Un cas de genètica forense
La ciència no només construeix coneixement sobre fenòmens naturals sinó que també és capaç de resoldre dubtes o fins i tot misteris. Avui ens endinsem en la genètica forense per descobrir com s’ha resolt un dels misteris més grans del segle XX amb grans implicacions històriques i polítiques: la desaparició de la família imperial Romanov.
1917
Europa està completament immersa en la Primera Guerra Mundial, ja són tres llargs anys d’una dura guerra de desgast. Tots els esforços nacionals van destinats a recolzar l’esforç bèl·lic, i especialment a Rússia, on les condicions del poble són cada vegada més precàries. Tota una sèrie de factors com la pobresa, el malestar de la població envers els governants, l’esgotament per les derrotes al camp de batalla i el retorn de V. Lenin de l’exili van propiciar un clima de revolta que va culminar amb l’assalt al Palau d’Hivern a l’actual Sant Petersburg.
La Revolució Russa
Aquest és un dels fets que van iniciar la Revolució d’Octubre encapçalada pel partit bolxevic. Al seu torn, es va iniciar l’extensió de la revolució a tot l’imperi i la Guerra Civil Russa que no va acabar fins el 1923.
La família del Tsar
La màxima autoritat a l’imperi rus era el Tsar Nicolau II Romanov. La seva família més propera era la seva dona, la tsarina Alexandra, les seves quatre filles Olga, Tatiana, Maria i Anastàsia i finalment el tsarévitx o hereu al tron Aleksei, que patia hemofília B, com altres membres de famílies reials europees descendents de la reina Victòria del Regne Unit.
L’execució de la família reial
Durant la revolució la família del Tsar va ser capturada i empresonada en diferents palaus, el darrer d’ells a prop Ekaterinburg, una ciutat dels Urals. Allà, una matinada de juliol del 1918 es va posar fi a 304 anys de regnat de la dinastia Romanov amb l’afusellament dels set membres de la família reial i els quatre servents que els acompanyaven.
El gran misteri
Ben poca cosa es va saber de la desaparició de la família Romanov. Havien estat enterrats en una fossa? Havien estat incinerats? Es va escapar algun membre? D’entre les incerteses es van començar a escampar rumors per tota Europa, dels quals destaca la suposada fugida d’una de les filles del tsar, Anastàsia. Així van anar sorgint successives persones que asseguraven ser la supervivent Anastàsia Romanov. Tots els casos van resultar ser falsos, tot i això un d’aquests casos no va ser tancat jurídicament fins als anys setanta.
El descobriment de la fossa comuna
El 1979 el Dr. Alexander Avdonin va descobrir una fossa comuna amb restes mortals que podien pertànyer als Romanov, així i tot, el descobriment va ser ocultat fins a la caiguda de la Unió Soviètica el 1991. A partir d’aquest moment es va iniciar un delicat procés per descobrir la veritable identitat dels ossos exhumats que durarà uns setze anys.
La identificació dels cossos
En total es van poder distingir nou cossos, alguns dels quals havien de pertànyer a aristòcrates, ja que tenien empastaments a les dents d’or i platí. A més, presentaven senyals de violència i estaven molt malmesos, no es podria fer un bon anàlisi antropològic.
La genètica té la clau
El nostre material genètic és igual en un 99,9%, això significa que de cada 1000 lletres al nostre material genètic, només 1 serà diferent entre nosaltres, de mitjana. Tot i això, coneixem regions d’hipervariabilitat on és més fàcil trobar moltes més diferències. També en trobem entre sexes, gràcies a algunes diferències entre el cromosoma Y (exclusiu d’homes) i el cromosoma X (tant en homes com dones).
És precisament, distingint el sexe dels cadàvers com van iniciar l’estudi genètic. Mitjançant la tècnica de reacció en cadena de polimerasa (PCR), la mateixa que s’utilitza per detectar la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2. Aquesta tècnica, que s’utilitza moltíssim en bioquímica, bàsicament consisteix a descobrir si en una mostra, hi ha una seqüència concreta de DNA o RNA (com al cas del coronavirus) o si no hi és.
La PCR es pot utilitzar per buscar una regió que distingeix els cromosomes X i Y, el gen de l’amelogenina. Aquest gen és sis lletres més curt en el cromosoma X. De manera que fent una PCR i seguidament una tècnica que ens permet separar DNA segons la seva llargada, l’electroforesi, podem determinar si unes restes pertanyen a un home o una dona.
