Fa tot just un parell d’hores que acabem de passar el conegut solstici d’hivern i, per tant, hem canviat d’estació. La neu, el fred, els àpats familiars, el Cap d’Any o les vacances són moltes de les coses que caracteritzen aquesta temporada. Estimada en gran part per la quitxalla de la casa, que espera amb ganes els regals del Tió o els Reis Mags, els petits aprofiten aquest recés dels estudis per jugar i fer diverses activitats.
Així i tot, algunes persones poden viure aquesta etapa d’una manera molt diferent. Un desequilibri de la gana, fatiga constant, somnolència i irritabilitat en són alguns símptomes. Més enllà del que pugui ser provocat per les tradicionals festes de la temporada, aquestes persones podrien estar patint SAD (Seasonal Affective Disorder, en català correspon al Trastorn Afectiu Estacional).
Una depressió hivernal
El SAD és, en essència, una depressió amb un patró estacional. Malgrat que totes les persones tenim una petita probabilitat de ser afectades, existeixen uns factors de risc que incrementen aquesta possibilitat: ser dona, amb una edat entre 18 i 30 anys i tenir depressió o un trastorn bipolar en l’historial familiar. A més, un factor important és la proximitat del lloc de residència respecte a l’equador, ja que tenen més probabilitats de tenir-ne com més allunyat d’aquest visquin.
En el marc d’un estudi realitzat a la ciutat de Dalarna (Suècia), un 18% de la població investigada tenia vincles amb el SAD i, fins i tot, un 3% dels enquestats asseguraven que aquesta sensació tenia repercussions greus i incapacitants. Per combatre aquests símptomes, les persones residents en països nòrdics com Suècia poden passar per diferents teràpies, medicar-se o prendre complements de vitamina D.
La importància de l’últim tipus de tractament rau en la importància d’aquesta molècula. La vitamina D és una molècula greixosa que es pot produir, en part, gràcies a la llum solar. A més, participa en la síntesi de serotonina. A part, si recordeu els ritmes circadiaris de la llum, la melatonina hi té un paper important. La seratonina és una hormona encarregada de regular l’humor, la gana i la son, mentre que la melatonina només provoca un augment de la somnolència. En els casos afectats de SAD, els nivells de serotonina es veuen disminuïts (pèrdua de control de l’humor, gana i son), mentre que els de melatonina es veuen augmentats (augment de la fatiga).
Del SAD, se’n pot sortir!
Un cop vistos els efectes del SAD, tenim clar que, com totes les depressions, hi ha una solució! Com s’ha comentat anteriorment, l’ajuda psicològica consisteix en un dels pilars per superar el trastorn. L’assessorament per part de professional mèdic, així com les teràpies de comportament cognitiu són les pràctiques més exteses i recomanades. Dins l’àmbit de la medicació, es busca l’eliminació dels símptomes per part de dos vessants. La primera consisteix en antidepressius com el bupoprion, que disminuixen l’efecte de la melatonina, augmentant així la sensació d’energia de la que disposem. L’altre mètode és la teràpia lumínica, una estratègia que consisteix en exposar periòdicament la persona afectada a llum fluorescent, fet que disminueix també la quantitat de melatonina.
Ja per acabar…
Com a petit apunt per acabar, és important recalcar la importància de consultar qualsevol preocupació mèdica amb una professional. Entra dins la normalitat sentir-se trist o decaigut per qualsevol cosa que ens hagi pogut passar un dia, però també és vital relativitzar-ho. Fer aquelles coses que ens apassionen, parlar amb la teva gent de confiança o prendre’s temps per un mateix poden ser bones estratègies per combatre sensacions d’angoixa o depressió.
Per saber-ne més
NCBI – Seasonal Affective Disorder: An Overview of Assessment and Treatment Approaches
The Atlantic – Will Norway Ever Beat the Winter Blues?
Ciència Oberta – Rellotges biològics
