs amb angles molt pronunciats. Aquestes formes es diferenciaven clarament de les formes arrodonides dels avions comercials, els quals cal que siguin fàcilment detectables pel radar per qüestions de seguretat.
Les ones de ràdio, quan xoquen amb una superfície plana, es reflecteixen cap a una sola direcció molt fàcilment previsible. En canvi, quan xoquen amb una forma arrodonida, les ones es dispersen en totes direccions, fent que qualsevol radar les pugui detectar.
Així, els primers avions militars dissenyats d’aquesta manera estaven fets de superfícies planes que desviaven les ones de ràdio en direcció contrària al radar enemic. Ens ho podem imaginar com quan ens volem bronzejar amb aquelles pantalles que desvien els rajos de sol cap al nostre cos.
El principal inconvenient: la inestabilitat
Quan aquests dissenys es van posar en pràctica en l’avió militar F-117 es van adonar que els vèrtexs tan pronunciats feien que l’avió fos molt inestable a l’aire i molt difícil de fer-lo volar de manera segura.
Actualment, els avions militars que incorporen la Tecnologia de Baixa Detectabilitat, com el B-2, l’F-35 o l’F-22 Raptor, tenen formes més arrodonides i, tot i això, són molt difícils de detectar mitjançant el radar. Aleshores, com ho fan per ser invisibles al radar?
Actualment se simula tot abans de posar-ho en pràctica
En les últimes dècades, el desenvolupament d’ordinadors cada vegada més potents ha permès fer simulacions de molta complexitat. D’aquesta manera, per poder dissenyar avions amb formes més arrodonides i aerodinàmicament estables, es determina exactament com interactuarien les ones del radar amb aquestes formes. El resultat són avions militars més estables i molt poc detectables per la tecnologia radar.
Ja per acabar…
La Tecnologia de Baixa Detectabilitat ha permès desenvolupar aquest anhel de la humanitat a ser invisibles més enllà dels estampats de camuflatge. Com en molts altres casos, aquest desenvolupament és degut a l’ús militar que pot arribar a tenir; pot arribar ser qüestió de vida o mort pels pilots que volen passar desapercebuts per l’enemic.
Tanmateix, el radar, que inicialment el va desenvolupar el sector militar durant les dues Guerres Mundials, ha acabat tenint un ús civil, com el de controlar la velocitat dels vehicles a les carreteres. Qui sap si la Tecnologia de Baixa Detectabilitat seguirà el mateix camí.
Per saber-ne més
Airforce Magazine – History of Stealth: From Out of the Shadows
ScienceDirect – Stealth Aircraft – an overview
JQF – Radar versus Stealth – Passive Radar and the Future of US Military Power
- Extreta de radartutorial.eu
- Feta amb Biorender
- Feta amb Biorender