Es van identificar 4 homes i 5 dones…
…tal com s’havia determinat amb els estudis antropològics mitjançant els ossos, que també van permetre donar-los una edat aproximada.
Les restes trobades eren una família?
Per descobrir-ho es va utilitzar un altre tipus de marcadors, uns altres senyals que ens permeten diferenciar diferents persones, les repeticions curtes en tàndem (STR). Les STR o microsatèl·lits són petites seqüències de lletres (GAT) repetides diverses vegades (GATGATGATGAT) que presenten una gran variabilitat i s’hereten familiarment. Per tant, analitzant alguns del STR que tenim al genoma podem determinar si dos o més individus formen part de la mateixa família propera o no, bàsicament pares i fills.
Mitjançant una amplificació per PCR de cinc STR diferents del material genètic dels ossos es va trobar un patró que va permetre concloure que dels nou individus trobats, cinc podrien ser família, i concretament tindríem el pare, la mare i tres filles. Els altres quatre individus correspondrien, per tant, a persones no emparentades entre elles.
Però, eren la família del Tsar Nicolau II?
A les nostres cèl·lules tenim unes estructures que s’encarreguen d’obtenir energia, els mitocondris. Aquests mitocondris tenen material genètic propi, el seu propi DNA, el DNA mitocondrial. La seva particularitat és que tots els mitocondris els heretem de la nostra mare, per tant, el teu DNA mitocondrial i el de la teva mare són idèntics, si no ha patit cap mutació.
Al DNA mitrocondrial també trobem regions d’hipervariabilitat que ens poden permetre distingir diferents persones no emparentades. D’aquesta forma podem rastrejar tota una línia materna, des d’una persona fins a la seva rebesàvia, per exemple. Però, exclusivament per via materna: mare, àvia materna, la mare de l’àvia materna i així successivament.
Calia alguna referència de DNA mitocondrial
Per a determinar si els cossos realment pertanyien a la família reial calia DNA mitocondrial d’algun descendent per línia materna ininterrompuda tant per poder emparentar el tsar com la tsarina. En el cas de la tsarina, descendent de la reina Victòria del Regne Unit, es va trobar el Príncep Philip, el Duc d’Edimburg, marit de la reina Elisabet II, actual reina del Regne Unit. Pel que fa al tsar, es van trobar besnéts de la seva germana.
De l’anàlisi comparatiu de les diferents regions d’hipervariabilitat dels DNA mitocondrials, el 1994 es va determinar que les restes trobades eren, realment, el Tsar Nicolau II Romanov, la tsarina, i tres de les seves filles, juntament amb quatre servents seus.
Què va passar amb el tsarévitx Aleksei i la quarta filla?
Potser van aconseguir escapar-se, potser van ser incinerats… La resposta no es va trobar fins al 2007 quan un grup d’arqueòlegs van trobar una segona fossa, a 70 metres de la trobada feia gairebé 30 anys. Allà hi van trobar dos cadàvers als quals es van fer els mateixos estudis anteriors i se’ls va identificar com als dos últims membres de la família reial.
Qüestionant els resultats
Després de les investigacions fetes entre el 91 i el 94, van sorgir moltes veus dissonants amb els resultats, alguns grups de científics van qüestionar les conclusions. Però amb el descobriment de la segona fossa es va tenir l’oportunitat de repetir tots els experiments, per confirmar els resultats obtinguts inicialment. Definitivament les restes trobades pertanyien a l’últim tsar de Rússia, la tsarina i els seus cinc fills, sense cap mena de dubte.
Ja per acabar…
Aquests estudis no només van permetre tancar un capítol de la història sinó que van suposar un esdeveniment clau de la genètica forense per a establir la identificació de restes molt malmeses amb els perfils de STR i DNA mitocondrial com a una bona eina fiable.
Finalment, no cal anar a Rússia per trobar l’aplicació d’aquest tipus de tècniques, també són les utilitzades per fer les identificacions dels cadàvers de les fosses comunes com les de la Guerra Civil espanyola, o simplement per fer proves de paternitat.
Per saber-ne més
Springer Nature – The identification of the Romanovs: Can we (finally) put the controversies to rest?
PubMed NCBI – Identification of the remains of the Romanov family by DNA analysis
National Geographic – Death of a dynasty: How the Romanovs met their end
