Posa’t a la pell del teu jo de dotze anys. Et despertes de bon matí per anar a l’escola. Però no és un dia qualsevol. Recordes que ve el personal sanitari perquè és dia de vacunes. Es respira un ambient nerviós i d’incertesa a classe. Per a què serveix això de les vacunes? – pregunta un dels companys força atemorit -. Intentes recordar el nom de les vacunes que t’han de posar avui: la de l’hepatitis B, la del papil·loma i a alguns companys la de la varicel·la. Quins noms més estranys!
Ja és hora de vacunar-se. La intranquil·litat és més que evident dins l’aula. Entres a una petita sala on hi ha una metgessa i un infermer. I mentre et van preguntant com va el dia notes dues punxades a les quals no dones importància. I de sobte et diuen que ja està, que ja tens les dues vacunes posades. De sobte, ve un sentiment d’alleujament, encara que notes els braços força adormits. Però el pitjor (o el millor) del dia ja ha passat.
Ens han salvat des que es van crear
Potser no has viscut aquesta història exactament, però segur que t’és familiar. Les vacunes ens persegueixen des que som petits i han estat la solució per evitar milions de morts des del segle XVIII. El que s’aconsegueix amb les vacunes és el que es coneix com a immunitat de grup, col·lectiva o de ramat. Aquest fenomen estadístic descriu una forma de protecció contra una malaltia infecciosa pel fet que existeix un gran nombre d’individus que o bé han passat la malaltia o bé han estat vacunats. Com més individus immunitzats menor és la capacitat de transmissió de la malaltia. Podem dir que les vacunes són un tallafoc contra la difusió de la malaltia.
Edward Jenner va ser el pioner en desenvolupar una vacuna. En una època on la verola tingué una mortalitat de fins al 40%, aquest metge anglès creà una vacuna contra aquesta malaltia infecciosa. Des d’aleshores la incidència de casos de verola disminuí fins que la malaltia va arribar a la completa erradicació el 1977.
Fins al 2015 es calcula que les vacunes han salvat 1500 milions de vides a arreu del món i han erradicat malalties com el xarampió o la poliomielitis des de l’any passat. Però saps com actuen les vacunes?
L’objectiu de les vacunes: crear memòria
El nostre cos té un sistema de defensa conegut com a sistema immunitari i que actua contra tot allò aliè a nosaltres. Això inclou microorganismes patògens, però també inclouria restes de materials i substàncies que hi hagin entrat, cèl·lules canceroses (encara que aquestes solen passar desapercebudes) i fins i tot òrgans trasplantats, fet que donaria lloc a un rebuig de trasplantament.
Es poden diferenciar dos tipus d’immunitat. Una és la immunitat innata, que és la que actua a l’instant. Està formada per barreres físiques i químiques (pell, mucoses, lisozim) com també algunes cèl·lules com els fagòcits que, tal com diu el seu nom, consumeixen les substàncies alienes. Aquest tipus d’immunitat no presenta memòria, és a dir, actuarà sempre de la mateixa manera cap a la substància aliena.
Per altra banda trobem la immunitat adaptativa. Aquesta es troba constituïda per una sèrie de glòbuls blancs o leucòcits que anomenem limfòcits T i B. Els limfòcits B produeixen anticossos mentre que els T tenen altres mecanismes d’actuació. Així doncs, quan una substància aliena entra al nostre cos aquestes cèl·lules s’activen per eliminar-la, però part d’aquestes també esdevindran cèl·lules T i B de memòria.
Aquestes cèl·lules de memòria actuaran de forma molt més ràpida i eficient quan tornin a reconèixer la substància aliena, fet que es coneix com a resposta secundària. Per contra, la resposta primària de l’organisme es produeix durant el primer contacte amb la substància aliena i és menys eficient i ràpida que la secundària.
Com aconseguim generar memòria amb una vacuna?
Per respondre aquesta pregunta ens hem de preguntar quin és el contingut de la vacuna. Una vacuna contra un mateix microorganisme pot tenir composicions molt diferents. Ara mateix arreu del món hi ha molts intents per treure la vacuna per la COVID-19 i podria ser que cap d’aquestes tingués la mateixa composició.
Podem diferenciar les vacunes en dos grans subgrups: les que contenen el microorganisme atenuat i les que contenen el microorganisme inactiu o una part d’aquest, també inactiva. Aquestes fraccions del microorganisme, un cop introduïdes en el nostre organisme, seran reconegudes pel sistema immunitari i es generaran cèl·lules de memòria. Aquestes cèl·lules actuaran ràpidament contra el microorganisme patogen quan hi torni a haver una infecció.
Per tant, el que aconseguim amb la vacuna és generar una resposta primària de forma segura a fi que el nostre organisme fabriqui cèl·lules de memòria. Les vacunes no tenen prou força per produir la malaltia, però sí la suficient per activar el sistema immunitari. I si el microorganisme torna a entrar a l’organisme aquest ja estarà preparat per contraatacar, donant-se lloc una resposta secundària.
A part del microorganisme atenuat o inactiu, les vacunes també presenten una solució salina, conservants, estabilitzadors, components que ajuden a activar el sistema immunitari i substàncies residuals. I això ens donarà pas a parlar del polèmic timerosal.
Les vacunes causen autisme?
