Dels diversos atributs que defineixen l’ésser humà, els ulls i el seu color gaudeixen d’una especial atenció. Tothom ha notat algun cop que els colors clars són menys freqüents que els foscos, almenys a la nostra zona geogràfica. De la mateixa manera, els nounats acostumen a mostrar un color més clar que es pot anar enfosquint. El color dels ulls pot complementar la nostra aparença i estètica, i ha sigut objecte romàntic durant molt temps. És cert, doncs, que un fenomen tan natural mai no ha deixat indiferent a ningú. Però, quina explicació té?

El diafragma a color

Els ulls són l’òrgan principal de la vista, el nostre sentit més utilitzat. Com a tals, resulten ser estructures complexes formades per moltes parts que contribueixen a la seva funció. Però, de totes les parts que conformen el nostre ull, on trobem el color?

Per respondre aquesta pregunta hem de fixar-nos en l’iris. És una membrana en forma de disc, perforada al centre per la pupil·la. Permet la contracció i dilatació de la pupil·la a través de músculs, tot adaptant-se a la llum disponible. Podríem dir que és el diafragma de la càmera i, per tant, controla la quantitat de llum que rebem. El nostre diafragma, però, és acolorit. I és que quan parlem del color d’ulls, estem referint-nos a l’iris.

Pintar

El pigment polivalent

Un cop situats a l’iris, podem preguntar-nos quina és la causa d’aquest color. Bé, el pigment protagonista no és ni més ni menys que la melanina. Certament, aquella proteïna encarregada del color de la nostra pell i del nostre cabell, té també la funció de tintar els nostres ulls. És per això que moltes vegades el color d’ulls, pell i cabell estan relacionats.

L’explicació és ben senzilla. Quan la llum travessa una gran capa de melanina, la major part de la llum visible és absorbida, reflectint un color marró. És a dir, una espessa capa de melanina distribuïda per tot l’iris és la causa dels colors d’ulls marrons i foscos. Per contra, en els colors clars hi ha menys producció de melanina. Aquesta forma una capa més fina i adjacent al teixit de l’iris. En conseqüència, no s’absorbeix tanta llum i es reflecteixen colors clars, com el blau i el gris. Aquests colors són producte del reflex del col·lagen del teixit de l’iris. En resum, la quantitat i qualitat de pigment a l’iris determinen el color d’ulls.

Hi ha situacions molt poc freqüents. Els ulls vermells i violetes són casos en què hi manca la melanina quasi per complet. Es reflecteix, llavors, el vermell dels vasos sanguinis de l’ull. D’altra banda, els ulls color mel es caracteritzen per tenir lipocrom, una forma de melanina trobada també als ulls verds.

El cas dels nounats

Com és que en el moment de néixer els nadons tenen els ulls més clars? És normal, ja que els nounats encara no han pogut produir i acumular melanina als ulls. A mesura que es desenvolupen, la producció de melanina augmenta, enfosquint els ulls fins que s’assoleix el color de l’individu. La llum estimula la síntesi de melanina. Exactament igual que prendre el Sol a l’estiu!

Certament, aquella proteïna encarregada del color de la nostra pell i del nostre cabell, té també la funció de tintar els nostres ulls.

L’herència del color

Molt bé, la melanina determina el color dels ulls. Però què dicta que el color sigui un o un altre? És clar, segur que alguna vegada has relacionat el teu color d’ulls amb el dels teus pares i avis. No estàs desencaminat, ja que el color d’ulls ve determinat pels gens heretats de generació en generació. Tanmateix, lluny de ser un caràcter simple, presenta un patró més complex del que aparenta.

S’han arribat a descriure 16 gens diferents responsables pel color d’ulls. I tot això per un sol caràcter! Això demostra una complexa xarxa d’interacció gènica que intervé tant en la producció com en la maduració i transport de la melanina.

La veritat, però, és que majoritàriament s’atribueix a dos gens: HERC2 i OCA2, al cromosoma 15 humà. HERC2 determina l’expressió d’OCA2, que participa en la maduració de la melanina. Diverses variants d’aquests dos gens provoquen, per una banda, la presència o no d’OCA2, i per altra, que OCA2 funcioni bé. Si la melanina pot madurar correctament gràcies a OCA2, el color d’ulls és marró.

Quin sentit té el color d’ulls?

I acabem arribant a l’arrel del problema: el color té alguna funció? El paper de la melanina és protegir-nos de les radiacions solars, evitant així mutacions. En el cas dels ulls, els fa menys sensibles a la llum. La humanitat, molt probablement, té origen prop de l’equador a l’Àfrica, on la llum del Sol incideix més fortament. Així, les persones amb ulls foscos i pell fosca eviten millor l’efecte perjudicial del Sol. A mesura que els éssers humans es van anar desplaçant cap a altres latituds i zones amb menys intensitat de llum, la selecció dels individus de pell i ulls foscos es va relaxar. L’aparició de mutacions respecte a la melanina va donar lloc a colors clars, que van acabar fixant-se. El fet de ser més sensibles a la llum no importaria en zones poc assolellades.

Tot i això, la major part de la humanitat presenta ulls marrons, seguit pels marrons clars, blaus i verds, que són els més rars (2% de la població).

Ja per acabar…

L’heterocromia és una condició que provoca colors d’ulls diferents entre si. Es dona en persones i animals en diversos graus. Igual que el color, pot ser un caràcter congènit, tot i que també pot ser conseqüència de patologies. Si vols saber més sobre aquest estrany fenomen, pots preguntar a Henry Cavill o Benedict Cumberbatch, i si no, a l’estimat (o no tant) Tyrion Lannister.

Per saber-ne més

Pro visu – Ojo y visión

Nature – Genotype–phenotype associations and human eye color

ThoughtCo – The Evolution of Eye Color