Que la Terra té una forma pràcticament esfèrica és una cosa que l’ésser humà ha pogut saber des que ha pogut permetre’s el luxe d’observar el món i conèixer-lo. I és una desventura que sembli que el coneixement s’allunya del món alhora que, paradoxalment, incrementa la comprensió de la nostra realitat. Esclar, no hauria de ser així, i per això estem aquí.
Aquells grans savis barbuts de l’antiga Grècia van tenir la capacitat de no només deduir que la Terra no era plana, sinó també de calcular la seva circumferència. Per això, se’ls hauria de fer justícia i demostrar que encara avui el raonament humà pot funcionar. Com bé diu la dita: Philosophum non facit barba, així que no tens cap excusa per negar aquest fet.
El terraplanisme, una tradició no tan estesa
Encara hi ha grups que en ple segle XXI proclamen que la Terra és plana al·legant tota una sèrie d’arguments perfectament desmuntables. Però al contrari del que es podria pensar, no és una creença tan antiga.
De fet, la forma de la Terra era ja un debat entre els presocràtics, grup de filòsofs grecs que varen existir entre els segles VII i IV aC, aproximadament. Cadascun defenia idees molt diverses, però la veritat és que molts textos mostren l’esfericitat de la Terra com una cosa bastant establerta. Més tard, Plató admetia la Terra com una “pilota” i el seu deixeble, Aristòtil,donava arguments racionals.
Des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, a molts textos hi ha esmenes que normalitzen el fet que la Terra no és plana. Fins i tot filòsofs medievals de tradició escolàstica, com Sant Agustí d’Hipona o Tomàs d’Aquino, acceptaven raonablement la veracitat respecte la forma del nostre planeta. Aquest coneixement va reafirmar-se quan, ja al final de l’edat mitjana i a l’edat moderna, Colon, Copèrnic, Galileu i companyia van desmuntar el terraplanisme de manera definitiva. Però, com veieu, no vam haver d’esperar a l’arribada de la revolució científica.
El prototip de savi “tot terreny”
Eratòstenes de Cirene fou un savi grec nascut a Cirene (actual Líbia) l’any 276 aC que va viure fins el 194 aC, quan va morir a Alexandria. A l’antiga Grècia era normal que els savis abastessin totes les branques del coneixement possible, fent aportacions en arts i ciències de tot tipus.
Eratòstenes va dedicar-se a les matemàtiques, astronomia, geografia, filosofia i literatura. Però crida l’atenció per ser la primera persona de la història en mesurar la circumferència de la Terra de manera precisa.
Alexandria, el centre del saber
Eratòstenes va treballar a la Biblioteca d’Alexandria des del 236 aC fins els seus últims dies. Aquesta biblioteca va ser el centre principal d’emmagatzematge de coneixement més important del món antic, i albergava centenars de milers de papirs.
Un bon dia, el savi va topar-se amb un papir on s’afirmava que durant el migdia del solstici d’estiu (21 de juny), el Sol passa pel seu zenit per sobre de Syene (Egipte). El zenit és el punt més vertical de l’hemisferi celeste, és a dir, els rajos són completament verticals al terra, donant peu a la famosa fita.
El càlcul de la circumferència de la Terra
Com es comprova això? Molt fàcil, clavant un pal al terra i veient que, tal i com diu, no es projecta cap tipus d’ombra. Avui sabem que aquesta ciutat és propera a l’equador. El problema està en què si es fa el mateix a Alexandria, a 800 km de Syene, el pal sí que projecta una ombra. Això és causat per la curvatura de la Terra.
Sabent la distància entre Syene i Alexandria i, a través de les ombres, l’angle de la incidència de la llum solar, Eratòstenes va poder calcular la circumferència de la Terra. Aquest càlcul es basava en què s’havien de mantenir les proporcions. La distància entre les dues ciutats respecte la circumferència de la Terra havia de suposar el mateix percentatge que la diferència dels angles respecte els 360º de la circumferència completa.
Eratòstenes va calcular la circumferència en uns 252.000 estadis. Aquesta unitat de mesura era egípcia i equival a 52,4 cm. Això suposen 39.614,4 km. Avui sabem que la circumferència de la Terra és de 40.075 km, significant que Eratòstenes va realitzar un error d’aproximadament 1% en els seus càlculs!
Però, un moment, pren-te 5 minuts per disfrutar de l’explicació que el mestre Carl Sagan va fer d’aquesta mateixa història al primer capítol de la llegendària sèrie Cosmos, l’any 1980.
Ja per acabar…
Com Carl Sagan diu, les eines d’Eratòstenes només van ser pals, ulls, peus i… cervell. Des de temps antics trobem fites que avui en dia, sense ajut de la tecnologia, ens semblarien impossibles. Això ens demostra la capacitat de l’enginy humà per anar més enllà: art i ciència van molt de la mà. No és coincidència que a la paraula grega anthropos (home) se li atribueixi el significat “aquell que mira cap a dalt”.
Per saber-ne més
Astronomia-Iniciacion – Eratóstenes de Cirene
Geogebra – Eratóstenes y el cálculo de la circunferencia de la Tierra
Adictos a la filosofía – Aristóteles destruye el terraplanismo
