Sònia Estradé: física, feminisme i filosofia16 min de lectura

La Sònia va estudiar física, però la seva passió sempre ha estat l’electrònica, cosa que l’ha portat a desenvolupar un software pioner en el seu camp. A més a més, combina la seva feina amb una activa militància feminista. Abans de començar, la Sònia ens explica que la seva feina com a investigadora cada dia és diferent. Redactar projectes i intentar aconseguir finançament és una part que li porta molt de temps, però a més porta a terme tota una feina de supervisió del seu grup. Quan pot, va al laboratori a fer experiments o dedica al temps a programar l’anàlisi dels resultats obtinguts.

Sònia, comencem pel principi. Per què feminisme i ciència?

Són ambients que de primeres no relacionem gaire, però tenen molt a aprendere l’un de l’altre, i per mi va ser molt important unir-los. Sí que és cert que, sent feminista i física, estàs una mica una mica als marges, a la frontera de tot. Però des d’aquesta posició pots tenir una visió bona de com funcionen les coses, perquè si estàs al mig i tot et sembla bé… malament anem. Hem de tenir ull crític i veure quines expectatives i a quines caselles ens col·loca la societat; el patriarcat, al cap i  a la fi, està a tot arreu i cal enfrontar-lo juntes on calgui, també a la universitat.

A més, hem vist que formes part d’un seminari de filosofia…

Això va relacionat amb el que estava comentant. Apropar-me a la filosofia ha estat molt important per qüestionar-me el discurs hegemònic de la ciència i totes les relacions de poder que s’hi amaguen. En aquest sentit, crec que caldria tenir més en compte certs discursos com el de la filosofia de la ciència o el de l’epistemologia feminista, com han fet diverses autores i científiques com Evelyn Fox Keller.

AIxí doncs, creus que cal ajuntar més humanitats i ciència?

Absolutament, crec hem de trobar els ponts perquè tots tenim a guanyar. A les ciències necessitem els discursos crítics i les idees emancipadores, i a les humanitats crec que els hem d’explicar millor què és la ciència i per què ha de ser una aliada claríssima dels moviments emancipadors. Jo intento estar oberta a tot el que es mou i a la cultura que m’envolta, i no només des de la filosofia;  sempre he estat una gran aficionada a la literatura i en especial al teatre, així que tot suma per tenir una visió més gobal i crítica del món.

Parlant de la teva feina com a científica, a què es dedica el teu grup de recerca?

El nom del grup ja ens dona una pista. Vam voler fer un joc de paraules entre el terme “lent” i l’aparell més important del nostre laboratori: el microscopi electrònic de transmissió. Primer de tot, hem de pensar que el microscopi electrònic de transmissió és molt potent. Nosaltres treballem amb diferents tipus de materials, els caracteritzem a l’escala nanoscòpica i desenvolupem eines informàtiques per tractar les dades que obtenim.

Comentes que caracteritzeu materials. Ens podries fer cinc cèntims sobre el funcionament d’aquest tipus de microscopis?

Sí, aquest microscopi funciona amb electrons. Bàsicament, la idea aquí és fer servir electrons accelerats molt ràpid de tal manera que en incidir sobre els materials ens permeten veure coses realment petites més enllà de la llum visible. Quan aquests electrons interaccionen amb els de la mostra, cedeixen part de la seva energia. Nosaltres podem mesurar la quantitat d’energia que han perdut amb una tècnica anomenada espectroscòpia de pèrdua d’energia electrònica (EELS) i aconseguir informació molt valuosa sobre el material.

Llavors, actualment esteu treballant en l’EELS?

Sí. De fet, hem publicat un software anomenat WhatEELS que creiem que pot anar molt bé per la gent que treballa amb aquesta tècnica.

Què té d’innovador aquest software que heu desenvolupat?

En primer lloc, per realitzar els experiments agafem una zona de material i la dividim en molts píxels. Quan ajuntem tota la informació, ens generen unes bases de dades enormes, però gràcies al nostre software WhatEELS podem classificar-les fàcilment. A més a més, un altre avantatge d’aquest programa és que té una interfície gràfica molt xula, cosa poc freqüent en recerca.

Has dit que el WhatEELS us ajuda a classificar. Vindria a ser “fer grups”?

Sí, si volem analitzar la gran quantitat de dades generades, necessitem dividir la informació en classes. Així, agrupem les dades en clusters per poder extreure’n informació útil per respondre diferents preguntes, com ara quines característiques tenen els materials o si les propietats físiques es distribueixen per igual.

Per tant, com resumiries la vostra aportació?

Portem una nova eina per la comunitat d’EELS, cada cop més gran, pel tractament de dades. Una eina de tractament de dades que aplica clustering d’una manera ràpida, eficient i creïble que, a més a més, no depèn de l’usuari.

És habitual crear un programa de distribució lliure que puguin fer servir altres investigadors, com heu fet amb el WhatEELS?

Normalment sí que es fa en recerca. El software està fet amb el llenguatge python perquè entenem que ha de ser accesible, útil i que el pugui fer servir molta gent. De fet, aquest programa està protegit amb una llicència Creative Commons, que evita que ningú es pugui beneficiar econòmicament del seu ús.

Llavors, no en traieu benefici?

Sí que en traiem. La manera de retornar-nos és mitjançant citacions: si algú fa servir aquest software en la seva recerca científica, doncs ens cita, però no amb un intercanvi econòmic.

I ja per acabar, un llibre, una pel·lícula i un lloc.

Slaughterhouse 5, de Kurt Vonnegut. Vània al carrer 42, de Louis Mallet i basada en Chéjov. El barri de Sants.