Com qualsevol altra teràpia mèdica, les vacunes també poden tenir efectes adversos. Normalment aquests són lleus (dolor i inflor local, febre, malestar general) però poden esdevenir seriosos encara que aquests últims són molt poc freqüents. I aquest és en l’aspecte que se centra el moviment antivacunes per fer les seves acusacions. Un dels mites més famosos del moviment antivacunes es dir que les vacunes causen autisme.
L’autisme és una malaltia de base genètica condicionada per múltiples factors epigenètics. La vacuna que sempre s’ha relacionat amb aquesta malaltia és la vacuna triple vírica pel seu contingut mínim en etilmercuri, un derivat del mercuri que es troba en un component anomenat timerosal que ajuda a preservar la vacuna. Durant el segle XX molts nens s’havien intoxicat per mercuri provinent de peix contaminat, i això mateix es va extrapolar a les vacunes. Però el que no sabien és que el peix presenta metilmercuri, que sí que és realment tòxic mentre que l’etilmercuri s’elimina fàcilment del cos. També corria el rumor que els símptomes d’intoxicació per mercuri i els símptomes de l’espectre autista eren semblants, però aquest argument va quedar finalment descartat. Per tant, no hi ha cap evidència científica que demostri que les vacunes causen autisme.
Per desmuntar els arguments antivacunes cal recórrer a la gran seguretat de les vacunes. Aquest factor es té en compte de forma molt rigorosa tant en l’administració com en el procés de desenvolupament de la vacuna.
Una vacuna pot tardar fins a 15 anys a comercialitzar-se
Exacte. El procés de desenvolupament d’una vacuna sol ser llarg a causa de la burocràcia i les legislacions que han de complir. El procés es pot dividir en tres etapes:
- Etapa d’investigació: es busca quina fracció del microorganisme pot aconseguir activar el sistema immunitari.
- Etapa preclínica: s’utilitzen cultius cel·lulars i animals per comprovar la seguretat i l’efectivitat de la vacuna. També s’investiga sobre la dosi recomanada i el mètode de vacunació (no té per què ser una punxada!). També s’exposa el cultiu o animal al microorganisme un cop vacunat, procediment que no es fa mai en humans. Moltes vacunes en desenvolupament ja no superen aquesta fase.
- Assajos clínics: consta de tres fases, on a cada fase hi participen grups més grans d’humans. Comencen amb grups de menys de 100 persones a la fase I i a la fase III ja es prova amb desenes de milers de persones. S’avalua si hi ha resposta immunològica, s’observen els efectes secundaris que pot causar i se n’acaba d’ajustar la dosi.
Un cop s’han superat aquestes tres etapes s’aprova i s’autoritza oficialment per poder comercialitzar-la. Quan ja s’està comercialitzant es realitza la fase IV, que seria l’avaluació de la seguretat i efectivitat de la vacuna a nivell poblacional.
Si llegeixes aquest article prop de la data en la qual s’ha publicat segur que estàs pensant en la vacuna que més es busca actualment: la vacuna contra la COVID-19.
Les fases burocràtiques, però no les clíniques, s’acceleren per treure la vacuna de la COVID-19 quan abans millor.
La cursa per la vacuna contra la COVID-19
Actualment es troben més de 164 vacunes contra la COVID-19 en fase de desenvolupament. D’aquestes, 139 es troben en assajos preclínics i 25 ja es troben en assajos clínics. D’aquestes 25 vacunes en trobem quatre que ja es troben a la fase III de desenvolupament. Entre aquestes trobem la vacuna de la Universitat d’Oxford amb la farmacèutica anglesa AstraZeneca, que és la que el govern espanyol vol comprar. També hi trobem la de l’empresa estatunidenca Moderna; la de Pfizer, BioNTec i una farmacèutica de Shangai i la de l’empresa xinesa Sinovac Biotec. Per últim, trobem les vacunes de Rússia i la de l’Institut Militar Xinès que ja es troben en procés de registre.
Tant la vacuna d’Oxford com la de l’Institut Militar Xinès utilitzen la mateixa tecnologia que es basa en injectar un adenovirus innocu modificat genèticament que fa que les cèl·lules del nostre cos produeixin una proteïna que es troba a l’exterior del SARS-CoV-2 anomenada proteïna S. Aquesta proteïna aconsegueix activar el sistema immunitari i generar memòria contra el coronavirus. Així, davant d’un contagi per SARS-CoV2, el teu sistema immunitari ràpidament activaria una resposta capaç de combatre’l i evitar la malaltia.
Ja per acabar…
És probable que en poc més d’un any des que vam sentir la paraula coronavirus per primer cop es comenci a comercialitzar una vacuna contra la COVID-19. L’objectiu de l’ONU és distribuir 2 mil milions de vacunes entre 77 països.
La cursa per trobar una vacuna contra la COVID-19 és rapidíssima, mentre que hi ha malalties com la SIDA o la febre del Zika que encara es troben a l’espera d’una vacuna i s’estima que es poden tardar anys a aconseguir-ho.
Encara que les vacunes generin memòria, pot ser que aquesta no sigui per a tota la vida. Per això existeixen recordatoris de la vacuna que es fan cada cert temps. Recorda que si tens qualsevol dubte sobre quan t’has de vacunar el metge de capçalera t’informarà. I no oblidis que el risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem.
Per saber-ne més
CedimCat – FAQs Vacunes
Pediatría Integral – Características generales de las vacunas
La Vanguardia – La Vacuna d’Oxford és capaç d’activar el sistema immunitari
Molt interessant! Bona feina! Gràcies!
Gràcies a tu per llegir-nos, Carmen!