La paradoxa del gat de Schrödinger ens persegueix, anem on anem. Tenint això en compte… no seria convenient entendre-la amb profunditat?
La paradoxa del gat de Schrödinger ens persegueix, anem on anem. Tenint això en compte… no seria convenient entendre-la amb profunditat?
Avui ens endinsem al cor dels àtoms, al seu nucli, per descobrir el fascinant fenomen de la radioactivitat i sobretot les seves aplicacions.
Com hem aconseguit fer màquines i avions que volin? Quina és la física del darrere? La resposta rau en la força de sustentació.
A l’antiga Grècia, es van adonar que a la natura hi havia un patró que es repetia constantment. Aquest es va anomenar proporció àuria.
Encara que sembli impossible, fins fa uns quants anys no hi havia cap estudi sobre les crispetes. Llavors només es tenia una idea de per què explotaven.
Quan trenquem un caramel de menta, es veu una llum blava. Aquest fenomen es dona en moltes estructures cristal·lines, i rep el nom de triboluminescència.